Forat de la Bagassa, Bellestar

18 de febrer de 2018
Segueixo trepitjant terreny per la Tinença de Benifassà. Aquesta vegada la proposta ens porta a descobrir indrets i racons pels voltants del Bellestar.
El Bellestar de la Tinença, Bellestar, el Ballestar segons la generalitat valenciana, Ballestar segons l'ajuntament, Bellestar a la carta pobla... nucli de població que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat i als peus del massís del Port. La seva història està estretament vinculada al Monestir cistercenc de Sta. Maria de Benifassà, situat a només 3 Kilòmetres.
Aproximació: Seguint la carretera CV 105 que des de la Sénia remunta el Port fins al Boixar, prenem la bifurcació en direcció a Fredes, per la CV 106, i a 1Km escàs, la bifurcació a la dreta cap al Monestir de Sta. Maria. A poc metres de la bifurcació i a la dreta de la carretera hi ha un apartador on es pot deixar el cotxe.
Dificultat: Fàcil
Desnivell: 600 m acumulats
Durada: Unes 3h, uns 10 Km.
Itinerari: Tot i no estar al track de wikiloc, que sempre adjunto als meus itineraris, a l'hora de descriure l'itinerari vull afegir una petita visita al turó que tenim a la dreta de la carretereta d'accés al Monestir.
Es tracta del turó de Santa Escolàstica, un petit promontori arrodonit i carregat d'història, ja que al capdamunt estan les restes del castell de Beni-Hazà, edificat pels musulmans, i que el 1195 fou conquerit per Alfons II, i donat al priorat de Tortosa.
Posteriorment Pere el Catòlic, el 1208 el tornà a donar a Guillem de Cervera que el donà, al seu torn, al monestir de Poblet. Més tard Jaume I confirmà la donació del castell i de tot el terme de Benifassà: prats, pastures, boscos, caça, aigües, forns, molins, homes i dones i poblats, ordenant la construcció d'un Monestir cistercenc sota l'advocació de la mare de Déu.
El l'actualitat el Monestir està cedit per la Diputació de Castelló, a l'ordre de la Cartoixa, des dels anys seixanta, essent l'única cartoixa femenina de tot l'estat. (Font:Vikipèdia).
Encuriosit per les restes del castell, remunto per un corriol proper, i em trobo amb la sorpresa de que tota la part superior del turó està envoltada per un tancat metàl•lic, al meu parer absurd. Puc entendre que en tractar-se d'un monestir el conjunt arquitectònic sigui totalment tancat (només es pot accedir a visitar l'esglèsia els dijous de 13 a 15h), però em sembla patètic que tinguin un petit tossal totalment tancat, quan no hi ha signes aparents de ser pastura de ramats, ni res de semblant. Una barreja de curiositat i de tossuderia em porta a trobar una petita escletxa per on enfilar-me al tossal i poder visitar les restes, que més que de castell, semblen d'una mena de mas fortificat. A tocar també hi ha restes d'uns soterranis que segurament foren trinxeres en temps de guerra o amagatalls de maquis. Espero que les germanes del monestir i la mare de Déu, sàpiguen perdonar el meu atreviment, al visitar una pàgina singular de la història d'aquestes terres.

Des del cotxe tornem a la carretera CV 106 i la seguim a l'esquerra, en direcció contraria a la que ens hi ha portat, per tal de trobar l'encreuament de la CV 105, al coll de .............., prenem aquesta variant en direcció a la Pobla i seguim la carretera uns 100 metres. Per l'esquerra entrem a les amples bancalades de conreu i seguim el seu contorn en direcció sud sud-oest i sense deixar el bancal. Hi transcorre un corriol que podem seguir. A la nostra esquena deixem el turó de Santa Escolàstica. Entre grans alzines i adossada a un marge trobem una barraca feta de pedra en sec, mostra d'arquitectura rural que anirem trobant per tots aquests contorns. Els bancals i el corriol ens porten a la vora dels cingles que s'aboquen cap al riu de la Sénia, també anomenat riu Verd o de la Pobla en alguna cartografia, que acaba desembocant a un dels braços de l'embassament d'Ulldecona. Estem a una mena de coll entre dos elevacions, a la dreta la Mola Aufera i a l'esquerra Les Tossalades. Resseguint el cingle per la vora i en direcció est, creuem a tocar del cingle una tanca de filferro i arribem a la capçalera d'una profunda barrancada que davalla fort cap al llit del riu. Un sender hi baixa decidit fent ziga-zaga entre els aixaragalls de pedra solta. Al punt on la tartera es fa més ampla, anem progressant per la seva dreta i trobem un corriol que ens allunya cap a la dreta de la barrancada que seguíem. A pocs metres en direcció oest, trobem una bifurcació. Cap a l'esquerra baixa i a la dreta puja, seguim aquesta darrera entre romers, arçots i llentiscles per pujar a la base d'un cingle rogenc encarat al sud. En arribar ja hi veiem l'escletxa a la roca de l'entrada del forat de la Bagassa. Una petita cova que s'interna al cingle pujant uns metres fins a una sala petita, d'on surt un altre ramal cap enfora formant una mena de finestra al mateix cingle. Sembla que va ser refugi dels camperols a la guerra. En tractar-se d'un lloc arrecerat i amb unes vistes fantàstiques podem aprofitar per recuperar forces.
Tornem a la bifurcació anterior i prenem l'opció que va baixant, a trams en fort pendent i a trams resseguint el curs del barranc aigües amunt. Finalment el sender ens deixa al mateix llit del riu, on hi trobem la pista que el remunta des de l'embassament , al forn del Vidre.
Seguim pocs metres per la pista, fins a un barranquet que s'obre a la dreta, entre els grans cingles rogencs de la Mola Aufera i el morral de la Morranda. Estem al punt on el barranc Pregó, que baixa des del Cap de la Serra, prop de Fredes, arriba al seu destí, el riu de la Pobla.
Remuntem per un corriol no molt trescat, que surt tant bon punt creuem el llit pedregós del barranc, per la dreta i puja per l'esquerra del barranc, guanyant ràpidament alçada fins a la carena. Cal estar atents perquè el sender està força brut i es pot fer perdedor. Dalt a la carena sortin d'un bosquet de carrasques baixes i arribem a un camí més ample i evident. El seguim cap a l'esquerra per anar al capdamunt de la Morranda. Espectacular mirador del traçat del riu, que ens regala generoses panoràmiques per tot arreu. Al davant i a Tocar ja tenim el Bellestar. Aquest lloc singular també acull les restes d'un poblat íber. Seguim per l'ample camí que porta a la Morranda en direcció contrària i anem a trobar un camí més ample encara, a tocar d'una bancals abandonats, avui pastures per als ramats, que acullen també un vell corral. Estem a la Caeta. L'ample camí és un Assagador o camí de bestiar, que en pocs metres ens remunta cap al poble, però que deixem per una variant a l'esquerra que dona la volta al poble resseguint el seu contorn cap a l'oest. El camí transcorre per les Sorts del Bellestar i treu cap a un altre camí encimentat que prenem cap l'esquerra, en baixada. Arribem als safareigs, "llavadors", de la Teuleria. Tornem a remuntar la pista encimentada i prenem el primer ramal de camí a l'esquerra. És una drecera per trobar la carretera d'accés al poble, en creuar-la torbem l'ermita de la Trinitat, de petites dimensions.
Tornem a la carretera i la seguim cap al poble. A l'esquerra i incrustat a un marge hi veiem un antic pou de pedra en sec. Un metres més amunt i la carretera ens deixa al carrer Major del Bellestar. Antic poble que encara conserva un cert regust medieval, amb les seves antigues cases de sòlides parets de pedra i grans portalades arquejades. Al final del carrer la Parròquia del Bellestar amb el seu imponent campanar, on sota el rellotge s'hi veu la talla d'un cavaller cistercenc del S XV.
Sortim pel carrer a tocar del campanar, en direcció nord, per passar a tocar dels bombers i d'una pista poliesportiva. A dreta i esquerra deixem antics corrals i masos enrunats, resseguint un vell assagador, empedrat que comença a davallar. Al final trobem un encreuament de camíns, i prenem el que ens queda enfront, en la mateixa direcció que portàvem. A l'esquerra i darrera d'un marge trobem una altra gran barraca rogenca de pedra en sec. Seguim davallant per l'antic camí ramader, en aquest tram molt descompost. Al capdavall ens trobem al fons d'un barranquet, amb una granja al davant. Seguim el camí per l'esquerra fins a trobar una pista ampla que ve per l'esquerra i seguim cap a la dreta. Acabem de donar la volta a la granja i prenem cap a la dreta el següent trencall. El camí en pocs metres arriba a la carretera.
La creuem i seguim el sender . A l'esquerra deixem la font dels Bassiets, el camí remuntant suaument ens deixa en poca estona a la carretera que puja cap a Fredes. Al davant de la carretera d'entrada al Monestir, on ens espera el cotxe.

Salut i muntanya!!