Fonts poues i masos de Castellcir i Castellterçol

Fins a 7 fonts, tres poues, pont, molins, balma i gorgs a Fontscalents, tres masos i fins i tot un camp de golf entre Castellcir i Castellterçol.

Per variar una mica de la tradicional passejada d'Espugues, els molins i Fontscalents avui fem una volta que passa per unes quantes fonts, aquest agost seques la majoria, però que amb les primeres pluges de setembre començaran a brollar de ben segur.

Sortim de Castellcir pel carrer de la Font del Poble que està a 250m de l'inci, enclotada i trista perquè les seves aigües ja no són netes i la bassa adjacent és un criador de mosquits.

Baixem cap el torrent de Vall Jussana cap a la font de la Vall que ara mateix està seca però almenys visible ja que es va netejar de bardisses la font i la taula de pedra que convida a prendre la fresca i escoltar els ocells una estona. Fixeu-vos en l'entorn, no només hi ha bosc sinó records evidents de temps ramaders no tan llunyans.

Remuntem per corriols cap al mas de la Vall (que no és el mateix que Vall Jussana que queda una mica més al sud) pletòric de vida i nous projectes i cap a la Casanova de la Vall, actual seu de La Taiadella Agroecologia, excel·lents proveïdors de verdura ecològica, pa i ous que produeixen aquí mateix. Mantenen el nom de La Taiadella que és el mas on residien anteriorment i que es troba al nord de Castellcir però ara viuen, produeixen i venen a la Casanova de la Vall i encara els va millor per la facilitat d'accés i la qualitat de la seva producció.

Creuem amb atenció la carretera per on baixen rabent els vailets en bici camí de la piscina de Castellterçol i prenem la pista en baixada després de trencar a dreta. Patim una estona de solana (o fruïm de la caloreta del sol si feu l'excursió hivernal) i en 750m veiem el rètol que ens indica la propera font, just sota una alzina.
En un moment el corriol ens porta a l'obaga secreta on s'amaga la font de la Teula, acompanyada de falcia negra i d'una frescor inusual en el seu racó pregon.
En el tram que acabem de fer hi ha un munt d'herbes i plantes remeieres i aromàtiques, component fonamental de la ratafia casolana però també els boixos atacats per la plaga defoliadora (Cydalima perspectalis) que ja veurem si sobrevieuen...

En un quilòmetre escàs trobarem la següent font, passem pel costat del Golf potser sense ni adonar-nos-en si no ens fixem en els indicis. La font de l'Àngel es troba arraulida al torrent de l'Àngel, sota una petita balma en un racó de trobada de corriols que van i venen de Castellterçol, Castellcir i els masos propers, acompanyada de la seva taula de pedra per berenar i accessible amb unes escales de pedra i baranes generosament arranjades.

Baixem una mica més cap el dipòsit d'aigües, camí d'Esplugues i el polígon del Vapor per travessar la riera de Fontscalents i aribar al rentador de Llana del Roquer, amb el seu paratge frondós i refrescant i aquesta edificació que ens explica històries d'un temps recent on tradició i modernitat teixien ponts entre la producció ramadera de la llana i la indústria tèxtil que la comprava.

Ben informats del procés de rentat i assecat de la llana pugem a la molt propera poua de glaç del Vapor: una altra activitat del segle passat que ens ha deixat empremta amb aquesta sorprenent edificació destinada a conservar fins l'estiu els blocs de gel que es produïen durant l'hivern amb l'aigua de la riera. Aquest gel es transportava mesos després, de nit a ple estiu, en caravanes de mules i cavalls per vendre a Terrassa, Sabadell o Barcelona a les incipients indústries que requerien fred per conservar aliments o fins i tot produir gelats.

Seguim pista avall, creuem el pont del Molí Nou (més records del passat pre-industrial), passem per l'explotació ramadera del Murri i més enllà del tancat amb cavalls, a l'esquerra, trobem una altra poua de gel enorme i ben conservada al costat d'una segona que ha perdut la coberta (perill de caigudes, vigileu on poseu els peus!).

Pel camí de l'esquerra, obac i frescal, en pocs minuts trobem el rètol i el senderol que ens baixa a la font de la Vinyota, aquesta sí que raja ben fresca sota els plàtans impressionants que ombregen la seva taula, convidant-nos a un recés i amarant de frescor i natura tots els nostres sentits. No deixeu de fer una miqueta més de caminoi fins la balma i de marxar arran de riera per veure els seus gorgs, salts d'aigua i vegetació de ribera.

Emprenem el retorn i la pujada final que ens durà de nou a Castellcir però parem atenció a desviar una mica a la dreta i trobar la font de l'Om, poc freqüentada per la gent i ben concorreguda pel bestiar que ve a abeurar-s'hi. Al vespre es converteix en un colossal escenari on els cors de granotes ofereixen un espectacle sonor digne de menció.

Ara sí que només queden 20 minutets i tres tanques per retornar a Castellcir i remuntar fins a Can Sala a prendre un refresc amb garantia sanitària...