Goles de les Heures, Salselles, S. Climent Riba

Sortim de l'aparcament situat just després del pont on hi ha les Goles de les Heures. Es forma un engorjat petri molt bonic. Resseguim la riera de Merlès fins arribar al càmping. Bonic gorg al costat d'un pont/passera molt ample per on passen constantment camions amb cubes de ciment. Per això, per arribar a Salselles, passem per la pista interior, per evitar-los, tot i q està molt enfangada a causa de les recents pluges i vàries mulleres. Arribem al gorg de Salselles, molt ombrívol, creuem el torrent i sortim a una pista engravada q es bifurca de seguida. Prenem el ramal de sota. Millor! Les cubes tiren pel de dalt, q més tard veiem q condueix a una mena de pedrera. En pocs minuts ja divisem a sobre nostre, a l'esquerra, el petit nucli del veïnat de Salselles. Té altres masos esgarriats pels verals. Hi accedim per la pista, que fa una acusada i llarga llaçada, però que ens permet anar veient el llogaret a mesura q ens hi acostem. Arribem a les runes sense teulada d'un gran casal, previ a l'església, q queda per sota, a darrera. A mà dreta, un tros amunt, la casa, arreglada i habitada de Cal Jaume, desprèn la nota de vida del conjunt. Baixem per un corriol mig tapat per bardisses i arribem a la porta d'entrada de Sta Maria de Salselles, quasi empotrada al casal. Presenta un notable deteriorament, i hi manca més de la meitat de la teulada. El campanar aguanta, altívol. Anem resseguint l'edifici per la nostra dreta i hi trobem una porta lateral. Deixem l'indret per un corriol q baixa dret (marques grogues) cap al punt de la pista per on hem arribat.
Marxem de Salselles amb recança. Ens ha agradat la pau i tranquil·litat que s'hi respirava. Continuem per una pista, q s'enfila després de creuar de nou el torrent. Des de dalt, veiem el veïnat i, més lluny, la pedrera? on anaven els camions.
Anem per la pista i al cap d'un xic, ens desviem per acostar- nos a veure la casa de Vila d'Heures. Retornem i, a la propera cruïlla, trobarem la bassa dels Galàpets.
Sempre per pista (ull al track, pq n'hi ha moltes) arribem a les ruïnes del Mas "Cabres Mortes", curiós nom, sota el Serrat del mateix nom. Hem de recular una mica per poder creuar el Pla de Cabres Mortes per corriol. (Si no reculéssim, arribaríem a un mateix punt posterior).
Just en aquesta cruïlla de camins ja veiem la fotogènica formació rocosa del "Roc Espatllat". Si ens hi enfilem per un lateral, veurem boniques i llunyanes vistes de relleus coneguts.
Seguim per corriol fins a desembocar en una nova pista que en pocs minuts ens durà al mas Cal Tobes. Aquí dubtem del camí a prendre, ja q el camí més normal ens duu directe a unes menjadores de vaques molt transitades. Així q reculem un bocí, ens enfilem a un serradet i en baixem per l'altra banda deixant les vaques remugar tranquil·les. No cal esverar el bestiar. A més, duem un gos.
Passem per davant de cal Tobes. Uns gossos borden agafant-se molt seriosament llur tasca de vigilància. Per això els tenen... No ens hi encantem i seguim cap a l'ermita de Sant Climent de la Riba, molt ben arranjada de fa pocs anys, al costat d'una casa i d'una cabana de guadar farratge. Visita de rigor i seguirem una estona per pista per tancar el cercle de la ruta d'avui, a pocs metres d'on hem aparcat el cotxe al matí, just a les Goles de les Heures, que ara ens ofereixen una altra llum digna de fer-nos tirar quatre fotos més!!
Ruta molt bonica, interessant i recomanable del tot!!