Fontalba - Puigmal (100 cims) - Santuari de Núria - Fontalba

A punt de fer els 100 cims, no els podia assolir sense tenir al sac el Puigmal. Triem la clàssica ruta que surt des de Fontalba, i torna passant per Núria. La ruta està perfecta i àmpliament comentada per companys de wikiloc.

S’arriba a Fontalba per la “carretera de Fontalba” que comença a Queralbs. La major part del 11 km, estan sense asfaltar. Es una pista que s’ha de conduir amb molta cura, perquè és molt castigadora pels cotxes, sobre tot si son baixos. Arribem a dalt a dos quarts de vuit del matí, pensant que tant aviat, estaria sol. Però ja està ple de cotxes, molts d’ells ja han fet nit allà.

La ruta s’enfila des de el primer pas que fem. Fa vent i fred, però el dia es presenta magnífic per caminar. No hi ha indicadors, però el sender està perfectament marcat, i no presenta cap dubte. A més, el camí es molt popular i transitat i només cal seguir o orientar-se amb els senderistes. No hi ha pèrdua.

Anem pujant bé (uns més que altres) fins al darrer tram, desprès del Cim del Borrut, on la pendent s’enfila de valent. Superat aquest tram ja veiem al fons la creu del Puigmal.

El Cim de 2910 m, és d’accés fàcil. Hi ha cims que no arriben a 1000 m que són bastant més complicats. A dalt, fem una pausa, fem fotos, mengem una mica, xerrem amb el personal.

Ara a baixar. Cap a Núria, que no es veu ni veurem fins que siguem a sobre. El camí també es molt transitat i perfectament marcat. Pujant, anem abrigats doncs feia fred. Baixant, fa calor i no hi ha cap ombra. S’ha de baixar amb cura, vigilant no ensopegar o relliscar. El terreny es pedregós i amb molta pendent. Mes d’un va per terra.

En 5 km baixem quasi 1.000 m fins arribar a Núria. La baixada, per tant, es dura, just fins arribar al peu mateix del Santuari, i les cames i genolls es ressenten. Baixant cal aturar-se al ‘Forat del Embut’, un curiós ‘forat’ a la muntanya que s’empassa per complet el ‘Torrent de la Coma de l’Embut’, que ens ha acompanyat un bon tram durant la baixada.

El Santuari de Núria està esplèndid. Verd, el llac vessant, ple de gent, molts d’ells estrangers. Ve de gust tombar-se a la gespa i deixar respirar una estona a les cames. Reposem una mica, perquè encara ens falta un bon tros.

Pugem fins el Mirador de Núria. Allà ja trobem indicadors cap a Fontalba. De tant en tant, sentim les botzines del cremallera.

Comencem, doncs, a pujar un altre cop pel sender marcat, una pujada que es fa feixuga, desprès de tantes hores caminant. Creuem un curiós tram d’arbres caiguts, que semblen afectats per un allau. Un cop pujat aquest tram, ja el sender es més o menys ondulat amb pujades i baixades més suaus. Ara travessem preciosos boscos, amb molts trams ombrívols, que s’agraeixen.

Desprès d’un parell d’hores caminant, se’ns obre el bosc i es deixa entreveure Fontalba. Creuem el ‘Dou de Fontalba’, un bon sortidor d’aigua, que brolla generós d’en mig de la muntanya, i que acaba al Freser.

El darrer quilòmetre, fins el pàrquing de Fontalba, és l’únic tram planer de, pràcticament, tota la jornada. Un dia esgotador, però brutal de vistes, sensacions i paisatges.

*** track gravat amb Garmin eTrek 30. Index IBP 131 ***