Gallifa, capella de Lourdes, barraques de Safranassos, St Pere de Castellnou, l'Alzinota, Colldeforn. Castellnou de Bages.

Ruta Volta a Colldeforn

La ruta pretén explorar els dos vessants del Serrat del Portell del Llop, el qual té continuïtat a partir del portell de la Creu de Sant Toi i a partir d’allí s’anomena Serrat de la Creu (en referència a la creu esmentada o bé a l’existència del mas de La Creu del Perelló, carena enllà) En un punt més o menys central de la ruta (geogràficament parlant) s’hi troba l’important mas de Colldeforn, que visitarem. En el vessant septentrional (nord) les aigües van cap a la riera del Tordell, i pel vessant meridional (sud) van cap a la riera de Vallverd i el torrent de Viladelleva.

L’interès de la ruta –a part l’intrínsec de la caminada i el coneixement del nostre territori- rau en la constatació –per altra banda molt habitual- de l’abandonament i pèrdua del nostre patrimoni arqueològic.

Aquesta ruta parteix de la carretera BP-4313 (coneguda com la carretera de les Vilaredes, que va de Santa Maria d’Oló fins a Súria), al punt quilomètric 54,5, poc abans d’arribar al pont de Barquets.

Descripció de l’itinerari

Tot i que la descripció és força acurada, recomano la utilització del GPS i seguir el track.

De la carretera es pren la pista de terra. Molt aviat hi ha el mas de Torroella i Santa Maria (només un cos resta dempeus) Deixem el cotxe passada la casa, a la propera corba, prop d'un dipòsit d'aigua.

De la corba baixem pel dret seguint un corriolet que ens estalvia fer la ziga-zaga. Passem pel primer pont de Gallifa de dos arcs i seguim la pista. Trobem una cruïlla, per on farem la tornada- i seguim recte.

Anem a revoltar el tosalet on seu la casa Gallifa; passem pel segon pont de Gallifa i la paret que fa de talús, després fem la corba a l’esquerra i deixem la pista per agafar un corriol que marxa per la dreta. Recuperem la pista i la travessem per visitar a l’altre costat la caseta de la font de Gallifa. Hi ha una aixeta i hi surt aigua.

Continuem el camí cap amunt. La casa Gallifa (*6) , construïda a primers del segle XX per l’industrial manresà Magí Gallifa, senyoreja damunt nostre, a l’esquerra.

Seguim la pista principal, que va pujant.

Fem un parell de giragonses i al final prenem la pista que marxa a 90 graus a l’esquerra.

Quan comença una corba deixem la pista per prendre el corriol que se’n desmarca a la dreta. Quan retrobem la pista som al Portell de Colldeforn. La travessem. Dels dos ramals de pista agafem el que puja decidit. La seguim aproximadament quatre-cents metres i la deixem per agafar el corriol que marxa a la dreta.

Aviat trobem una cruïlla de corriols, nosaltres ara cap a l’esquerra, direcció sud lleugerament est.

Arribem a la capella de la Mare de Déu de Lourdes (*1), a la nostra esquerra. És una desangelada capelleta. Conserva la fornícula on devia haver-hi hagut una imatge. Ara hi ha un estintolat pessebre. Té una història molt interessant

Seguim i arribem a un portell cruïlla de corriols. Prenem el de l’esquerra que baixa més decidit. A menys de dos-cents cinquanta metres a la nostra esquerra localitzem una barraca esfondrada. Però atenció, al costat mateix n’hi ha una de sencera, de planta quadrada, en bon estat. Les anomeno Barraques de Safranassos (*2) per la proximitat del mas d’aquest nom.

De barraca com aquesta no recordo haver-ne vista cap altra. A l’interior hi ha una obertura obrada en pedra seca que dona pas a una segona barraca també de planta quadrada una mica més petita. Per com està configurat el conjunt i per la situació de l’obertura que les uneix per dins, dóna la impressió que la segona és un amagatall, tanmateix les dimensions d’una i altra són similars. La segona queda inserida completament en el subsòl, de manera que des de l’exterior solament es repara en una sola barraca. Els sostres d’ambdues no presenten forma de cúpula. El sostre és ben pla. Les lloses que coronen una i altra falsa volta són de grans dimensions.

Seguim avall per l’agradable corriol. Aquest mor en una pista. Des d’aquí o molt a prop, a la dreta podem albirar el mas de Safranassos (abandonat i mig enrunat)

Desestimem la pista que s’enfila a l’esquerra i seguim planerament. Al cap de poc (cal para atenció) podem endevinar unes construccions amagades per la vegetació. Són Les Barraquetes. Al portal DIBA de la Diputació es fa esment que podria ser un mas (bastant rònec)

Atansem una altra pista i fem un tomb de gairebé 180 graus a la dreta. Travessem la rasa del Guerxo. Al cap de poc deixem aquesta per agafar un camí d’aspecte abandonat, però de bon fer, que puja en biaix tancat cap a l’esquerra. Ens deixa en una prou bona pista i la seguim bona estona, primer en lleugera pujada i després planerament.

Se li uneix una pista que ve en baixada per la dreta, que deixem, i comença la pujada.

Atenció. A uns dos cents metres de la cruïlla esmentada, ens enfilem pel marge de l’esquerra. Anem a trobar Sant Pere de Castellnou (*3). No ens costarà mica un cop remuntat el talús, ja que des de dalt són visibles els murs que encara estan dempeus.

Tornem a la pista i seguim amunt. Al cap de poc s'uneix una pista d’accés a un camp que ve per l’esquerra i ens n'hi anem. (Des d'aquesta cruïlla, si seguim cent cinquanta metres per la pista en la direcció que anàvem, trobarem la font de l'Alzinota al costat del camí a la dreta, en un paratge més gemós.)

Arribem al camp i seguim pel seu marge dret. El revoltem per dalt fins que el deixem per enfilar-nos a les restes de l’Alzinota, que ja hem vist quan hem entrat al camp. Sempre és interessant tafanejar per on la vegetació i la runa ens ho permet. Aquí veiem una tina mig esberlada, en que les arrels d’un pi han aixecat els lluents cairons envernissats. Podem veure la boixa de la tina dins un receptacle construït al costat de sota. Hi ha una formosa volta de pedra seca.

Feta la visita, no tornem enrere sinó que seguim per la llenca de terreny ermot fins la pista d’accés al camp de sota i la seguim amunt. Depassem dues pistes molt seguides a la dreta i seguim per la nostra. Fa un suau tomb a l’esquerra, i en trobar una pista la creuem per seguir el rastre d’un camí poc emprat que avança amb bosc a cada costat.

Aquí intentem localitzar la Necròpolis de l’Alzinota sense resultats. He vist un parell de fotos al portal del patrimonicultural.diba en que ja es veu que són de difícil trobar, enmig de vegetació, ja que estan a ran de terra. Explorem cap a un costat i un altre sense èxit.

Travessem la llenca vegetal que separa dos camps i seguim per la pista que puja per l’esquerra del camp de dalt.

Anem a sortir a l’albir de la Barraca de l’Ordal (*4) i ens n’hi anem pel voral del conreu. Constatem que s’ha esfondrat. La fitxa del portal és datada el gener del 2007, quan encara estava sencera però ja presentava la llinda d’entrada partida, en la que figurava la data 1862. Ara aquesta llinda deu estar sepultada per la runa. Acabem de voltar el camp per la dreta tot fent una corba cap a l’esquerra per anar a trobar la pista que seguíem.

A la cruïlla guanyem la pista principal del Serrat. Tenim la Creueta de Sant Toi i uns indicadors. A dos-cents metres veuríem la bassa. Agafem la pista contigua a la que hem arribat fins la collada, per l’esquerra. El que farem serà revoltar el turó per aquesta pista. A la falda de l’extrem sud hi trobem Colldeforn (*5). A la part de gregal i de mestral hi ha 9 tines.

Seguim per la pìsta de baixada i quan trobem una bifurcació torcem a la dreta. Encara no a 100 metres la deixem per prendre un bonic i ombrívol corriol a la dreta. Abans que s’enfili el deixem per prendre’n un altre poc marcat a l’esquerra. Aquest es va perdent però no impedeix la progressió. Optem per baixar cap el camp de baix. És l’únic tram que farem en que desgrimpem pel terròs. Són vint-i-cinc metres.

Seguim el camp per la vora i a la cantonada el deixem per agafar la pista. Marxem cap a la dreta. Al cap de poc trenquem cap a la pista de l’esquerra i la seguim bon tros fins a sota les visibles runes de cal Mariano, en que s’ajunta amb una pista que ve per la dreta.

Fem una revoltada ampla cap a la dreta i una més tancada cap a l’esquerra, i enfilem una alegra baixada.

Guanyem la pista per on hem començat la ruta, trenquem a la dreta, passem el pont de Gallifa i atansem l’indret on hem deixat l’auto.

(*1) Capella de Lourdes
Segons explica Vila Rovira, la capella fou construïda entre la dècada de 1870 i 1880, gràcies a la iniciativa dels pagesos del mas de Viladelleva, de Cal Ferrer, Cal Torrente i d'altres veïns de Castellnou. Quan feien la plantació de ceps per les terres d'aquests masos van fer la promesa que si arribaven a plantar fins dalt la carena anirien al santuari de Lourdes (França) i portarien una imatge de la Verge, i al cim de la carena construirien una petita capella per col•locar-hi la imatge a l'interior. Així ho van fer ja que la plantació de ceps va arribar fins el cim de la carena. Van anar en peregrinatge fins a Lourdes; un tal Jaume Peramiquel en va ser el portador fins a Castellnou i allí, al cim de la carena, es va construir la capella, la qual va ser molt visitada i venerada per tots els veïns de Castellnou. Entre els anys 1936 i 1939 la capella va ser saquejada i parcialment destruïda i avui dia només en resten els murs laterals i la capçalera.
(VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.)

(*2) Barraca bessona de Safranassos (triple) Codi: 21831 a la wikipedra, per si voleu més informació.
La fitxa d’aquesta barraca figura a la Wikipedra. L’autor n’és en Pasqual Robles

(*3) Sant Pere de Castellnou
En motiu d'una exposició a Manresa de fotografies de l'Arxiu Gavín l'any 1972, es va posar al descobert l'existència d'aquesta ermita. El 1974, el grup Foment Arqueològic Excursionista Sallentí va localitzar les ruïnes, i posteriorment, l'any 1980, se'n feu una primera neteja. Durant la dècada de 1990, una atenta observació de les estructures va permetre determinar que es tracta d'una ermita preromànica i romànica.
Número de fitxa
08062-196
Àmbit:
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Estil / època:
Medieval
Pre-romànic
Romànic
Estat de conservació
Dolent
Notes de conservació:
Es troba en estat ruïnós.
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Ús actual:
Sense ús
Titularitat
Privada
Titular:
Ref. cad.: 003A00020
Autor de la fitxa
Marta Lloret Blackburn
Data de registre de la fitxa:
dc., 24/01/2007 - 01:00

(*4) Barraca de l’Ordal
Fitxa Barraca de l’Ordal, del portal https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal
Notes de conservació:
La llinda de la porta es troba partida, pel que si no es restaura podria acabar provocant l'esfondrament de la barraca.
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Ús actual:
Sense ús
Titularitat
Privada
Titular:
Ref. cad.: 003A00022
Autor de la fitxa
Marta Lloret Blackburn
Data de registre de la fitxa:
dv., 19/01/2007 - 01:00
Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La llinda de la porta es troba partida per la meitat, i s'hi pot llegir la inscripció emmarcada "1862". A l'interior hi ha dos finestrons i dues fornícules.

(*5) Colldeforn (Fitxa “Tines de Colldeforn”)
A l'interior de la masia de Colldeforn hi ha un total de nou tines, repartides al voltant de les façanes de gregal i de mestral. Es troben agrupades en dues estances diferents, que eren els espais destinats a la producció del vi. Les tines són de grans dimensions, i presenten dues tipologies diferents. Totes són fetes de pedra i morter de calç, i estan impermeabilitzades amb fileres horitzontals de cairons envernissats, però en trobem que tenen planta circular, i alhora de planta quadrangular. Estan quedant cobertes per la vegetació, i algunes han perdut la major part de les fileres de cairons.

(*6) Gallifa (Mas del Bosc)
Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d'arquitectura, rebé l'encàrrec del seu pare per construir la casa Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur.

Totes les fitxes (tret de la *2) són fetes per la Marta Lloret Blackburn, el gener de 2007.