Font de Llogari - Castell de la Pera

Cruilla

Cabana de pedra

Cal Llogari

Es considera que es el naixement del riu Ripoll. La font queda aixoplugada sota una teulada a quatre vessants damunt d'un embigat de cabiró, sustentada per una construcció de dues parets de pedra formant angle recte i una columna. Al fons tenim i a la part baixa tenim la sortida de l'aigua mitjançant dos gruixuts brocs de ferro distanciats pam i mig entre ells. A l'interior hi ha un pedrís a tall de seient arrambat a una de les partes. Damunt la surgència un cartell, actualment mig esborrat, recorda com la font es va salvar de ben poc de l'incendi de l'any 2003. Tot i que l'entorn sempre ha estat agençat, l'actual teulada i les basses daten dels anys 50 del segle passat. L'arranjament en forma d'edifici deu datar del segle XIX. Sota la font hi ha una bassa, i una segona uns metres més avall. Ambdues alimentaven un vessant ple d'hortes. Quan antigament es feien servir per al regadiu hi havia qui hi anava a banyar-s'hi.

Corriol

Carretera

La ruta travessa la carretera

Cruilla

Cruilla

Cabana de pedra

Cabana de pedra construida en 1854. La barraca està feta de lloses de pedra sorrenca vermella (marès), segurament extreta d'un collet que hi ha un tros més avall. Aquesta pedra, a diferència del conglomerat, es pot treballar; la barraca de construcció vermellosa contrasta amb el color ocre més clar dels blocs de color "pinyolenc" als que està adossada. Aquesta barraca situada en un lloc tan exposat i escarpat ens indica que s'aprofitaven totes les terres per cultivar la vinya, fins i tot les més pobres, primes i de més pendent. Entre el s. XVII i fins a l'arribada de la fil·loxera a finals del s. XIX, la gran demanda de vi per abastar les ciutats pròximes feien de la vinya un cultiu rendible.

Punt d'interès

Castell de la Pera

L'any 1018 apareix el castell de Pera per primera vegada a la documentació i, al llarg del segle XI se'l menciona diverses vegades com a límit d'alguna propietat. El 1157, Guilleuma, esposa del difunt Ramon de Pera, i el seu marit actual, establiren un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV sobre els drets del castell. A partir d'aquest moment el castell apareix en diferents documents i passarà a mans de diversos propietaris. El 1287 el comprà el notari real, Pere Marquès. La família Marqués va ser la propietària del castell fins al 1365 quan Andreu Marquès el va traspassar al monestir de Sant Jaume de Vallparadís de Terrassa. El 1378, el monestir el va vendre a la família Sentmenat els quals encara eren els propietaris al segle XVIII. El castell de Pera es troba dalt d'un turó, a sobre del mas d'Agramunt i de les restes del mas Saladefont. Té una forma allargassada que va de nord a sud i ressegueix els desnivells del turó. El recinte tenia dues entrades: una a la banda nord i, altre, a l'est on encara es poden veure els graons. El mur de ponent encara es conserva, té dues filades d'espitlleres a diferent nivell. Per darrere d'aquest mur s'obre el pati d'armes. També s'han trobat dues cisternes i un forn. A l'extrem nord-oest hi ha les restes d'una estructura quadrada, possiblement una torre de guaita; aquestes restes tenen adossades altres d'una nau que encara conserva l'arrencada de la volta. A l'altre extrem hi ha un merlet rocós que constituiria l'altre punt de guaita. A llevant es conserven les restes de l'antiga capella de santa Maria. És de petites dimensions, d'una sola nau i amb l'absis semicircular més estret que la nau. L'absis, que està orientat cap a l'est, forma part del mur de fortificació del castell. La porta s'obre al mur de migjorn, té una amplada de mig metre a l'exterior i s'eixampla fins a un metre a l'interior

Cabana de pedra

La Muntada - escola de natura

Petit gorg

Masia La Olivera

Bobila de la Roca

Diposit municipal d' aigua

Creu del Ricó