Foradada del Serrat de la Miranda de Sant Pere i Avenc de la Costa Dreta des de la Vinya Nova de Collbató

L’itinerar d’avui es molt semblant al que vaig fer fa dos o tres mesos. En aquell, al igual que avui, he anat a l’Avenc de la Costa Dreta un pou que sembla que té 103 mts de profunditat. No era aquest l’objectiu de la sortida sino el de trobar, cosa que no vaig sapiguer fer a l’anterior caminada per la zona, la Foradada del Serrat de la Miranda de Sant Pere. Per tal d’aconseguir-ho vaig fer el recorregut pel anomenat en sentit invers al que vaig seguir la vegada passada. Això em premertia veure la foradada de manera continuada des de la zona de la Serra de la Pastera. M’ha semblat que fer el recorregut en aquest sentit es ina mica més dificil que fer-lo a la inversa ja que hi ha trams de baixada en que el terreny està molt descompost i relliscós. Res que fassi impracticable la ruta però que obliga a anar amb compte al caminar.




L’ aproximació a la Foradada de la Miranda de Sant Pere no es massa complicada. No hi ha cami pero es puja, a vegades grimpant, sense una gran dificultat. El costa oest de la Foradada es molt bonic. Sota d’ella hi ha una petita bauma. A la cara nord, a 10 metres de la foradada, n’hi hauma altre momt petitona que es pot travessar però sense motxil-la. Per accedir des d’aquest petit forat a la foradada cal fer un flanqueig una mica exposat però amb molt bones preses per als peus, pel que es passa força bé. Les vistes que ofereix la foradada de la zona del Serrat de la Pastera son magnífiques. He baixat per l’altte costat de la foradada per tornar al camí que seguia, camí que ja no he deixat fins arribar al desvio que puja a l’Avenc de la Costa Dreta. Un cop vist aquest avenc he continuat pel camí fins arribar al Camí de les Bateries que he anat seguint fins al seu final. Un cop allà ja m’he dirigit cap a la Vinya Nova




El trajecte des del Serrat de la Pastera fins al Camí de les Bateries es molt desconegut. De fet es va netejar i fitar després de la pandèmia de Covid. No es dificil de fer i en general es pot anar seguint bastant bé. La part més complicada, en quan a orientació, es al Torrent del Misser. Quan s’arriba allà cal tindre en compte que si es perd temporalment el rastre del camí, caldrà anar cap al nord buscant el punt en que se’l pot travessar sense quasi perdre desnivell ( 8-10 metres com a màxim). El pas està entre dos resalts del torrent en que hi ha cordes nuades i les restes del que sembla una gran carbonera. També hi ha una senyal a la branca d’un arbre que indica cap al Clot de la Mònica. Es un indret inconfundible




A la ruta m’he acostat al Frare de Baix. Hi he anat sense cap motiu especial, pel que es una part de la ruta totalment prescindible