GR-7 Castelló etapa 25 Fredes-Refugi de Caro

ETAPA 25

Fredes - Refugi de Caro

-Distància: 24,75 km
-Desnivell positiu: 942 m
-Desnivell negatiu: 920 m
-Temps: 8 h 20'.


Aquesta és l'última etapa, o la primera segons es mire, del GR-7 a la Comunitat Valenciana i per tant l'última que fem, ja que l'objectiu que ens havíem proposat era el de recórrer aquest sender en el seu pas per la Comunitat.

El vàrem iniciar al mateix límit amb Múrcia, al terme del Pinós, i per acabar traspassarem la frontera amb Catalunya fins al Refugi de Caro. De fet quasi tota aquesta etapa transcorre per territori català. La raó d'açò és fàcil d'endevinar, a la zona del Pinós i Múrcia el paisatge és de conreus i camins polsegosos, aquí el paisatge, la vegetació i l'orografia són espectaculars.

Com que l'etapa és llarga, no sols en distància sinó també en desnivell, i a més a més tenim previsió de pluges iniciem la jornada molt prompte.

Eixim pel carrer del mig que de seguida es converteix en un camí entre dos murs de pedra. Ja des del primer moment es nota que som a un entorn privilegiat. Tant el camí com el paisatge i la vegetació són preciosos. Les carrasques que creixen a bora del camí el fan, a aquesta primera hora, molt ombrívol encara que de tant en tant podem veure a través de la vegetació.

Una de les primeres vistes que tenim és del Portell de l'Infern, a l'altra banda del Barranc del Salt. No tardem a arribar a la Roca Blanca on un enfonsament deixa clar per què d'aquest nom. El següent lloc on arribem és al Pinar Pla, allí travessem un camí i trobem un lloc on se solen deixar vehicles.

Un pal senyalitzador ens indica la direcció cap al Refugi de Font Ferrera cap on continuem. Passem a caminar per un sender fins que arribem al Coll de Manado i a la vegetació predominen els pins. Aquest punt cal ressaltar-lo, ja que aquí abandonem terres castellonenques i entrem a territori català.

Baixem sempre entre una densa boscada on a més a més dels pins negres, que estan parasitats pel vesc, anem trobant alguns aurons, grévols i boixos fins que arribem al Refugi de Font Ferrera.

Aquest refugi, gestionat per la FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, sol donar servei els caps de setmana o a èpoques de molta afluència. El millor és cridar per a reservar, ja que per a grups poden obrir altres dies. A la part de darrere hi ha una part de lliure accés que sol estar neta i ordenada, aquesta bona gestió és poc comuna i per tant d'agrair. Com el seu nom indica allí també està la Font Ferrera, encara que no s'ha de buscar prop del refugi. Queda més o menys enfront de la façana principal i a la dreta del GR-7 si anem en direcció al Caro. No és fàcil de trobar, s'ha de buscar un tros de formigó de poca altura.

Si hem arribat al refugi per un sender, ara seguim pel camí que li dóna accés en vehicle, encara que tan sols als autoritzats. Continuem travessant una zona plana amb una pinada molt alta i des d'allí el recorregut del GR-7 i el d'Estels del Sud és coincident. Anirem veient indistintament les marques blanques i roges i els estels blaus que indiquen aquesta ruta circular fins que arribem al Refugi de Caro.

Poc més d'un km després un pal senyalitzador a la nostra dreta ens avisa que deixem el camí per un sender. Aquest s'endinsa per l'Ombria del Bassiot, zona també molt frondosa, on també trobem una font que comparteix nom amb l'ombria. Quan passem està seca, tan sols un tronc buidat ens indica que allí hi ha una font. Poc abans que aquest sender arribe a un camí se'ns obren les vistes sobre el paisatge, el que ens ajuda a valorar millor l'entorn en què ens trobem.

Quan arribem al camí trobem unes cadenes que impedeixen l'entrada de vehicles a la finca particular. En realitat aquest és el mateix que hem deixat abans, que arriba fins aquí encara que fent unes quantes voltes. És el Camí de les Vallcaneres i el seguim uns 2 km aproximadament per una zona plana, el Pla de les Llebres.

Quan el deixem per un sender que ens ix al front podem veure que continua de baixada cap al Mas de les Vallcaneres. Nosaltres continuem i ara a la nostra esquerra se'ns obri una vista espectacular. Són el Barranc i les Ombries de Capatx que formen una zona molt abrupta i frondosa que anem seguint des de les altures.

De tant en tant ens parem per a gaudir de les vistes des de qualsevol dels miradors naturals que anem trobant. Passem un tram més pedregós i acabem arribant al cap del barranc. Poc després trobem uns prats i unes casetes i de seguida arribem al Refugi del Mas del Frare.

Aquest refugi, que està tancat, el gestiona el Centre Excursionista d'Amposta i per fer-lo servir us heu de posar en contacte amb ells. Al costat hi ha un xicotet refugi lliure encara que en unes condicions pèssimes; porta trencada, sostre amb goteres, brutícia... així i tot nosaltres el férem servir en tal de refugiar-nos de la pluja mentre pararem a menjar.

Deixem el refugi enrere i arribem a Casetes Velles o el Coll de l'Assucar que ambdós noms podem anomenar aquest lloc. Allí seguim un camí que en els pròxims 3 km baixa uns 200 m i passa per la Font de la Llagosta. Aquesta la trobem a uns 2,5 km i queda a la dreta del camí on veurem també una bassa. En tot aquest tram a la nostra dreta tenim un panorama preciós de cims rocosos i segons anem baixant se'ns va obrint la vista cap a la costa.

Poc després el camí fa una corba forta cap a la dreta i al davant hi ha una zona plana sense vegetació, allí veurem una xicoteta fita i un sender que segueix al recte. Des d'aquí iniciem uns dels trams més espectaculars del GR.

L'estret sender va trobant el pas per un paisatge abrupte pel qual de vegades sembla que serà impossible passar, però pel que a poc a poc anem avançant. En dies clars tenim a la vista el delta de l'Ebre i la línia de costa i en dies de boira i pluja, com el que nosaltres tenim, les muntanyes tenen un aspecte de mon perdut, amb els núvols enganxats als cims de forma que només de tant en tant ens deixen veure'ls.

En un estretament del sender unes marques ens indiquen que hem de fer un gir sobtat cap a l'esquerra i amunt. Caldrà enfilar-se, de forma fàcil, per la pedra on trobem les marques que podem passar-se si anem despistats.

Som al Racó de l'Avellanar, una zona molt abrupta amb impressionants paretons i pinacles de pedra que junt amb la vegetació que creix aferrada a la roca i a l'abisme creen un paisatge preciós.

Quan arribem al Coll de Pallers el GR inicia la baixada, encara que des d'allí un sender que continua cap amunt ens portaria al cim del Caro. Nosaltres seguim de baixada entre una densa vegetació fins al Coll de la Carrasqueta.


Aquí trobem una carretera asfaltada que seguim cap a la dreta i que entre xalets dispersos en uns 2 km ens acosta al refugi de Caro gestionat per la UEC Unió Excursionista de Catalunya. Aquí acabem la nostra ruta d'avui i el GR-7 al seu pas per la Comunitat Valenciana.

Abans d'arribar al refugi trobareu algun restaurant així com l'indicador de l'altre refugi que hi ha, el d'Estels del Sud. La zona està plena d'habitatges dispersos i al llarg de la carretera trobareu més restaurants i allotjaments.