GR-7 Castelló etapa 16 Begís-Mas de Noguera

ETAPA 16

Begís - Mas de Noguera

-Distància: 22,14 km
-Desnivell positiu: 490 m
-Desnivell negatiu: 398 m
-Temps: 6 h 35'.


Tornem a Begís per a reprendre el GR-7 on el deixarem, ara ja a la província de Castelló.

Per arribar a aquesta població no hi ha bones opcions de transport públic. La millor que nosaltres hem trobat des de València és agafar el primer tren al matí fins a Xèrica i des d'allí quedar amb un taxista que ens acosta a Begís.

Una vegada allí comencem a caminar a la font que trobem a la bora de l'aqüeducte "Romà", així anomenat comunament, encara que amb quasi tota seguretat va ser construït a mitjans del Segle XVI.

Seguim de baixada la carretera d'asfalt, deixant a l'esquerra el camí que porta fins a la coneguda Font de los Cloticos. A la primera corba agafem un sender que ens ix per l'esquerra i que quasi no es veu, això ens estalvia una llarga marrada per la carretera. El sender ens torna a la mateixa carretera, que seguim a l'esquerra, per a travessar el Riu Palància per un pont.

En passar el pont deixem l'asfalt per un camí de terra que trobem també a la nostra esquerra.

Aquest camí ens porta entre un bonic paisatge de camps d'ametllers, que ara estan en flor, i oliveres. També anem trobant clapes de bosc format per pins, carrasques i matolls. Si mirem enrere veiem Begís i Les muntanyes que s'alcen sobre el Riu Palància.

Seguim amb un paisatge semblant fins al Mas dels Plans que ara és una granja. Allí passem a caminar per l'asfalt de la CV-239 durant un km aproximadament, fins que per un sender a la dreta accedim a la Via Verda de Ojos Negros.

El traçat d'aquest antic Ferrocarril es va construir per portar el mineral de ferro des de Serra Menera, a Terol, fins al Port de Sagunt. Actualment està condicionat per a ser transitat amb bicicleta o caminant des de la població de Cella, a Terol, fins a Algímia a València, uns 160 km aproximadament.

Continuem per aquesta Via i arribem a l'Estació de Toràs-Begís on hi ha condicionada una zona de pícnic. Més endavant hem d'anar atents, ja que hem de deixar la via. Aquesta fa una volta molt ampla en tal d'evitar desnivells excessius per a les màquines de tren de l'època.

Nosaltres la deixem momentàniament per l'esquerra i seguim un camí que ens porta fins a la Font del Ragudo. La font es troba separada uns metres del camí i desconec si és possible trobar aigua.

Arribem a l'Estació de Masadas Blancas i en passar-la trobem una sèrie d'infraestructures que ens obliguen a buscar el millor pas per a superar-les.

Primer passem per sota del pont de la CV-209, al cap de poc travessem un camí asfaltat i ens acostem a un barranquet, allí trobem els ulls del pont de la via del tren per on passem a l'altra banda. Pugem el terraplé que trobem i acabem de nou a la Via Verda. La seguim en direcció al túnel que veiem a la nostra dreta que ens permet passar sota de la A-23.

Uns 200 metres després deixem definitivament la Via Verda per un camí per l'esquerra deixant així enrere aquest tram tan poc atractiu.

Anem primer per una pinada i poc després passem a una zona de cultius. També trobem camps de carrasques plantades quasi com si foren tarongers, clar està, dedicats a l'explotació de la tòfona. Més endavant trobem uns ruscs massa prop del camí que ens fan córrer, ja que les abelles no estan tan tranquil·les com sol ser costum d'aquests animals. Així arribem de seguida al Mas de Bielsa des d'on podem seguir en més tranquil·litat el nostre camí.

Passem les ruïnes dels Mas dels Frares i continuant arribem a un encreuament de camins on no seguim cap d'ells, sinó el sender que està senyalat amb el pal indicador d'un PR. Aquest sender puja en paral·lel al Barranc de las Clochas i ens acosta al Mas del Bravo. Des d'allí passa a ser primer un camí de terra i més endavant d'asfalt. Continuant arribem en poc de temps al Mas de Noguera, on ixen a rebre'ns els seus juganers gossos.

En aquest agradable lloc molt amablement ens donaren allotjament amb sopar i desdejuni a pesar de ser dilluns i temporada baixa. Normalment en eixes condicions estan tancats i sols obrin caps de setmana o per a grups. En el nostre cas agraïm la benvinguda que ens donaren així com l'allotjament el menjar i la conversa.