Força Real (100 cim)

Ressenya de xrs59:

Força Real és un turó que s’aixeca destacat sobre la plana rossellonesa, sent una talaia de primer ordre, que pertany al nucli de Millars, estant format per dues puntes, l’oriental, de 507 mts. d’alçada, coronat per unes instal·lacions i una antena de telecomunicacions, mentre que l’occidental, a 500 mts. d’alçària, té al seu cim el santuari de Nostra Senyora de Força Real, datat el 1.693, edificat sobre les restes d’un castell, actualment desaparegut, documentat l’any 1.322. Hi havia també una antiga torre de senyals contemporània del castell , que va ser aprofitada com a capçalera del santuari.
Per arribar-hi, s’ha de deixar l’autopista francesa A9 a la sortida Perpinyà Sud (#42) i anar a buscar la carretera D900 en direcció Foix, que després d’una rotonda esdevé la N116 en sentit Andorra. Deixarem aquesta autovia per la sortida en direcció a Sant Feliu d’Avall per la D916, tot i que es continua per la D16A, fins a una rotonda on agafarem la D1 en direcció al coll de la Dona, que passarem, parant compte en menys de 500 mts. a un doble revolt descendent esquerra-dreta, on a l'esquerra veiem un trencall en el que surt una estreta pista, amb un asfalt una mica precari, per la que anirem, deixant les dues desviacions que trobem a la dreta, fins que a la tercera ja podem buscar el millor lloc per aparcar, en el nostre cas al costat d’un camp de conreu, just al davant del sender pel que tornarem.
Comencem a caminar seguint la pista per la que hem vingut, deixant al marge alguns trencalls fora del traçat principal, tombant a la dreta a l’alçada d’un marge amb un arbre en el que veurem una marca de pintura blava. Seguim un camí carreter, fins que a l’esquerra veiem el naixement d’un corriol que ens enfilarà a la carena i ens deixarà a una pista, que seguirem a la dreta, passant per alguna que altra cabana de pedra seca. Ja tenim l’antena del Força Real a la vista. Arribats a una cruïlla, un pal indicador senyala que el camí al cim segueix pista amunt, però és millor anar pel sender que puja a la dreta i que ens deixarà a les instal·lacions cimeres, després de passar per una zona de roques. Dalt de tot hi ha una taula d’orientació de pedra, havent de seguir la caminada en direcció a l’evident edifici del santuari, a la punta occidental, fent-ho per un camí molt ample, que deixa a una gran balconada amb una altra taula d’orientació, després de passar per un curiós giny metàl·lic que fa de mirall corbat.
La baixada la fem per un sender que queda a la part del darrere de l’església, seguint un itinerari botànic, amb cartells explicatius de la vegetació que anem trobant i que ens fa travessar la carretera D38, que és la que puja al pàrquing. Seguim una pista que davalla a la dreta, arribant a un primer encreuament, del que marxem a la dreta, fins que veiem que la pista fa una sifonada, on cal parar compte a les fites per deixar-la i seguir a l’esquerra un sender en lleuger ascens que ens farà estalviar la marrada. Retornem a l’esmentada pista, que va perdent alçada, deixant al marge diversos trencalls que anem trobant, fins arribar a un camp de conreu, on el camí es divideix en dos, havent de seguir el de la dreta, que pel mig de les vinyes ens deixa al punt en on hem deixat el cotxe