Fonteta- Creu dels Frares- Mas Cals- Fitor- Can Puig- Serra de Cals- El Falguerar- Fonteta

Esglesia Fonteta

L'església de Santa Maria de Fonteta està situada al nucli del mateix nom. Apareix documentada des del 1057 com a sufragània de Santa Maria de la Bisbal. És un temple romànic, probablement bastit el segle XI, amb moltes reformes posteriors. De la construcció medieval conserva la primitiva nau; la façana presenta una portalada renaixentista; durant el segle XVIII se substituí el primitiu absis per una capçalera plana, i el campanar va ser bastit l'any 1755.

Creu dels frares

És a prop del puig d’en Miraviles, en un camí que va de Fonteta al mas Anguila i Fitor, conegut com a camí d’Anyells, nom que recorda el mercat que feien en aquest indret a Corçà a l’edat mitjana. Abans de la guerra, els frares franciscans de la Bisbal hi anaven cada dijous a berenar. En una pedra, hi havia tot de creus. Fa uns anys, una màquina va trencar-la. Deien que antigament hi havia mort un frare.

Retol

Mas Anguila de Fitor

Mas Anguila

Riera de la Marquesa

Pou de Glaç de mas Cals

Us trobeu davant del Pou de Glaç de Mas Cals. Una gran estructura poligonal excavada a la roca i rematada amb una volta de pedra, fet que ens indica que és un dels Pous de Glaç més antics de les Gavarres. Aquest pou, que ara veieu obert a banda i banda, i amb una entrada cap a l'oest, servia per fabricar gel i en el passat hauria estat tancat per conservar el fred. El negoci del gel va ser molt important a Catalunya, fins que al principi del segle XX es va imposar la indústria del gel. A les Gavarres la producció de gel va ser, junt amb la del suro i el carbó, una activitat important. En aquest pou de glaç o gelera, el gel, un cop glaçada l’aigua de la riera retinguda per una pressa ombrívola, es tallava i es baixava fins al fons del pou amb corrioles i escales de fusta. Un cop a dins es premsava per tal de que el gel es conservés millor i ocupés menys volum. Amb el boll: fullaraca, palla, bruc i joncs es cobria per tal d’aïllar-lo i millorar la seva conservació fins que el pou era ben ple. El gel es tallava en blocs fent ús del xerrac de mà i de diferents ganxos, i s’extreia amb corrioles i cordes. Un cop afora s’embolicaven amb palla i sacs, i es carregava sobre les bèsties o sobre els carros, i es duia cap a La Bisbal, Girona o Palamós. El mercadeig amb Palamós i la costa fou molt important, degut a la necessitat d’utilitzar el gel per a la conservació del peix. Aquesta feina era feta pels traginers, que de ben d’hora al matí, aprofitant la fresca ja carregaven el gel, car el gel es pagava a pes un cop arribat a destí i s’havia d’impedir que es fongués durant el viatge. La construcció del Pou de Glaç es feu al costat del Camí Ral, doncs, per afavorir el seu transport. La duresa del treball era important, ja que a les geleres la humitat i el fred era l’habitual, i el calçat i la vestimenta no eren els adequats per aquestes feines. En els contractes que es feien als jornalers, a part del sou diari, es contemplava l’existència permanent de llenya fora del pou perquè els treballadors poguessin escalfar-se.

Mas Cals

www.mascalsdefitor.com

Can Marinas

Fitor

En plena serra de les Gavarres, és un terme de poblament dispers del terme de Forallac (Baix Empordà), que s'ha acabat abandonant a causa de l'escassa rendibilitat de l'explotació del bosc. Es pot considerar el darrer contrafort de la serra quan es fon amb el pla i forma una península boscosa, lleugerament inclinada cap al nord, d'una alçada mitjana de 200 metres. Aquesta península boscosa sobre el pla va unida a la serralada principal per un istme que és el coll de la Ganga, per on discorre avui en dia la carretera comarcal de la Bisbal a Calonge, i que va ser ja en el seu temps un camí romà. Per la seva situació, Fitor ha estat una cruïlla de camins, que connectaven la zona de Girona amb la costa i el pla de l'Empordà. És important, per la seva singularitat arquitectònica, l'església de Santa Coloma de Fitor.

Dolmen del Llobinar

Us trobeu davant del dolmen del Llobinar. Es tracte d'un sepulcre de corredor de cambra i amb un passadís que actualment no es visible (Tarrús et al. 1990). Les lloses que el configuren són de pissarra i durant la seva excavació al 1964 Lluís Esteva va poder confirmar que aquestes havien estat “clavades” al sòl natural i calçades amb pedres més petites. Aquest monument hauria tingut un túmul artificial del que encara es poden apreciar algunes restes al voltant. Durant l’excavació es va poder documentar un enllosat artificial de pissarra, que ocupava la cambra i el corredor. Degut a la seva posició el monument ha estat molt remenat. Així Esteva al 1965 comenta que hi havien 6 lloses in situ, mentre que Tarrús et al. (1989) en parlen de 5. Actualment encara es poden observar aquestes 5. La conservació del monument no es gaire bona, degut a les intervencions passades i a la manca manca d’un bon condicionament tant de la zona com del monument en sí. Al voltant d’aquest monument hi ha diverses inscultures tipus “cassoletes” en afloraments propers. Segons Esteva “Cazoletas: en una roca horizontal situada a unos 10 m. al Noroeste del dolmen hay dos cazoletas (..) En la cara también horizontal de una piedra suelta inmediata a la roca anterior hay otras dos cazoletas.

Can Puig de Fitor

Bassa de Can Puig

forn de Mas Plaja

Situada a un centernar de metres de la casa. S'hi conserven tots els elements característics dels forns de rajols: el pla de l'obra, la bassa amb aigua portada per gravetat des del mas Petit de Fitor, extracció d'argila a peu pla tot gratant els marges del camp, els motlles de fusta de fer totxos i teules, el forn amb totes les seves parts ben conservades, així com un cobert davant la boca del forn per emmagatzemar la llenya. Hi ha també una barrca d'obra, però és de data poseterior i per a una altra finalitat. Del forn en coneixement exactament l'any de construcció, el 1948, i sabem que es va fer servir fins el 1955, quan es varen acabar les obres de rehabilitació del mas Plaja. La va fer construir Josep Botey i Riera.

Dolmen dels Tres Caires

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial amb tendència circular i restes visibles del peristàlit (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre). La seva entrada és orientada al sud (180+/-5º). El monument visible amida interiorment 2.20m de llarg, per 0.80m d’ample, per 1m d’alçada màxima. Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta in situ. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.

Dolmen de la serra d en cals

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est (170º +/- 5º). El monument visible amida interiorment 1,70m de llarg, per 0.80 m d’ample, per 1.10m d’alçada màxima. Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis visibles.

El montgri

Les medes

Dolmen del Tres Peus

El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és possiblement el més conegut d'aquesta part de les Gavarres degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta in situ. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible – que encara s’observen en posició vertical en la fotografia de Cazurro, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent. Del túmul que cobria l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis vistents. El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca (Tarrús et al., 1990: 53).

cista del clot del llaurer

Al Puig del Clot del Llorer hi trobem un sepulcre megalític i un conjunt d'inscultures. Pel que fa al sepulcre es tracta d'una cista amb túmul rectangular construïda a partir d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cromlec, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o doble, no reutilitzable. Els seu alineament longitudinal va del nord-oest al sud-est. La cambra amida interiorment 1,70m de llarg i 0,60m d’ample, per 0,65m d’alçada màxima. Actualment la cista conserva in situ 6 lloses de pissarra de la seva cambra. No hi ha cobertes. Vers llevant hi ha lloses que poden haver estat del sepulcre. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna se’n conserven testimonis visibles, així com probables restes del cromlec. A pocs metres vers els sud es pot apreciar l’existència d’inscultures. Aquestes corresponen com a mínim a una cassoleta de 8.5cm de diàmetre localitzada sobre un bloc de pedra d’uns 30 cm per 35 cm aproximadament.

Forn de Calç de Fonteta

El Forn Gran de Fonteta és un antic forn de calç a Forallac, Baix Empordà. Des del 2004 va ser llistat bé cultural d'interès local. El forn conté la inscripció «1915», però no es pot descartar la possibilitat que la construcció sigui anterior i la data faci referència a una reparació, a un canvi de propietari o a una represa de l’activitat. El forn és en via de recuperació per tal de poder tornar a realitzar-hi cuites de calç, activitat econòmica molt important al primer terç del segle XX a Fonteta i Sant Climent de Peralta. És preveu la primera cuita de calç per al maig de 2018.