EUROSPAR Pals, torre Mora, platja Racó, sa Riera, camí de l'aigua, Begur i castell, les Sorreres, cova del lladre, EUROSPAR

Seguint una ruta del Capi, fem aquesta caminada des de l'Eurospar Pals cap a la torre Mora, la platja de Pals, el camí de ronda de sa Riera, sa Riera, el camí de l'Aigua, arribada a Begur amb pujada al castell i visita al poble, i tornada a l'Eurospar passant per les extenses sorreres de dunes continentals amb una escapada a la cova del lladre.
Sortim de l’aparcament del supermercat EuroSpar situat a la primera rotonda des dels Masos de Pals, en direcció a la platja de Pals.
El primer punt d’interès el tenim a escassos 300 metres d’on hem deixat el cotxe. Queda a la nostra dreta seguint la mateixa carretera que porta a la platja del Racó. Es tracta de la Roca Negra o roca de les Bruixes, sobre la qual hi ha algunes llegendes. Nosaltres no ens hem mirat prou bé la ruta, no ens l’esperem tan a prop i passem de llarg sense veure-la. Una raó de pes per tornar-hi.
Anem seguint el track i arribem a la Torre Mora i a les restes d’antigues cases de pescadors situades al costat de la torre. “Com la majoria de les torres de guaita costeres, va ser construïda al segle XVI, a l'època en què sovintejaven els atacs de la pirateria turca i berberisca. L'any 1579 Antoni de Carreras va obtenir-ne el permís per construir-la. És una torre cilíndrica, de dues plantes, que es conserva a una alçada d'uns 10 m. Està feta amb pedra irregular lligada amb argamassa. L'entrada és a l'alçada del primer pis i s'hi accedia a través d'una escala de mà.
Al voltant de la torre hi ha restes de petites cases de pescadors, anomenades botigues, ja esmentades cap a la fi del segle XV i que al segle XVIII van arribar a la dotzena” (https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11205).
Continuem per carrers urbanitzats fins a la platja del Racó, on iniciem el camí de ronda. Després de passar per la platja nudista de cala Moreta, comencem la pujada per un camí de ronda ben habilitat, que s’enfila per sobre de la cala de l’Illa Roja i després ja comença a davallar fins a la platja de sa Riera. “És la cala més gran del municipi de Begur, i el seu nom prové d’un torrent que la divideix en dues meitats; actualment conserva les antigues cases de pescadors. Aquesta cala a més, té dues caletes veïnes que són a la seva dreta Port des Pi i a la seva esquerra Cala del Rei” (https://visitbegur.cat/platges-i-cales/sa-riera/).
Travessem la platja i, tot resseguint la riera, enfilem el camí de l’aigua, tot de pujada fins al nucli de Begur. En aquest camí trobem nombrosos pous i safareigs i és un camí molt agraït a l’estiu perquè hi trobem força ombres.
Ja al municipi de Begur, anem pujant cap a la plaça de Sant Ramon, des d’on gaudim d’un bon mirador, a més l’ermita de Sant Ramon “Les primeres notes documentals de la construcció de l’ermita són del segle XVIII. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser completament destruïda, i el 1951, gràcies a una iniciativa privada, se’n va iniciar la reconstrucció intentant reproduir l’antiga edificació” (https://visitbegur.cat/cultura/altres-punts-dinteres/). En aquesta plaça també hi trobem un monument dedicat a Carmen Amaya.
Continuem pujant direcció al castell, situat sobre el turó que domina la població amb unes vistes magnífiques. “Documentat a principi del segle XI, és d’origen medieval i el primer senyor feudal que es coneix fou Arnust de Begur, documentat a principi del segle XI. L’any 1607 els propietaris del castell van vendre els seus drets al municipi de Begur. El 1810 el castell va patir l’última destrucció durant les guerres napoleòniques” (https://visitbegur.cat/cultura/altres-punts-dinteres/).
Desfem el camí de pujada al castell i ens endinsem a la població, on hi ha fins a sis torres de defensa. Passem pel costat de la torre de Sant Ramon, “Construïda el segle XVI per a la defensa de les escomeses pirates que assetjaven la Mediterrània. L’accés a aquestes torres es feia mitjançant una escala de fusta al seu interior. Així es dificultava l’accés als atacants” (https://visitbegur.cat/cultura/torres-de-defensa/).
“La imatge més coneguda de Begur és sens dubte el castell medieval que presideix el municipi, però trobem també altres indrets interessants per visitar, com les nombroses cases indianes (edificis d’estil colonial, construïts per begurencs que el segle XIX emigraren a “les Amèriques” fugint de la crisi econòmica del moment, i que retornaren posteriorment amb una important fortuna), les torres de defensa del segle XVI (llegat del temps en que els pirates navegaven pel Mediterrani i construïdes pels begurencs com a mitjà de refugi contra els seus assalts), l’església (edifici d’estil gòtic dedicat a Sant Pere) o altres edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles” (https://visitbegur.cat/cultura/centre-historic/).
Continuem la nostra ruta fins a la plaça de la vila, on hi ha l’església i l’ajuntament. Anem baixant fins a la Font de Baix, travessem la carretera i passem pel Parc de l’Albereda. Continuem pel carrer de Carles Homs fins que ens desviem a l’esquerra i comencem la baixada per les Sorreres, una extensa zona de dunes continentals de sorra fina coberta de pinedes. “Estem just a sobre d'unes antigues dunes continentals formades per sorra provinent del golf de Roses i arrossegada pel vent formant acumulacions mòbils, les quals engolien al seu pas conreus, masos i camins. El moviment de les dunes es deu al fet que el fort vent acumula sorra en monticles amb forma de mitjalluna, i en assolir el punt més alt, la sorra cau al vessant contrari i es produeix l'avanç. Per aturar el seu avanç, a finals del segle XIX s'aprova el Proyecto de fijación y repoblación de las dunas procedentes del golfo de Rosas. Fou llavors quan per fixar les dunes s'utilitzà el borró (gramínia amb moltes arrels) plantat en línies perpendiculars al vent, i uns mesos més tard se sembraren llavors de pi enterrades a la sorra” (https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-parc-natural-del-montgri-illes-medes-i-baix-ter/gr-92-etapa-7-torroella-de-montgri-begur/la-duna-continental).
En aquesta zona cal estar atent al track perquè hi ha nombrosos camins i corriols. Un darrer punt d’interès de la ruta, el trobem quan fem una petita desviació cap a un turó on està situada la Cova del Lladre. “Molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins” (https://www.histo.cat/principal/A-Pals-hi-havia-port..-prova-documental).
El corriol s’acaba just a la cova del Lladre, però continuem per l’altre vessant del turó, tot i no haver-hi camí marcat, tot buscant el lloc on el sotabosc és més net fins a trobar novament la línia elèctrica que havíem travessat feia poca estona per anar fins a la cova. Un cop som a la línia elèctrica, anem seguint el track i en poca estona ens trobem novament al punt d’inici de la sortida.