Gaianes. El Benicadell pel Regall

Gaianes. Beniarrés. El Regall. Cim del Benicadell. Nevera. Gaianes.

GAIANES. EL BENICADELL PEL REGALL.

LA PENYA BENICADELL

La Penya Benicadell o la Penya Cadiella com es deia segons l'antiga denominació àrab, tal com ens recorda el Cantar del Mío Cid, és un anticlinal cretaci que s'allarga uns 25 km, des de el Port d'Albaida, on enllaça en la serra d'Agullent, fins al Llevant.
Aconsegueix 1104 m d'altitud, i en el cim hi ha un vèrtex geodèsic de segon ordre.
Actua com a línia divisòria entre les comarques de la Vall d'Albaida, i el Comtat de Cocentaina, o entre les províncies de València i Alacant.
Al vessant nord podem veure boscos de pins i molta vegetació, entre qu'el vessant sud es troba més assolellat, està més pelada, exempta de tanta vegetació.
S'orienta de Nord-oest fins al Sud-est formant una serralada d'estret diàmetre.
Alberga tres antics castells moros, com són el de Carboneres i el de Rugat i el de Perpuxent. I s'estén pels termes d'Adzaneta d'Albaida, Carrícola, Otos, Beniatjar, El Ràfol de Salem i Salem pel vessant nord, i Turballos, Muro d' Alcoi, Gaianes, Beniarrés i l'Orxa pel vessant sud.
En gener i febrer és habitual veure la muntanya nevada, varies setmanes. I és popular en esta terra el refrany: "Si el Benicadell fa capell, pica espart i fes cordell".
Cavanilles el va pujar un 8 d'agost de fa més de doscens anys, i deia: "Dos horas empleé en llegar a lo más alto, subiendo casi siempre por repechos y escalones. A medida que es mayor la altura disminuye el diámetro del monte, que en la cumbre tendrá de diez a doce varas"
Es tracta d'una de les serres emblemàtiques del excursionisme valencià.

LA RUTA:
GAIANES, BENIARRÉS, EL REGALL, CIM DEL BENICADELL, NEVERA, BAIXADA A GAIANES.
Arribem a Gaianes 420 m.s.n.d.m., en la comarca del Comtat de Cocentaina. Comencem a caminar en la plaça on naix el carrer Calvari i agafem en direcció llevant, una pista asfaltada que ens porta a Beniarrés. Passarem pel Barranc del Port i per l'àrea recreativa de la Font del Barranc del Port.
Més avant tirem a l'esquerra i seguim per camí asfaltat que canviarà a camí de terra. Baixarem al barranc, seguint els senyals de color roig que mos portaran al mateix començament de la pujada.
Tenim enfront el Regall, una canal encaixada entre les parets pedregoses d'afilades crestes i una barrera de menor altura. El desnivell que s'ha de salvar és d'uns 500 m, per la qual cosa és considerada com la pujada més dura. Anem pujant per caminet zigzaguejant i algun bot entre penyes, la inestable riera de pedres que s'ens presenta al pas, i per la que haurem de pujar en ca que tractem d'evitar-la. Passarem un xicotet replanell en el qual descansarem un poquet, per a continuar pel segon tram que és el més llarg de pujar. Aprofitarem la bona ombra de les carrasques per a omplir els pulmons d'aire pur i renovar les forces per a continuar pujant. El coll que trobem més amunt ens regala unes vistes excepcionals al vall del Serpis, l'embassament de Beniarrés i l'una sèrie de lloms de muntanya que culminaran en la Serrella i l'Aitana, al sud. La Safor a l'est i la Mariola a l' oest.
Ja ens queda poc per arribar al següent coll on es troba la figuereta i el pou protegit. Allí ja podem admirar les vistes a la Vall d'Albaida. Continuarem pujant per les penyes fins a arribar dalt de més amunt, on trobarem el vèrtex geodèsic de de segon ordre, el cim a 1104 m.
Després de gaudir de les vistes en 360° baixarem anant cap a ponent. Passarem per la cava o nevera, testimoni de l'antiga indústria de la neu, que encara manté en bon estat la cúpula que la cobreix. Un poc més avant girarem a l'esquerra i anirem baixant pel sender PR-CV 184, per la cara sud del Benicadell, en vertiginosa baixada, encara ben marcada pel sender PR groc i blanc. Passarem per la Coveta llarga i arribarem a l'ermita de Sant Francesc. I pel Calvari arribarem al punt d'inici i final de la ruta.