Estanys i Pic de Tristaina

Itinerari circular pels Estanys i la Serra de Tristaina atenyent el seu punt més alt al cim del mateix nom (2876m) i fent la volta a la conca lacustre situada als seus peus en sentit anti-horari. Punt de sortida des de l'aparcament superior de l'estacio d'Ordino-Arcalís. Es ressenya com a itinerari moderat si bé cal destacar el tram una mica aeri de la cresta sud-oest del pic que pot exigir alguna petita grimpada.

Temps efectiu: 4h30'

Des de l'estació d'esquí i mirant al nord es pren el camí que surt a mig vessant de la Coma del Forat en direcció nord-est. S'arriba a un coll a la cota 2320m que dóna accès a la conca lacustre de Tristaina, amb els estanys Primer, del Mig i de Més Amunt. Es davalla suaument fins a la sortida de l'estany del Mig i es remunta la seva vora est primer suaument i després ja per camí més costerut i allunyant-nos de l'estany de Més Amunt, que queda a la nostra esquerra i abaix. D'aquesta manera ens encarem cap al Port de l'Arbella (2601m) tot seguint les marques de l'Alta Ruta Pirinenca. No obstant, quan la pujada es suavitza i entrem en una coma amb petits estanyols, deixem la ruta que porta al Port d'Arbella i encarem cap al nord en direcció a la cara sud del Pic de Tristaina. La pujada és per corriol entremig de prats herbosos que van donant pas al roquiser que cau de la muntanya. Alguns trams de feixuga pujada però es compensa amb vistes cada vegada més impressionants vers el sud, amb la zona de pistes d'Ordino-Arcalís dominada pels Pics de Cataperdís i d'Arcalís.

El camí s'enfila pels pendents del vessant sud-est del Tristaina, en cap moment ens atansem a la seva arista, si bé també és una possibilitat i és la ruta recomanada a l'hivern. Les rampes són en algún punt pronunciades però el camí va fent llaçades que ajuden bé a la progressió. A la cota 2800 sortim a l'arista somital. Només queda recórrer un tram curt fins al cim a la nostra dreta. Superbes vistes sobre el conjunt de la Pica d'Estats i el Montcalm al nord-oest. També als nostres peus i ja al cantó francès, l'estany Forcat, com una petjada blava immensa a les muntanyes! Potser era el dia o la llum, però aquest estany és una visió d'encís, emmarcat en un ferèstec entorn rocallós. S'albira a la sortida de l'estany el refugi del mateix nom, molt ben situat per fer l'ascensió des de la banda francesa. A l'est del Tristaina queda el cim de la Fontblanca, altre dels gegants andorrans i més lluny la resta de grans muntanyes d'aquest petit gran pais.

La davallada la farem seguint la cresta sud-oest, una mica aèria en algún tram però sense gaires complicacions si esteu avessats a deambular per aquest tipus de terrenys. Algunes desgrimpadetes on cal agafar-se amb les mans, però si cal es pot sortir de la cresta i seguir per la seva base, cantó andorrà.

Arribats al punt més baix de la cresta (2669m) si disposeu de temps i ganes es possible proseguir-la fins al Pic de l'Estany Forcat (2859m). En el nostre cas vam abandonar la cresta en aquest punt i vam davallar de nou cap a la conca lacustre de Tristaina, baixant uns 60m i vorejant després l'estany de Més Amunt per la seva banda nord-oest a una cota de 2600m. És una llarga volta passant per alguns trams de rocallam que es pot fer pesat però amb la placidesa que transmet el blau dels estanys als nostres peus. Acabarem la volta sortint al coll per on hàviem pujat al matí (2320m) i retornem al mateix punt d'inici de la sortida.

Tot i el tram de cresta aèria, una volta molt recomanable i accessible al voltant d'aquest bell racó de muntanyes i estanys d'Andorra. A parar atenció amb les condicions del temps i a gaudir la muntanya!!