PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU: Georuta - La caldera volcànica d'Estac
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 2.54 mi
- Elevation gain
- 361 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 361 ft
- Max elevation
- 4,001 ft
- TrailRank
- 41
- Min elevation
- 3,659 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 371
- Uploaded
- March 7, 2023
- Recorded
- March 2023
near Baro, Catalunya (España)
Viewed 1403 times, downloaded 69 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Waypoint
3,811 ft
1 - El poble d'Estac
El poble d’Estac es localitza a 1262 m. d’altitud i està ubicat a la solana de la immensa vall del Riu de Milleres, el qual té el seu naixement als Fontanals i aboca les seves aigües al marge dret del Noguera Pallaresa a l’alçada de Baro. Estac està situat en un indret privilegiat on conflueixen diverses fonts i torrents, envoltat de planells amb prats, i trossos bastits damunt de ventalls al·luvials fruit d’esllavissades geològicament recents (Quaternari). Estac fou cap de municipi des de la creació dels ajuntaments per la Constitució de Cadis (1812), fins a la publicació de l’Ordre ministerial del 22 de maig de 1973 per la que s’annexà a l’actual Ajuntament de Soriguera. Els orígens de la presència humana als rodals del poble són antiquíssims, s’hi ha trobat eines neolítiques disperses i alguna del Paleolític. Les primeres notícies escrites on apareix el nom d’Estac són del segle XI i hi ha documentació d’una antiga capella del segle XII. L’església actual de Sant Marçal és d’estil barroc rústec, sense cap resta actual de romànic. Ben segur que l’antiga capella es va construir en un altre indret,atès que se’n troben referències a la documentació del segle XII. Una singularitat destacable és la presència d’una campana fabricada pel mestre fonedor Joan Boer al campanar de Sant Marçal datada de la primera meitat del segle XVI. La història de la Baronia d’Estac (que incloïa també els llocs d’Arcalís, Escòs i Mencui) va estar marcada, en alguns moments de la història, per una relació d’estira-i-arronsa amb el Comtat de Pallars.
Waypoint
3,843 ft
2 - Les calcàries del Devonià
Iniciem la georuta prop d’Estac, encarant el camí de ferradura que ens conduiria a Montardit de Dalt. En tot aquest primer tram fins que trobem el Barranc de Fenera, afloren roques d’origen marí d’edat devoniana. En aquesta parada i a les vores del camí hi identifiquem bancs de calcàries grises amb tons vermellosos, sovint noduloses, amb intercalacions de margocalcàries i argiles verdoses, vermelloses i fins i tot amb tocs lilosos. Es van sedimentar durant el Devonià inferior (part alta de l’Emsià), concretament a la Formació Manyanet. Els noms d’aquestes formacions geològiques els atorgaren els geòlegs holandesos de la Universitat holandesa de Leiden, que van confeccionar els mapes geològics del Pirineu durant les dècades dels 60 i 70. La Fm. Manyanet destaca per la diversitat de tipus de roca, calcàries cristal·lines, noduloses, margocalcàries, argiles. També n’és característic la gran variació de colors i tonalitats, beix, ocre, vermell, verdós,... Aquestes roques en aquest indret no presenten macrofòssils o bé són extremadament escassos. El seu ambient de sició és hemipelàgic. El contrast de competències entre els bancs calcaris, margocalcaris i els nivells argilosos, en rebre els esforços tectònics de les orogènies Herciniana i Alpina, s’originen petits plegaments i fractures amb un cert aspecte caòtic. Les calcàries del Devonià són el sòcol de la caldera volcànica, són les roques on es va emplaçar el magma formant una cambra magmàtica que posteriorment va col·lapsar produint la caldera d’Estac.
Waypoint
3,889 ft
3 - Les erupcions volcàniques
Observem tres unitats diferents de roques. De baix a dalt, la primera unitat es correspon a roques calcàries del Devonià de color rogenc -Calcàries del Devonià (a)-. La segona correspon a fragments angulosos de diverses litologies i cimentats per una matriu fina -Formació Aguiró (b)-. Finalment al damunt d’aquesta, podem observar unes roques blanques amb fragments de roques volcàniques (riolites) i de roques de l’encaixant (lítics) (fragments de roques del Cambroordovicià) (c). Des d’aquest punt podem interpretar la relació estratigràfica entre l’encaixant de les roques volcàniques i com es va anar reomplint aquesta conca vulcanotectònica. A la base hi localitzem les calcàries del Devonià ja plegades durant l’orogènia Varisca (a). Discordants al seu damunt s’hi localitzen les bretxes sedimentàries de la formació Aguiró, producte de l’erosió del nou relleu que es dipositaven a l’interior de les conques tectòniques que s’estaven formant (b). Al damunt d’aquestes començarien a dipositar-se els primers productes volcànics, bretxes riolítiques i dipòsits piroclàstics de la mateixa composició (c)
Waypoint
3,911 ft
5 - Ignimbrites. Comença l'erupció
En aquesta parada observem dipòsits d’origen volcànic endurits generats per diferents fluxos piroclàstics rics en pumicites, lítics i fragments cristal·lins. Aquestes roques poden presentar diferents graus d’enduriment i una base, normalment plana, representada per un nivell continu de granulometria fina i de pocs centímetres (la capa basal). Aquests dipòsits es coneixen com ignimbrites i han estat originats per un núvol amb un gran contingut de gasos i material en suspensió que s’ha desplaçat arran de terra, com una allau. En aquest indret comença la formació de la caldera, amb una erupció explosiva continauda de grans dimensions que va generar l’emisió de diversos pulsos de materials piroclàstics, en forma de fluxos ignimbritics, que es van anar dipositant un sobre l’altre dins la depressió caldérica que s’estava formant. En total es van apilar més de 1.000 m2 d’ignimbrites, de característiques molt similars. Es tracta de dipòsits massius sense estratificació interna, amb gruixaries que van del metre als 10 m. per unitat, bases planes, i amb un contingut variable en fragments lítics de diverses composicions, pumites i cristalls. També s’hi troben intercalats nivells de cendres i bretxes en la part inicial de la successió.
Waypoint
3,956 ft
7 - Vegetació entre ignimbrites
Les ignimbrites, de composició mineralògica similar a les granodiorites generen sòls molt àcids, poc desenvolupats i fins i tot esquelètics. Tot i així, a les escletxes que es formen aprofitant les diàclasis, també a les obagues i als planells del paisatge, s’hi instal·la una vegetació poc diversa pel que fa al número d’espècies, però força interessant. Destaquem algunes de les espècies que imprimeixen caràcter i paisatge vegetal: pi roig, carrasques o rebolls, catifes de boixerola o faringolers, ginebres i l’estepa de muntanya que presenta una floració impactant a mitjans de juny. Alguns retalls de landes de bruguerola (Calluna vulgaris), aporten també tocs d’un rosa viu.
Waypoint
3,862 ft
4 - Ambient lacustre i vulcanisme
En aquest tram podem observar diferents capes de roques volcano-sedimentàries i carbons/lutites carbonoses. Els materials volcano-sedimentaris correspondrien a cendres volcàniques i lutites retreballades per corrents d’aigua dipositades posteriorment en un ambient lacustre. També podem identificar sediments al·luvials amb productes volcànics primaris provinents de les erupcions que s’anaven succeint en aquesta conca. Les capes de carbons/lutites carbonoses generades en ambient lacustre i pantanós poden contenir fòssils de vegetals: Lepidodendron, Sigillaria, Asterophyllites..., totes elles Pteridòfits gegants que poblaven les zones humides durant el Carbonífer superior. Avui dia, les falgueres i equisets pertanyen encara als Pteridòfits. Mentre la conca vulcanotectònica anava evolucionant, enfonsant-se progresivament, s’alternava sedimentació i erupcions volcàniques explosives en ambients lacustres amb vegetació tropical. Les restes orgàniques de la vegetació de l’època com la calamites (antiga cua de cavall gegant), van quedar atrapades en ambients aquàtics, i ràpidament per l’emplaçament dels dipòsits volcànics, i amb poc oxigen, transformant-se en les restes de carbó que podem veure.
Waypoint
3,652 ft
8 - La fi de l'erupció
En aquesta parada, just quan ja estem altre cop a la carretera, podem observar el sostre de la successió volcànica i el contacte discordant amb els material sedimentaris del Permià, que erosionen als anteriors. Els materials volcànics que formen el sostre de la successió intra- caldera que hem anat veient al llarg de tot l’intinerari corresponent a una ignimbrita de color vermellós morat, de més de 10 m, molt rica en cristalls (> 50%) de plagioclasi, biotita i alguns de quars. També s’observa alguna pumita estirada (flama) i fragments lítics de composicions diverses. Es massiva, sense cap estructura interna i dona una morfologia i relleu més marcat que les ignimbrites anteriors. Aquesta ignimbrita rica en cristalls que forma el sostre de la successió volcànica intracaldera té una composició menys evolucionada (andesita) que la resta d’ignimbrites (dacites) que hem observat. Les bretxes, lutites i gresos estan situats discordantment damunt de les roques volcàniques que hem estat travessant durant el camí. Això pot indicar que es tracta del magma residual d’una cambra magmàtica zonada amb un magma més evolucionat (dacita) situat a la part superior i que sortiria un magma menys evolucionat (andesita) situat a la part inferior de la cambra magmàtica i que sortiria al final del procés eruptiu. Podem observar roques vermelles que es corresponen a lutites, gresos i alguns conglomerats bretxoides, discordantment damunt de les roques volcàniques que hem estat travessant durant el camí. Aquestes roques es corresponen a sediments de peu de talús, ventalls al·luvials, producte de les conques existents a la zona, i, a mida que pugem en la seqüència, planes fluvials dominades per rius (de baixa sinuositat a meandriformes) amb ‘overbank’ i crevasses fluvials. Un cop aturada l’activitat volcànica que donà lloc a la formació de la caldera, la sedimentació terrígena es torna a instal.lar a la conca amb la deposició de sediments de peus de talús i fluvials que retreballen aquests materials volcànics recentment dipositats i també els material previs que formaven les vores de la conca/caldera, tot això ja en unes condicions deposicionals.
You can add a comment or review this trail
Comments