Estany de Montcortés-Peus (intent) i Pit de la Geganta adormida
near Montcortès, Catalunya (España)
Viewed 566 times, downloaded 19 times
Trail photos
Itinerary description
No és difícil però ho he deixat en moderat donat l'intent de pujar als peus de la Geganta i que no va ser possible per l'espessa vegetació i el caos de blocs (galindons dels peus de la geganta) que hi ha. I també , i sobretot a partir del Coll de l'escala de Peracalç, per la vegetació arbustiva baixa que et deixa els secs de les cames i els bessons esgarrapats (recomanable pantalons llargs, a banda de la calor).
La sortida comença en un lloc on hi ha un petit pàrquing, prop de l'estany. Seguim pista amunt. Trobarem un corriol a la dreta que escurçaría la distància però el deixem i anem seguint per la pista a l'esquerre per agafar-ne un altre més endavant a mà dreta (senyalitzat), i que és l'antic camí de Montcortés a Peracalç, que puja per l'obaga de Canals. Creuarem una pista que (pel que és veu) no hi circula massa vehícles (de tornada l'agafarem en aquest mateix punt i anirem a mà esquerre per fer una ruta més o menys circular). Aviat arribarem al Coll de l'escala de Peracalç on, a baix, veiem aquest poble. A partir d'aquí el corriol es més estret i amb força vegetació arbustiva baixa (com he comentat).
El corriol passa a tocar dels peus de la Geganta. Faig un intent de pujar-hi però és un caos i ho deixo estar. Seguint el corriol per la carena (ara vessant sud, ara vessant nord) de la Geganta adormida s'arriba al Tossal de l'Àliga ò Pit de la Geganta.
Abans de fer aquesta sortida teniam gravades sobre mapa la possibilitat de baixar al cap de la geganta i posteriorment anar fins a Coll Jornat on acaba morint un sender (camí de l'Hortó) que vindría de Peracalç, però és força complicat ja que no hi ha corriol i està ple de vegetació i de blocs.
Si us voleu fer una idea del complicat del trajecte que volíam fer (Pit-Cap-Coll Jornat) us invito a mirar la ruta (i fotos) num. 29738649 d'en Toni Planas, que la va fer a l'inrevés i pujant des de Collegats.
La curiositat de la silueta de la Geganta adormida és que, la majoría de nosaltres, la teníam entesa quan vením des del sud (pujant des de Tremp), i no és així, la silueta real és veu mirant-la des de l'altre costat, des del nord /nord-est. De fet quan estava pregravant el track sobre mapa, m'en vaig adonar que els punts importants de la Geganta no em quadraven amb la visió que fins aleshores en tenía: estaven a l'inrevés.
Va ser quan repassant altres tracks d'altres autors, com el que us he dit abans, que vaig veure el qué. De fet m'he pres la llibertat d'agafar dues fotos del track d'en Toni Planas per mostrar el perfil real de la carena de la Geganta adormida.
Al meu track he marcat, com a curiositat, uns waypoints fora de l'itinerari i que corresponen als indrets explicats abans (cap de la geganta, coll Jornat, fals cap, etc.).
Tornem enrrere fins al coll de l escala de Peracalç, camí de Peracalç a Montcortés fins a la pista descrita abans on girarem a l'esquerre fins a trobar la carretera de Peracalç que haurem de seguir una mica fins el Coll de Mentui ón agafarem un sender (indicat) que ens menarà fins el prat del comú a tocar de l'estany.
Al lloc on em aparcat hi ha una font, que s'agraeix quan arribes de la sortida en un dia calorós.
Important:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.
Waypoints
Continuem camí a l'esquerre
wpt002
Creuem pista
wpt003 De tornada l'agafarem direcció esquerre
Intent de pujar als Peus de la Geganta
wpt005 Lloc per on he intentat de pujar
Peus de la Geganta
wpt006
Coll Jornat
wpt009
Fals Cap de la Geganta
wpt010
Carretera de Montcortés a Peracalç
wpt012
Coll de Mentui
wpt013 Deixem la carretera. Sender (senyalitzat) cap al prat del comú
Estany de Montcortés
wpt014 (Tret de Wiquipèdia) L’estany de Montcortès és una formació d'origen càrstic prop de Montcortès de Pallars, a ponent d'aquest poble, a 1.030 m d'altitud. al terme municipal del Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme de Montcortès de Pallars. Juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus. El seu perímetre, gairebé circular, és de 1.320 metres, i la fondària màxima, de 30 m. L'estany està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (espai MTC "Estany de Montcortès") i pertany també a la Xarxa Natura 2000 (espai ES5130019 "Estany de Montcortès").[1] L'espai protegit té una extensió de 46 hectàrees (0,46;km²). És un llac oligotròfic[3] (les seves aigües són pobres en nutrients). La seva hidrologia està controlada fonamentalment per aportacions subterrànies que compensen les pèrdues que té el llac, tant per evaporació com per un petit rierol emissari que està situat a la seva vora nord. Flora: Presenta alguns elements en comú amb l'estany de Banyoles, situat al peu del sistema Transversal. Tots dos constitueixen sistemes lacustres excepcionals i de característiques úniques a Catalunya i a la península Ibèrica. És per això que s'ha de considerar aquest espai com d'interès especial i prioritari. En destaquen especialment les biocenosis aquàtiques i terrestres de ribera. De les primeres, cal esmentar els herbassars de Potamogeton, i de les segones, els canyissars i herbassars inundats o jonqueres de grans ciperàcies (Magnocaricion). Aquestes comunitats formen un cinyell de vegetació que envolta l'estany. En aquest espai, es localitza l'alga de l'ordre de les carals Nitellopsis obtusa, espècie que, d'ençà de la seva desaparició dels estanys de Basturs, només es troba a Montcortès. Fauna: L'estany ofereix una diversitat de biòtops que afavoreixen la presència d'interessants poblaments faunístics. Així, per exemple, cal destacar la importància d'aquest estany com a àrea de nidificació per a alguns ocells, o per constituir l'hàbitat de notables espècies lligades al medi aquàtic, com és el cas del petit gastròpode Limnea stagnalis, espècie holàrtica d'ampla distribució a Europa, però força rara a la península Ibèrica. La macrofauna existent és, principalment, Limnea stagnalis, àguila pescadora, ànec collverd i diverses espècies de peixos. Llegenda de l'estany de Montcortès: Com molts altres llocs del Pallars, aquest estany té la seva llegenda pròpia: en el lloc on hi ha ara l'estany de Montcortès hi havia, fa anys i panys, una ciutat esplendorosa. Un bon dia un captaire, més pobre que una rata, va passar casa per casa mendicant quelcom per treure el ventre de penes; no va aconseguir ni una engruna de pa: tal era la gasiveria dels habitants d'aquella ciutat. Quan ja se n'anava, albirà una dona que arribava amb una pastera al cap. Li demanà almoina i la dona li respongué que no tenia res més que el pa que duia a la pastera, calent, acabat de fer, i li n'oferí un tros, tot i dir-li que a casa seva eren molt pobres i carregats de canalla, i d'aquell pa n'havien de menjar tots. El captaire li agraí la caritat i, després de menjar un mos d'aquell pa, va dir a la dona que ella era l'única persona caritativa que havia trobat en tota la ciutat, i l'advertí que al vespre hi hauria una tempesta formidable que faria que la ciutat quedés submergida. Li digué que, passés el que passés, ni ella ni els seus sortissin de casa, que no els passaria res. Actualment, encara es diu que la nit de Sant Joan, la nit màgica per excel·lència, es veu aparèixer la dona amb la pastera al cap i se senten venir del fons de l'estany els crits embogits dels habitants de la ciutat maleïda.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
❤️💪🏻🔥molt ben explicat!