Freiburg 12 , Kandel, a 30' - Teufelskanzel (la roca pulpit del diable), Refugi Thomas Hütte. Selva negra. Alemanya.

Aquesta ruta és una variació de la Freiburg 7 del 10/09/2021. Que podeu trobar a l'apartat "Alemanya, Suïssa , Àustria".
Avui la hem escurçar una mica i també reduit el desnivell sense perdre en cap moment l'interès.
Moderada pels desnivells,. Fàcil de caminar.
Passem per la roca del Kandel (Kandelfelsen) i sobre ella, la pedra Teufelskanzel o el púlpit del diable. Lloc on les bruixes es reunien totes les nits del 30 d'abril per celebrar un aquelarre amb el diable. Precisament el 30 d'abril de 1981 va haver-hi una esllavissada de les pedres del púlpit.
Passem també pel refugi de Thomas Hütte. Cal anar-hi. Cal parar una estona. És bonic, un bon lloc per dinar i estendre la vista a tota la selva negra, alguns pobles, i inclús dels Vosges i la plana del Breisgau. Una cabana oberta a tothom.
Finalment per la piràmide del Kandel a 1.242 m. segon punt més alt de la selva.
Per cert el camí, majoritàriament senders. Molt marcat i senyalitzat i protegit i cuidat i dolç i fàcil, exceptuant en tot cas el pas per el pulpit de les bruixes, on amb tanta pedra cal anar amb precaució si ha plogut, com ha estat avui.
Com sempre, alguns personatges amb escassetat de...... van deixant papers i restes per tot arreu. Pensàveu que Alemanya era millor? Doncs no, la incultura i el poc respecte per la natura, no precisa cap esforç, i per tant predomina a tot arreu.
Què dir de nou d'aquesta caminada després de tres anys i després d'haver fet ja 12 rutes diferents pels voltants de Freiburg?
Ha estat un altre cop un omplir els ulls de bosc, d'arbres, de vistes a terres sempre verdes a pesar de que avui les vistes no tenien tan protagonisme, doncs el dia no era gens clar.
Boscos i boscos i arbres i arbres i olors, i colors i frescor, i vistes i aigua per tot arreu corrent avall i prats verds i muntanyes suaus, i ocells i molsa i ... Això és el camí, això es la selva negra.
Hem caminat tranquil·lament entre uns densos boscos d'avets I faigs altíssims, i molt a prop un de l'altre. Boscos on avui, un dia rúfol, poca llum penetra a nivell de terra. La foscor es evident, el nom de negra doncs, es merescut.

Recomano la descripció de la ruta Freiburg 7, que està en l'apartat:"Alemanya, Suissa, Austria". De la que no em puc resistir d'incloure aquí una part:

"És interessant dedicar-se a observar els arbres i el seu "arxiu històric", que són els troncs.
Observem-los doncs. Arbres altius i orgullosos de la seva envergadura, de la seva força. Com coneixedors de la importància de ser part essencial de la natura. Saben del seu poder, de la seva força, de les seves dimensions envejables.
Han tingut una vida dedicada exclusivament a créixer. Una llarga vida, no exempta de dificultats, de moments de dura lluita per suportar i superar els embats del vent o del pes de la neu, de perills deguts a les necessitats de subsistències alienes. No únicament dels homes, també dels animals, que compartint el l'entorn, busquen aliment a les seves fulles, al seus fruits, inclús a la seva pell.
La llarga vida d'un arbre, està escrita a la pell. És el tronc i la pell del tronc on, si ho mirem amb atenció, ens parla de la seva salut, de les seves dificultats per créixer, de les seves malalties. Així, cada un d’aquests arbres té una identitat, té una història que ha marcat el seu temple. Un arbre feliç se li nota. S'aprecia en el seu porte, en el seu tronc.
Mirem el tronc d'un arbre ja adult. Ens mostrarà cicatrius, ferides, nafres, empremtes, estigmes, senyals i impactes, ocasionats durant la llarga vida de l’arbre. I això, aquests plecs i rebrecs, són els que els fan peculiars a cada un d'ells.
Altres, pobres, sorpresos per les necessitats dels homes, han estat, sense judici ni pietat, sentenciats i talats en plena joventut. Pot ser també, hagin sucumbit a les forces de la natura. Tant si ha estat una causa o altre, aquests desafortunats, presenten avui l'aspecte de dramàtics monyons exposats a la intempèrie i de vides truncades, sense cap esperança.
Predominen els avets, però també els faigs, que no es queden gaire enrere".
Salut.