Fageca - PR-CV 182 - Cim del Pla de la Casa - Finestra d'Africa

Recorregut circular, de moderada dificultat, que partint del xicotet municipi de Fageca ascendeix fins al cim del Pla de la Casa que, amb una altitud de 1385 m. és el pic més alt de la Serrella, una de les serres més agrestes de la província d'Alacant, una icona del senderisme.
La serra de la Serrella es localitza al nord de la província d'Alacant i s'estén, d'est a oest, amb una longitud d'aproximadament 15 km, entre les valls dels rius Seta i Castells al nord i valls dels rius Guadalest i Penàguila al sud.
A l'eixida de Fageca, en direcció a Famorca, trobem la Font de l'Esperit Sant, situada al costat del llavador municipal construït entre els anys 1820 i 1830 (era el lloc on cada dia les dones del poble, carregades amb cistelles de roba per a llavar, es reunien, però amb l'arribada de les rentadores automàtiques, aquest espai va quedar relegat en un segon pla). En el 1993 el safareig es va reformar. Darrere es troba el naixement d'aigua, al qual s'accedeix baixant uns escalons, que alimenta la font i subministra aigua en el safareig.
Una mica més endavant veiem la senyalització dels senders PR-CV 168 i PR-CV 182 ”Fageca-Pla de la Casa”. Prenem a la dreta el PR-CV 182, que en direcció sud enfila cap a la serra. En 400 metres seguim per una senda que a la dreta es dirigeix a cercar el barranc del Moro; al principi per un tram de senda bastant còmode amb un moderat pendent, en el qual s'avança amb poc esforç, quan portem poc més d’un kilòmetre a la dreta veiem la Cova de Bernat, un sester on tancaven el ramats d’ovelles i cabres, que per visitar-lo ens hem de desviar uns metres del sender per un corriol mig perdut i poc concorregut. Tornem a la senda principal pel mateix lloc i en pocs metres arribem fins a la Font del Cuquero.
A partir d'aquest punt el pendent és més pronunciat i hi ha més presència de roca, per la qual cosa la marxa requereix major esforç. En pocs minuts apleguem al Portet de Fageca, un coll on s'inicia el tram final de pujada fins al Pla de la Casa.
Ara la senda de pujada discorre entre altes parets de roca que se supera amb relativa facilitat. Una vegada a dalt en el pla, girem a l'esquerra per a ascendir fins al pic del Pla de la Casa que es troba a tan sols 250 m; al cim s'accedeix després d'una xicoteta grimpada d'escassa dificultat. En el cim hi ha poc espai i en el seu extrem trobarem una creu. Al costat del cim podem veure les restes del castell de Xeroles, el més alt de la província d'Alacant, d'origen àrab va funcionar entre els segles XI i XIII, sent abandonat després de la conquesta cristiana.
Les vistes des del Pla de la Casa són fantàstiques: a l'Est, veiem el Montgó, la Mallada del Llop, la Serra de l'Aixortà, Serra de Bèrnia i la línia de la costa; a l'Oest, la cresta de la Serrella amb el pic del Recingle Alt (1359 m.); al Nord, la Serra de l'Almudaina en primer terme i la Safor i el Benicadell després i el Mondúver i Serra de les Agulles més enllà; i al Sud, la imponent Serra d’Aitana.
Després de descendir del pic visitem uns curiosa espiral construïda de pedres i la nevera o pou de neu del Pla de la Casa, construcció del segle XVIII, amb 13 metres de profunditat, bon exemple de l'arquitectura de la pedra en sec i del comerç de la neu. Al costat d'ella hi ha restes de la casa del nevater, d'un pou auxiliar i de “congestes” o murs per a recollir neu.
El comerç de neu va ser una activitat molt arrelada en tota la zona mediterrània. Existeixen antecedents escrits que emmarquen els seus orígens en temps dels romans (2000 a. C.). A Espanya, es va popularitzar i va tindre el seu gran desenvolupament entre els segles XVI i XIX període en el qual, el Regne de València va ser un dels principals productors i consumidors a causa d'una sèrie de circumstàncies que així ho van afavorir: estius calorosos, estils de vida refinats, malalties… En el segle XX, amb la fabricació industrial de gel i l'aparició de les primeres neveres domèstiques, el consum de neu cau en desús i el seu comerç desapareix per complet.
Reprenem la marxa en direcció oest seguint les marques del PR al llarg de la xicoteta planícia. Al final d'aquesta plana, la senda gira cap al sud i descendeix, amb fort pendent i molta pedra solta, fins al Coll de Borrell.
Des del serral ens acostem fins a la Finestra d'Àfrica, en un trajecte d'anada i tornada d’uns 500 m. La Finestra d'Àfrica és una roca calcària que presenta una obertura o forat, produït per l'erosió, el perímetre del qual té la forma de la silueta del continent africà.
Tornem sobre els nostres passos al coll de Borrell i ens dirigim en direcció a Quatretondeta, descendint fins a la Font Roja; en aquest tram, el traçat del sender PR-CV 182 coincideix amb els senders PR-CV 23 i 24.
En la Font Roja seguim a la dreta, pel sender PR-CV 182, al principi per un vessant de forta inclinació, en paral·lel a les corbes de nivell, a través d'un terreny incòmode. En aquest tram gaudim d'una bona vista panoràmica cap al NO amb la població de Quatretondeta en primer terme, Balones, Millena, Cocentaina, Muro d'Alcoi i la Serra Mariola en l'horitzó.
Continuem descendint fins al Pou de Campos (pou medieval) i continuem avançant en paral·lel a les corbes de nivell. Travessem un parell de pedreres i apleguem a la partida del Ginebrar, iniciant el descens a través d'una senda que discorre entre pins i carrasques.
Aquesta senda acaba en el Camí dels Comtes que està asfaltat i ens condueix, sense pèrdua, fins a Fageca.
Atenció a causa del funcionament defectuós del GPS, poden trobar-se línies rectes causades per la pèrdua parcial del senyal o puntes estranyes que no són reals, per tant, cal anar amb una mica precaució en seguir la ruta.
Si utilitzes el track, t'agrairia que feres una valoració en wikiloc sobre la seua utilitat.

==================================================================

Recorrido circular, de moderada dificultad, que partiendo del pequeño municipio de Fageca asciende hasta la cima del Pla de la Casa que, con una altitud de 1385 m. es el pico más alto de la Serrella, una de las sierras más agrestes de la provincia de Alicante, un icono del senderismo.
La sierra de la Serrella se localiza al norte de la provincia de Alicante y se extiende, de este a oeste, con una longitud de aproximadamente 15 km, entre los valles de los ríos Seta y Castells al norte y valles de los ríos Guadalest y Penáguila al sur.
A la salida de Facheca, en dirección a Famorca, encontramos la Fuente del Espíritu Santo, sita junto a un lavadero municipal construido entre los años 1820 y 1830 (era el lugar donde cada día las mujeres del pueblo, cargadas con cestas de ropa para lavar, se reunían, pero con la llegada de la lavadora, este espacio quedó relegado en un segundo plano. En el 1993 el lavadero se reformó. Detrás se encuentra un nacimiento de agua, al que se accede bajando unos escalones, que alimenta la fuente y suministra agua en el lavadero.
Un poco más adelante vemos la señalización de los senderos PR-CV 168 y PR-CV 182 ”Facheca-Pla de la Casa”. Tomamos el PR-CV 182, que gira a la derecha y enfila la subida por el barranco del Moro; al principio por un tramo de senda cómodo, de moderada pendiente, en el que se avanza con poco esfuerzo hasta la Fuente del Cuquero.
A partir de este punto la pendiente es más pronunciada y hay más presencia de roca, por lo que la marcha requiere de mayor esfuerzo. En pocos minutos alcanzamos el Portet de Facheca, un collado donde se inicia el tramo final de subida hasta la cima del Pla de la Casa.
El sendero de subida discurre entre altas paredes de roca que se supera con relativa facilidad. Una vez arriba en el llano, giramos a la izquierda para ascender hasta el pico del Pla de la Casa que se encuentra a tan solo 250 m; a la cima se accede tras una pequeña trepada de escasa dificultad. En la cima hay poco espacio y en su extremo encontraremos una cruz. Junto a la cumbre podemos ver los restos del castillo de Xeroles, el más alto de la provincia de Alicante, de origen árabe funcionó entre los siglos XI y XIII, siendo abandonado después de la conquista cristiana.
Las vistas des del Pla de la Casa son fantásticas: al E, divisamos el Montgó, la Mallada del Llop, la Sierra de l'Aixortà, Sierra de Bernia y la línea de costa; al O, la cresta de la Serrella con el pico del Recingle Alt (1359 m.); al N, la Sierra de la Almudaina; y al S, la imponente Sierra Aitana.
Tras descender del pico vistamos la Nevera o pozo de nieve del Pla de la Casa, construcción del siglo XVIII, con 13 metros de profundidad, buen ejemplo de la arquitectura de la piedra en seco y del comercio de la nieve. Junto a él hay restos de la casa del nevadero, de un pozo auxiliar y de “ventisqueros” o muros para recoger nieve.
El comercio de nieve fue una actividad muy arraigada en toda la zona mediterránea. Existen antecedentes escritos que enmarcan sus orígenes en tiempos de los romanos (2000 a.C.). En España, se popularizó y tuvo su gran desarrollo entre los siglos XVI y XIX periodo en el cual, el Reino de Valencia fue uno de los principales productores y consumidores a causa de una serie de circunstancias que así lo favorecieron: veranos calurosos, estilos de vida refinados, enfermedades… En el siglo XX, con la fabricación industrial de hielo y la aparición de las primeras neveras domésticas, el consumo de nieve cae en desuso y su comercio desaparece por completo.
Reanudamos la marcha en dirección oeste siguiendo las marcas del PR a lo largo de la pequeña planicie. Al final de esta llanura, el sendero gira hacia el sur y desciende, con fuerte pendiente y mucha piedra suelta, hasta el Collado de Borrell.
Desde el collado nos acercamos hasta la Peña de África, en un trayecto de ida y vuelta de poco más de 500 m. La Peña de África es una roca caliza que presenta una abertura o ventana, producida por la erosión, cuyo perímetro recuerda a la silueta del continente africano.
Volvemos sobre nuestros pasos al collado de Borrell y nos dirigimos en dirección a Quatretondeta, descendiendo hasta la Fuente Roja; en este tramo, el trazado del sendero PR-CV 182 coincide con los senderos PR-CV 23 y 24.
En la Fuente Roja seguimos a la derecha, por el sendero PR-CV 182, al principio por una ladera de fuerte inclinación, en paralelo a las curvas de nivel, a través de un terreno incómodo. En este tramo disfrutamos de una buena vista panorámica hacia el NO con la población de Quatretondeta en primer término, Balones, Millena, Cocentaina, Muro de Alcoi y la Serra Mariola en el horizonte.
Seguimos descendiendo hasta el Pouet de Campos (pozo romano) y continuamos avanzando en paralelo a las curvas de nivel. Atravesamos un par de pedreras y alcanzamos la partida del Enebral, iniciando el descenso a través de una senda que discurre entre pinos y alcornoques.
Esta senda conecta con el Camino de los Condes que nos conduce, sin pérdida, hasta Fageca.
Atención a causa del funcionamiento defectuoso del GPS, pueden encontrarse líneas rectas causadas por la pérdida parcial de la señal o puntas extrañas que no son reales, por lo tanto, hay que ir con un poco precaución al seguir la ruta.
Si utilizas el track, te agradecería que hicieras una valoración en wikiloc sobre su utilidad.