FONT~RUBÍ - LES QUATRE COVES: (DEL BOLET * SANTA ANNA * L'OMELLA * I L'ARENA)- L'AGULLA DE VALLDELLÒS I EL PAS DELS LLADRES

Fantàstica ruta circular que hem fet un grup d´amics del grup senderista Els Caminadors dels Dissabtes.
Podem dividir aquesta ruta en dues parts. Una de fàcil, la que discorre generalment per àmplies pistes, des d'on s'accedeix a les quatre coves que hem visitat i que queden descrites a l'apartat de PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA.
I l'altra part més complicada, que és la que s'endinsa en el congost de Valldellòs i la cinglera de les Pereres fins a l'anomenat pas dels Lladres.
D'aquesta zona del congost de Valldellòs per la seva condició d'accident geològic no es pot destacar cap apunt històric singular, ni tampoc se'ls relaciona amb cap llegenda o fàula coneguda.
Salvador Llorac i Montserrat Costa, al seu llibre Conèixer Mediona, diuen que Baldelló o Valldellòs, sembla que vol indicar vall de l´ós, la qual cosa confirmaria la presència d'aquest animal durant l'edat mitjana.
A tot l’entorn es poden observar múltiples obertures, esquerdes i esllavissades, aprofitades a la prehistòria pels habitants d’aquestes contrades. De fet, en aquesta vall, ja s'han realitzat troballes arqueològiques, amb una àmplia cronologia que comença al neolític fins als nostres dies, amb importants troballes paleocristianes.

La ruta realment és fantàstica, amb excel·lents panoràmiques del Penedès i molts llocs d'interès per visitar.
El seu traçat és complicat concretament al tram del pas dels Lladres.
És important tenir en compte, i així està senyalitzat, que al tram del congost de Valldellòs i al pas dels Lladres hi ha restricció de pas des de, 1 de gener fins el 15 de juny, per nidificació d’aus tractant-se d’una zona especial de protecció per a les aus.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

MIRAVINYA EL BALCÓ DEL PENEDÈS A FONT-RUBÍ:

Ubicat al nord de l’Alt Penedès, aquest mirador regala una extraordinària panoràmica, amb el mar Mediterrani com a teló de fons. Vols conèixer de quina forma l’orografia d’aquest territori ha propiciat la producció vitivinícola del Penedès? Des d’aquest mirador, ho podràs copsar ràpidament.
A Torrelles de Foix, encimbellat dalt d’un penya-segat, hi trobem el santuari de la Mare de Déu de Foix, un dels temples més antics del país. Per la seva històrica devoció, la Mare de Déu de Foix és la patrona del Penedès.

I a Vilobí del Penedès hi trobem el Parc dels Talls, un indret singular al voltant de quatre pèlags (llacs) formats com a resultat de l’acció humana: l’explotació minera del guix, en actiu des de l’època romana fins a finals del segle XX. Avui és un espai geològic molt interessant i, alhora, una reserva natural d’una gran diversitat, amb 36 famílies d’aus diferents.

ESGLÉSIA DE SANT PERE I SANT FELIU A FONT-RUBÍ:

Església originària del segle XI, quan degué substituir en les seves funcions a la capella del castell proper, de més difícil accés. Va estar sempre sota la dependència de la canònica de Solsona. L'edifici romànic va ser substituït per l'edifici actual al segle XVIII, sense deixar cap rastre de la capella antiga.
És un temple de nau única, amb absis quadrat i coberta a dues vessants, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. Té un campanar de planta quadrada.

CASTELL DE FONT-RUBÍ:

El castell de Font-rubí és un castell molt enrunat, si bé encara queden uns panys de paret i una torre rodona que corre perill de desaparèixer, si no s'actua a temps per conservar aquest patrimoni casteller. Des de la zona superior del turó s'endevina el que fou el clos del castell, arrenglerat a la cinglera.
El castell de Font-rubí està situat en un turó del Castellot que es desprèn de la serra del Bolet i a una altitud de 759 metres, en una situació privilegiada per la gran panoràmica que hi ha de tota la plana del Penedès, fet que explica el seu valor estratègic.

La serra del Bolet esdevé un contrafort de la serra d'Ancosa, una de les principals serralades que conformen la Serralada Prelitoral, i en ella s'edificaren els diversos castells defensius que formaren la marca castellera penedesenca a finals del segle X. D'entre els cal destacar els propers de Pontons, Torrelles de Foix, Sarroca i Mediona.

Els primers documents coneguts que parlen d'aquest castell daten del 983 amb el nom de Fonte Rubea. Tres anys després el rei franc Lotari I de França, en confirmar les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès, al·ludí a l'alou que Ansulf donà al monestir dins el terme de castro Fonterubeo. Posteriorment, sota el nom de Fontem Rubii apareix en documents que fan referència a la repoblació feta en terrenys de Santa Oliva (1041).
Entre el 1078 i el 1082, Ramon Berenguer II convingué amb Bernat Guillem de Queralt encomanar a Rainardus el Castello de Fontea Rubea, fet que confirma que el castell depenia del comte barceloní i no del monestir de Sant Cugat. El 1121 Berenguer de Queralt jurà fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell de Fonte Rubia.

El castell pertangué a Guillem de Bell-lloc (1172), i Arbert de Mediona el comprà l'any 1303. El 1358, Alamanda, vídua de Ferrer de Vilafranca. satisfeia una contribució pels 106 focs que hi havia al terme del Castri Fontrubia. Aleshores constava que era un castell reial. El rei Joan el Sense Fe va vendre aquest castell el 17 de març de 1391, amb els seus termes, a Pere de Febrer. Les notícies sobre aquest castell acaben pràcticament en aquest segle XIV, si bé vers l'any 1600 consta que el posseïa don Miguel Torrelles y Doña Codma. La darrera notícia del castell data del 1847 quan Madoz, en el seu Diccionario, descriu Font-rubí fent referència a la residència d'una junta carlista (1838 al 1840) en la casa anomenada Fàbraga damunt la qual comenta l'existència d'un castell en runes «del tiempo de los árabes y fortificado por los franceses en la guerra de la Independencia».
El castell més enllà de jugar el paper de simples fortificacions defensives, esdevenien els punts de cobrament de les rendes que els pagesos, en forma de vi, havien de pagar.

LA FONT DE CONILLES:

La font tal i com la coneixem, respon a la configuració de la típica font de mas benestant. Un lloc on poder seure i estar a l’ombra els dies d’estiu. Molts grans masos del Penedès disposaven d’un petit paradís sota els plataners un xic allunyat de la casa, amb taules i bancs per seure i és clar, una font on refrescar-se. Els materials utilitzats són la pedra i el totxo els quals formen bancs taules i petites tanques que encerclen els arbres. Una taula rodona presideix el conjunt, voltada per un banc circular d’obra. En una banda, una bassa també rodona recull l’aigua que brolla de la font. La mina, tancada per una porta de ferro, alimenta la font. De base rectangular, el cos de la font està coronat per la típica teuladeta de canó. És molt maco el brollador de ceràmica verda que representa un peix. També de gran bellesa, un mosaic de 12 rajoles presideix la font, en ell hi és representat un sant pintat a mà amb un anyell als peus, el que podria representar un Sant Joan o Jesús encara jove.

LES QUATRE COVES

COVA DEL BOLET:

Coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada i de la que s'explicaven moltes llegendes.
Esmentada per Font i Sagué en el seu Catàleg (1897) dona unes breus referències d'altres informadors. Malgrat haver tingut la intenció de visitar-la al final de la seva campanya al Priorat, Muntanyes de Prades i Alt Penedès (estiu del 1899), el cansament d'aquells dies va fer-li ajornar la visita per a més endavant, però mai va arribar a visitar-la.
La primera exploració espeleològica la va portar a terme M. Faura i Sans amb uns amics del Mas Guinoles el dia 6 d'agost del 1907 (era la seva segona experiència sota terra). La seva visita va ser relativament superficial, tot calculant uns 60 metres de recorregut i publicant un primer croquis molt esquemàtic. També va fer unes primeres cales a la sala d'entrada, sense obtenir cap resultat.
Molts anys després va començar a ser visitada per espeleòlegs i també va ser objectiu de diferents campanyes arqueològiques que van donar bons resultats trobant-se restes del neolític i eneolític.
El 1934 és visitada per Francesc Español en les seves recerques biospeleològiques i, amb la mateixa finalitat la visita A. Lagar el 1950.
El febrer del 1973, Lagar amb membres de la SIRE – UEC fan una exploració detallada i, entre d'altes resultats, confeccionen una nova topografia més completa que la de Faura. Però ara (octubre 2022), després de més de 50 anys, hem retrobat a l'arxiu de l'ERE – CEC una topografia molt acurada que calculem va ser realitzada cap a finals dels anys 1960's.
No és fins l'any 1993 que, membres del GE Pedraforca (Barcelona), fan una sèrie d'exploracions per tota la zona de Mediona i realitzen la que fins ara havia estat la topografia més clara i completa de la cavitat.

COVA DE SANTA ANNA:

Ningú en sap l’origen concret del nom. El per què unes coves tenen el nom d’un sant, o una santa com és el cas. Normalment ve vinculat a l’existència d’una ermita o santuari dedicat. Però no és el cas. En ocasions l’existència de la imatge al seu interior convertia les coves en ermites i llocs d’oració.
En tot cas aquestes suposicions són només especulacions. El que si es sap és que els pastors, com ara el ramat de Pereres, hi aixoplugaven les ovelles. Es sap que aquestes terres van ser comprades per la família Ferret, llinatge molt escampat a l’Alzinar, amb els rèdits obtinguts del comerç del vi. Pot ser també relacionats amb els antics propietaris de la finca de Bolet i Can Costes. Actualment pertanyen per descendència a la família Galimany Bages de l’Alzinar. L’entorn, com mostren les restes de marges i feixes, era cultivat amb vinya i olivera i encara ara resta alguna soca i alguna figuera entre el matollar i els pins.
D’altra banda s’hi han realitzat excavacions arqueològiques i s’hi han trobat restes prehistòriques: utillatge, ossos i restes de la presència humana d’incipient importància.

COVA DE L'OMELLA:

Està situada al SE de la casa nova del Bolet, per sota de les vinyes, al peu d'un petit cingle que es troba a 80 metres al S de l'últim camp de vinya. També s'hi por anar pel Mas de les Pereres, un cop passat aquest, caldrà arribar a una pedrera abandonada, (actualment s'utilitza com refugi de caçadors) el camí puja per l'esquerra de la pedrera fins un petit coll, d'aquí un corriol puja en direcció N, a mitja pujada trobem una antiga feixa per on segueix el corriol en direcció O, fins arribar a la part superior d'un petit cingle, a la base d'aquest cap a l'O, es troba la cova.

Coneguda des de temps immemorials. Sembla que s'han trobat restes iberes. Aymamí diu que va servir de refugi durant la guerra civil.
Sabem que A. Lagar la va visitar el 1957 amb finalitats biospeleològiques. L'anomenà Cova de l'Avellar.

COVA DE L'ARENA:

Malgrat el seu nom, es tracta d'una mina artificial. Desconeixem els orígens de l'explotació, possiblement al s. XIX. També és possible que originalment fos una cavitat natural eixamplada per a treure arena i grava.