Fonts de Can Ruti, de l'Amigó, de la Guineu, de Can Torrents i de l'Alba (16-12-2012)

Surto del Camp de Futbol Vell de Tiana i pujo al Rocar per la ruta del SLC-96, ben senyalitzada. La deixo per passar per un corriolet ben fressat però un pèl amagat que va paral·lel a la pista fins al Coll de Vendrans, on torno a passar pel sender 96.
A l'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria agafo la pista que porta al Torrent de Montcerdà, que segueixo per pujar als 9 Pins. Vull pujar al Turó d'en Galzeran per la vinya, però trobo que hi baixen els corredors de la cursa La Neorural i per no molestar faig una mica de volta per pista -ells van per corriols- i retorno al Galzeran quan la majoria dels corredors ja han passat. Baixo per la vinya i m'encamino al Seminari de la Conreria, punt d'aigua potable i de descans. Després de menjar una mica m'atanso per un corriolet a la pista que em portarà al capdamunt de la Urbanització del Mas Ram. Allà agafo un altre corriol i després un tram en baixada de la pista del Tanatori. Pujo per corriol fins la mina de Can Ruti, que no és potable, i segueixo amunt, ara per un tram molt costerut, per enllaçar amb el corriol de la Font de l'Amigó, aquest ja més planer. L'aigua de la Font de l'Amigó és bona i fresca i no hi ha cap avís que no sigui potable, però jo procuro no beure'n ja que no em refio que no hi hagi filtracions de l'abocador de més amunt que van reomplir fa uns anys de materials indeterminats.
Segueixo pujant sempre per corriol, primer passo pel Coll de la Malesa i després arribo poblat de la Malesa. Així com el del Puig Castellar està sempre ple de gent, aquest és força solitari i el lloc convida a seure i badar. Però com que vull fer una sortida llarga, això de badar ho deixo per un altre dia i baixo pel dret, per un corriol que surt al nord del poblat i que enllaça amb la pista que puja cap la Coscollada. A la Coscollada no hi arribo, baixo per corriols fins la Font de la Guineu (o del cul), que últimament raja molt poc i s'hauria d'arreglar una mica. Segueixo corriolejant, ara fins Can Torrents, passant per un petit tram on és possible veure nois jugant a la guerra. Tot i que són inofensius, potser hauria estat millor passar per la pista, evitar ensurts i no destorbar-los, però a mi m'agrada aquest corriol per on sempre havia passat abans que s'hi instal·lessin aquests militars aficionats i hi passo sempre, això sí, intentant molestar poc. La font és al costat del mas i sempre hi raja una aigua fresc i bona. Després d'omplir el camel, intento pujar Torrent amunt per enllaçar amb la Font dels Castanyers, però ho deixo ja que estic en zona de rol militar: faig mitja volta i passo cap a la pista del restaurant Els Castanyers, que deixo per enfilar-me per un corriol força costerut fins la Torre de Guaita B, la de La Coscollada. D'aquí m'encamino al Seminari alternant corriol i pista i, pel corriol del Cementiri del Còlera i el de la Font de l'Alba, arribo al Camp de Futbol Vell de Tiana.