Fageda del retaule

Fageda del retaule


La Fou-Raco del Tabac - Plà de Valldebous - la Mola del Boix - Lo Teixet- Faig Pare - Font del retaule - Pi Gros - Cova de l' Espenta - Font del Teix - La Fou

Visitar el Faig Pare almenys un cop al any es ja com un ritual habitual entre la nostra gent, i un bon costum ensenyar - li la ruta als amants de la natura. Perque el millor de la ruta es la bona companyia.


La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Catalunya es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els exemplars sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels faigs de latituds més fredes que busquen les planeres.

La fageda es troba al nord de la Tinença de Benifassà, la més solitària de les comarques castellonenques, dotada d'una orografia molt complicada i difícil, fet que ha provocat tant el progressiu abandonament dels seus habitants com l'existència d'una variadíssima fauna i flora. Compartit per Castelló, Tarragona i Terol, a la Tinença de Benifassà es troba un extraordinari massís calcari, el Parc Natural dels Ports, on predominen el verd dels pins, bojos, teixos, faigs i avellaners. A banda de l’esmentada fageda, destaquen els boscos de pi negre, boix, auró o grèvol. Volant per damunt dels arbres trobem espècies com les àguiles reial, perdiguera o calçada, falcons, el duc o el voltor; per dins del bosc correteja el porc senglar, muflons i sobre tot la cabra muntesa, l’animal més emblemàtic de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit.

El Faig Pare presenta un estat correcte. El seu creixement (retorçat i recaragolat) produeix certs bonys entre la soca i gran part del tronc de l'arbre. La manca de fondària de substrat i el rigor climàtic són culpables d'aquest peculiar sistema de creixement. Destaca el volum total, l'estesa i la forma de les arrels (exposades a l'exterior): unes arrels de formes sinuoses que, a manera de canelons , ascendeixen entrellaçades cap al tronc, en el qual persisteixen les formes acanalades. Aquestes formes, juntament amb el volum de la soca i el tronc, li confereixen una forma única.
Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,26 m.
Perímetre de la base del tronc: 7,73 m
Alçada: 23,17 m.
Amplada de la capçada: 24,63 m.
Altitud sobre el nivell del mar: 1.088 m.
Te 250 anys, o almenys se li calcula aproximadament.


El Pi Gros, un pi negre centenari amb 33 metres d'alçada i 4'8 metres de circumferència considerat com el pi més gros de Catalunya i possiblement de la Península. Se li calcula una edat de més de 700 anys. Tant el Faig Pare com el Pi Gros foren declarats el 1992 arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya

La nostra ruta avui, i com es habitual, comença a l'Area de Lleure de la Fou.
Desfarem una part de la pista per on veníem amb el cotxe fins a la caseta forestal i pujarem fins al pla de Valldebous pel raco del tabac per una sendera amb bona ombra.Es el moment més dur, farem un ascens de 700m. en 5 km fins arribar al punt mes alt, el cim de la Mola del Boix.

A partir d'aquí ja es mes fàcil, en el descens parem a visitar el Teixet, El Faig Pare, la Font del Retaule i El pi Gros.
En aquest tram es on es concentra el màxim de senderistes i ciclistes en època de tardor. Precisament per això ens hem decidit a fer aquesta ruta ara, hi ha una tranquil·litat increïble i una verdor de bellesa extraordinària. El únic inconvenient des de l'any passat es que trobem tot un seguit de cucs invasors verds amb el cap negre que s'enganxen als pins amb telaranyes que sembla que estan volant suspesos al aire, i per allí on passem, se'ns enganxen a la roba, a la motxilla i fins i tot al cap . No són perillosos, no piquen ni creen urticària, però fan una mica de asco pobrets.

He consultat amb els companys, gràcies a Marc i Josep m'han informat de que es tracta de l'eruga del Boix, que es inofensiva per a les persones però ataquen el Boix menjant-se les fulles fins a provocar-li la mort.

En visitar el Pi gros, tornarem a la sendera de nou fins al collet de l'herba sana, on hi ha la pista de l'Avellanar.
Despres creuem la pista i farem un descens una mica mes pronunciat fins al barranc i després creuem la cova de la espenta, on fa un any vam trobar un escarrissó. En cas de que la escala no hi fos, no cal patir,es una desgrimpada tan facil que la escala no ha fet falta fins ara.

En seguida arribem altre cop a la pista mentres pasem per la font del teix i el toll de sabaters.
I just després ja tornem al àrea de lleure de la Fou.

Estava una mica preocupada per la calor, així que hem matinat força per fer el ascens tranquilament i tenint en compte que al pla de Valldebous no hi ha sombra, hem arribat de seguida al punt més alt del dia sense parades importants. Després, durant el descens encara que faci una mica de calor, no molesta tant.
Em general una ruta exel•lent com sempre, molt ben acompanyada de la cabreta Majo, a qui vull donar les gràcies per aquest dia tan bonic.