Figueres - Avinyonet - Navata - Ordis - Pontos - Borrassà

Les forques

Trencant al Corriol de la Timba

direcció a una antiga resclosa del riu el Manol

Resclosa del riu Manol

Camí de la Timba

La primavera ompla els camps de blat i roselles

Santa Eugènia d'Avinyonet

Petita església situada al veïnat de Sta Eugènia, a dos quilòmetres del poble. És un temple d'una nau amb volta apuntada i absis semicircular a llevant. La primera notícia que es coneix és de l'any 1338 amb motiu d'una visita pastoral, i s'explica que l'església està sense rendes i s'informa al bisbe que de les possessions se n'havien apoderat els hospitalers de la comanda d'Avinyonet. El culte s'hi mantingué i el mobiliari augmentà al segle XVIII. De l'any 1734 hi ha notícia de l'existència d'un retaule amb escenes de la vida i martiri de Santa Eugènia que desaparegué l'any 1936.L'església estava molt abandonada i els Amics d'Avinyonet en van promoure la recuperació. Actualment s'hi torna a celebrar l'aplec del dilluns de Pasqua.

Camí d'Ordis - les brugueres

Riera d'Àlguema

Parc de Canelles

Portal davant can Quelic

Baixant de la Serra Corba

Riera d'Àlguema

Riera d'Àlguema

Alzina davant Can Gai

Sant Nicolau d'Ordis

L'església de Sant Nicolau es troba a uns dos quilòmetres al sud d'Ordis. És una església d'una nau amb absis semicircular. La portalada romànica és de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. També es conserven dues finestres, amb arc de mig punt i de doble esqueixada a l'absis i a migdia. Damunt de la testera trobem un campanar, del qual només en queden tres pilastres. La volta de la nau és apuntada i ametllada la del presbiteri.

Camps de Mas Pagès

Boscos de Mas Castellar

Boscos de Mas Castellar

Boscos de Mas Castellar

Ramat vaques de Mas Castellar

Poblat Ibèric de Puig Castellar Pontós

El jaciment de Mas Castellar de Pontós està situat sobre una petita elevació, entre la riba esquerra del Fluvià i l’Algama, a uns 2000 m al nord de Pontós i prop de la masia que porta el seu nom. El jaciment correspon a l'edat del ferro inicial (s.VII aC) i tota l’època ibèrica i desapareix en l’època romana (principis del s. II aC).

Poblat ibèric Mas Castellar de Pontós

Des del 1990 al 2004 s’han portat a terme treballs d’excavació arqueològica, sota la direcció de la Dra. Enriqueta Pons, conservadora de la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. En tots aquests anys de treball cal destacar la descoberta d’un important conjunt patrimonial que s’estén per una superfície d’uns 8000 m², tot i que el complex arqueològic en el seu conjunt ocuparia un espai en cap cas inferior a les 5 ha. Les restes actualment visibles estan formades per la part frontal d’un oppidum fortificat del segle V aC, el qual, al llarg del segle IV aC, va ser desmantellat i substituït per un establiment agrícola que gestionà un immens camp de sitges i que va perdurar fins a principis dels s.II aC.

Poblat ibèric Mas Castellar de Pontós

Les excavacions han estat interrompudes entre els anys 2004 i 2008, període en el que s’ha avançat en els estudis i treballs analítics de les darreres campanyes. L’any 2009 s’obre una nova fase d’actuacions amb la realització d’un pla director del conjunt arqueològic de Mas Castellar amb la col·laboració de la Diputació de Girona. En aquest pla està previst la represa dels treballs arqueològics i encetar un nou plantejament on un dels objectius principals serà l’adequació a la visita pública del conjunt de les restes conservades.

Creu de terme

La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins. Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació. L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.

Bosc cap a la font de l'estudiant

Font de l'estudiant

Riera d'Àlguema

Font d'en Vardera

Sant Andreu de Borrassà

Església situada al centre del poble, al costat de l'ajuntament. L'actual església es finalitzà el segle XVIII, però hi ha restes anteriors: la façana de tramuntana, on es conserva l'antic mur de la nau i l'inici d'un absis semicircular. Amb un aparell de còdols i d'altres pedres que formen en algun indret filades en opus spicatum. Són les restes d'una església del segle X