Fontanilles-Gualta-Volta al Puig de la Font Pasquala i la Muntanya dels Gossos

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem caminat pel pla de Fontanilles, passant sota la muntanya dels Gossos abans de arribar a Gualta, tornant per la falda del Puig de la Font Pasquala en vistes a l’estany d’Ullastret.
Aparquem els cotxes a l’aparcament situat al costat del restaurant La Païssa de l’Avi de Fontanilles, començant a caminar pel camí que surt del mateix aparcament, direcció a Gualta. Un camí força planer i sense cap mena de entrebanc que ens situa en mitja horeta a Gualta.
Passem pel mig del poble, aturant-nos al Molí de Gualta, (antiga fortalesa medieval). Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, l’edifici conserva restes d’una fortalesa medieval, amb murs de carreuada espitllerats i un matacà, que poden tenir relació amb el castell de Gualta. Va ser construït pels comtes de Peralada al segle XVII, aprofitant el Rec del Molí i l’edifici fortificat preexistent.
Avui es conserva un cos allargat i un cos amb espitlleres recolzat al seu interior, a la banda oest, que és l’estructura de l’antic molí fariner hidràulic, un dels més importants de la comarca. Actualment la major part de l’edifici conservat és del s. XVII. Conserva la turbina, de pales amb rodets verticals dobles i tub d’expulsió central (i absorció), datada del primer quart del s. XX, i també l’alternador, que es pot veure en una de les sales del molí. Es va transformar en central elèctrica (1914-15), promoguda per la Companyia Mundet de Torroella, que va arribar a donar servei a 29 pobles. Posteriorment es va instal·lar la turbina, que encara es conserva, que alimentava un alternador més potent. S’hi va acoblar també un motor de gasoil que movia un segon alternador. Als anys 1930-1935 es va ampliar amb dos alternadors més per abastir les necessitats dels pobles veïns. Es va aprofitar el sobrant de força per fabricar gel. Central hidroelèctrica i molí conviuen durant molts anys. L’activitat hi va cessar vers el 1965, quan va tancar la central.
Visitat l’indret, seguim camí travessant el Daró Vell i caminant entre camps de pomeres fins apropar-nos al Daró i al Pont Vell, símbol de Gualta. El Pont Vell construït als segles XVI-XVII conserva en bon estat les cinc arcades. D’una amplada d’uns 2’20 metres i una llargària de 60 metres, conserva en les seves pedres els senyals dels carros que el travessaren durant segles, fins que anà perdent el seu ús en quedar estret per a les grans màquines agrícoles i els automòbils moderns. La tradició oral conta que aquest pont està assentat sobre un altre de més antic que caigué en desús per un augment del nivell del riu i que li serveix de fonament.
Del pont ens adrecem fins la església de Santa Maria, que està situada en el sector més enlairat del poble, al bell mig del nucli antic, s’accedeix per una escalinata que connecta amb el carrer Major. El temple parroquial surt esmentat per primera vegada en un document de l’any 1046. Dedicada a Santa Maria, no queda cap mena de rastre de l’església romànica primitiva, de manera que l’edifici actual és d’estil neoclàssic, i s’estructura partint d’una nau central amb capelles laterals i la capçalera carrada. El campanar, de planta quadrada, fou arranjat l’any 1922 amb part de la pedra resultant de l’enderrocament de l’antiga casa de la vila. Més tard, l’any 1961 es col·locà un rellotge a la base del campanar.
Seguim pels carrerons del poble fins travessar el rec del Molí i enlairar-nos pel Pedró fins la part més alta de la vila, des de on tenim unes magnífiques vistes de tot l’entorn, fins i tot veiem el castell del Montgrí envoltada de núvols donant una sensació de levitació màgica.
Arribats a la carretera que duu fins a Serra de Daró, tenim dos camins al davant, el primer i de terra (en front) passaríem pel Puig de la Font Pasquala que obviem...un xic a la dreta d’aquest camí tenim un d’altre asfaltat que seguim i que ens porta a passar pel coster de la muntanya de la font Pasquala i per sobre de l’estany d’Ullastret, en vistes primer a Llabià i després Ullastret i el Turó de Sant Andreu, on es troba el Poblat Ibèric d’Ullastret.
Seguim el track i poc desprès de deixar la pista que portàvem girant a l’esquerra, aquest ens fa passar pel marge d’uns camps de conreu passant pel costat de Ca n’Oliver on agafem un camí d’accés al mas i que baixa decididament fins Fontanilles.
Passem al costat del ajuntament i de la font de Fontanilles i poc després arribem a la església de Sant Martí. Aquesta construcció romànica és d'una nau amb absis de planta semicircular on s'obre una finestra de doble biaix. La volta és apuntada a la nau i ametllada a la capçalera. L'edifici ha estat objecte de reformes i afegitons posteriors a l'època medieval, com és el cas del cos de la sagristia. També les reformes de fortificació del temple van doblar-ne l'alçada original. A migdia hi ha una portada del segle XVIII que substituí l'antiga. Sobre el mur del frontis ha una impressionant espadanya de quatre obertures d'època barroca. El parament romànic és de carreus escairats mentre que les construccions posteriors són fetes amb rebles grans desbastats. L'interior és cobert d'arrebossat modern.
Visitada l’església, baixem fins l’aparcament concloent la ruta. Ara ens espera un bon esmorzar al recentment reobert restaurant la Païssa de l’Avi...
Salut i bones caminades!!