Estany d’Engolasters – Vall del Madriu

La Vall del Madriu - Perafita - Claror, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2004, en la categoria d’espai natural, que s’atorga a les regions que presenten la singularitat de ser el resultat de l’acció combinada de l’home i de la natura. La vall situada al sud-est del Principat d’Andorra, ocupa una superfície de 4.247 ha., en la que hi ha una gran varietat d’espècies animals, entre les quals destaquem l’isard, el cabirol, el mufló, el porc senglar, la guineu, la marmota, la marta i l’esquirol, entre d’altres.

Nosaltres hem començat la caminada a l’estany d’Engolasters, des d’on seguint el GR-11, hem anat cap al circuit de les fonts, que hem seguit en el seu tram inicial arranjat per invidents i amb discapacitat visual, tot passant per les fonts de les Ordigues, de les Mulleres i dels Corralets i gaudint de la panoràmica sobre la vall d’Escaldes, que hi ha en el mirador d’aquest circuit.

Passada la font dels Corralets, aquest camí anomenat “camí dels matxos”, s’enfila per trams empedrats fins arribar al coll Jovell, on deixem aquest camí, per seguir el del Solà de Ramio, que sense perdre altura va passant per sobre la vall del riu Madriu, creuant trams de tartera, fins que amb suau davallada, enllaça amb el GR-11, poc abans d’arribar al refugi lliure de Fontverd (amb lliteres i font d’aigua), on la vall s’eixampla i ens ofereix un conjunt de prats ben verds i amb una preciosa catifa de flors.

Seguim endavant encara un tram més pel camí estret, fins a la barraca de la Farga, on aprofitem per reposar i avituallar-nos una mica i com no, gaudir dels petits salts que fa el riu al passar per aquest tram encaixonat, entre altes muntanyes.

Comencem la tornada, retornant sobre els nostres passos, sempre pel GR-11 o “camí dels Matxos”, que va al costat del riu, passant altre cop pel refugi de Fontverd, però en lloc de tornar pel camí del Solà de Ramio, seguim pel GR-11 fins que abans dels Cortals de Ramio, girem a la dreta per pujar cap al coll Jovell, per un camí dret però amb llaçades que ens ajuden a pujar amb comoditat. Arribats a aquest coll, seguim el mateix camí de l’anada, fins arribar a l’estany d’Engolasters, que hem aprofitat per visitar tranquil·lament i finalitzar, així, una esplèndida caminada.