Estany de Comte per la Vall de Mourguillou (Alta Arieja-Haute Ariège)

Estany de Comte per la Vall de Mourguillou (Alta Arieja-Haute Ariège)

Itinerari seguit: Aparcament de la Cascade des Escaliers (1.410 m.)-Sender del Bosc Comunal de l’Ubac-Torrent de Mourguillou-Pont de Pierre (1.538 m.)-Vall de Mourguillou-Cabana de la Jaça de Mourguillou (1.680 m.)-L’Estanyol (1.652 m.)-Estany de Comte (1.726 m.)-Volta a l’Estany de Comte-Inici de la tornada-L’Estanyol-Bosc de l’Ubac-Aparcament de la Cascade des Escaliers.

La ruta comença a l’aparcament de la Cascade des Escaliers, amb un parell d’espais habilitats per, al menys, una quarantena llarga de vehicles.

Per arribar al punt de partida de la ruta, hem seguit la carretera (N20 / E9) entre el Coll de Puymorens, L’Ospitalet i Mérens-les-Vals. Tot just passada la Central hidroelèctrica de Mérens, que veurem per la nostra esquerra, tenim una sortida per la dreta en direcció al Càmping municipal de Mérens que hem de seguir. Arribats al càmping, agafarem una pista, primer cimentada i després de terra, que surt per l’esquerra i que remunta la Serra Pelade durant uns 4 quilòmetres. És practicable per a qualsevol vehicle, només tenint una mica de “carinyo” al tram final de terra.

Al fons del primer aparcament trobem unes escales de fusta que pugen a un petit turonet amb bedolls i tres taules de fusta que permeten gaudir de l’entorn amb vistes a la Cascade des Escaliers, que dona nom al lloc, i que avui baixa sorollosa i plena d’aigua.

Avi el Tuc estrena “sabates” protectores per a les potes davanteres perquè, últimament, li fan mal després de les excursions. Veurem com ho tolera i si són efectives o no.

Després d’algunes fotos, iniciem la marxa per la pista de terra on trobem un parell de pals indicadors per la dreta, amb informació de la Vall de Mourguillou i, a la banda esquerra de la pista, un plafó informatiu sobre la pesca a l’Estany de Comte. Hi ha una tanca que barra el pas als vehicles no autoritzats.

Tirem amunt i als 100 metres trobem un nou pal indicador que, per la dreta, ens marca la ruta a l’Estany de Comte pel camí nº 40, amb marques grogues.

Ull, aquest primer tram del camí que travessa el Bosc comunal de l’Ubac és molt bonic, empedrat i fa força pujada durant un 400 metres que, a la tardor i l’hivern, amb la humitat i la fullaraca, pot relliscar molt.

Si per qualsevol raó es vol evitar aquest tram a la pujada o a la baixada, es pot seguir per la pista forestal de terra que va per la part més alta del bosc i acaba trobant-se amb el nostre corriol empedrat. És una mica més llarg, però molt menys costerut. Si no us fan por les pujades-baixades jo us recomano seguir el corriol de la dreta. És molt bonic i paga la pena l’esforç.

Com deia, nosaltres seguim en la direcció del pal indicador per aquest camí empedrat, amb alguns trams molt costeruts, però gaudint del bosc i de la frescor que ens dona. Alguns trams amb una mica d’aigua que regalima pel camí.

A la part més alta d’aquest sender, el camí es fa més planer i desemboca a una cruïlla amb pal indicador. Per l’esquerra veiem arribar la pista forestal que comentàvem abans com alternativa per pujar o baixar. Si seguim rectes farem la circular a la Vall de Mourguillou travessant el Bosc de l’Ubac per la riba orogràfica dreta del riu i, si anem a la dreta, travessarem el riu i remuntarem la vall per la riba orogràfica esquerra del riu.

Qualsevol de les dues alternatives per fer la circular és bona. La de la dreta és més oberta, lluminosa i toca més el sol. En canvi la de l’esquerra travessa el bosc i, per tant, és més ombrívola i humida. Depenent les condicions meteorològiques convé més seguir una o una altra. Al vostre gust.

Nosaltres, en un matí de principis d’estiu que ja comença a ser calorós, decidim fer la circular en sentit antihorari, travessant el riu i remuntant la vall per la riba esquerra perquè ara al sol encara s’aguanta i, a la tornada, amb mes calor, baixarem per l’ombra del Bosc de l’Ubac.

Dit i fet, travessem el riu per un pont de pedra (Pont de Pierre) i trobem un pal indicador amb senyals del GR-10 (Camí dels Bons Homes, amb marques blanques i vermelles) que puja de Mérens i segueix en direcció al Refugi de Ruhle, a Andorra.

Seguirem una bona estona per la riba del riu guanyant alçada progressiva per alguns trams empedrats i costeruts, però de bon fer. Poc a poc la vall es va obrint i millorem la visió sobre els cims del sud, que emmurallen l’Estany de Comte.

Després de superar un parell de graonades més empinades i passar al costat d’un nou pal indicador de fusta amb una placa metàl·lica de “Prohibida la pesca amb mort”, el corriol baixa a tocar del riu i d’un petit estany, conegut com l’Estanyol (a 1.652 m.), situat a una planúria coneguda com la Jaça de Mourguillou. Per ponent, sota els cims del Pics de l'Etang Rébenty (2.415 m) i el Pic de la Coumette (2.323 m), podem veure una petita cabana-refugi. És la Cabana de la Jaça de Mourguillou, refugi lliure de dues places per sortir d’una necessitat puntual que es pugui presentar. També veiem el Torrent de la Coumette que baixa per ponent i que encara porta molta aigua.

Quan vam venir l’octubre passat, per les rodalies de la cabana encara vam veure molta vegetació ennegrida per un incendi que, segons vam llegir a internet, es va produir l’estiu passat i va necessitar l’arribada del bombers per sufocar-lo. Afortunadament avui, en canvi, ja ho veiem tot verd.

A l’Estanyol aprofitem per descansar una estona i gaudir de l’entorn. Les vistes als cims del sud son magnífiques, destacant el Pic de Castille (2.429 m.) i la Tossa de Pédourrés (2.468 m.) que emmarquen la cubeta de l’Estany de Comte.

Després de descansar seguim amunt pel corriol que remunta una graonada final. A la part alta del turó, el GR-10 surt a la dreta (no està senyalitzat) per remuntar de forma intensa en direcció al Ruhle. Nosaltres avui seguim pel corriol amb marques grogues i, en un no res, ja som a l’Estany de Comte (1.726 m.)

A l’estany, poca gent i alguns cavalls de color negre. Un sol magnífic que il·lumina les aigües de l’estany. En un marge del corriol trobem un plafó que, en francès, angles i castellà, informa d’una campanya sobre “Una foto per una planta amenaçada”. És el projecte POEMS que demana enviar fotos d’unes roques del llac per avaluar el nivell de l’aigua i la presència d’una planta aquàtica anomenada Subularia aquàtica. Si teniu oportunitat participeu-hi. A l’octubre ja vaig enviar alguna foto i avui ho tornarem a fer des de casa. Mirant la pàgina web, t’adones de la pèrdua progressiva del nivell freàtic, tot i que avui el nivell d’aigua és prou bo.

Dinem en un racó verdós i tranquil. Després, amb el Tuc, fem una volta a l’estany i ens entretenim una estona a la capçalera, on arriben les aigües del Torrent de Mourguillou fent petits salts d’aigua i creant una petita platja.

Acabem la volta al llac i iniciem la tornada pel mateix corriol de l’anada.

Un cop retornats a l’Estanyol, deixem el camí, ens mullen els peus per travessar el riu i remuntem el corriol en direcció al bosc de la dreta. Ara només cal gaudir del descens pel camí que travessa l’espectacular fageda, vigilant de no perdre les marques grogues que anirem trobant als troncs dels arbres.

Com estava previst, per darrere nostre es comencen a sentir les primeres tronades. De fet, quan estem tornant amb el cotxe per la zona de Porta i Latour de Querol, ens cau una bona tempesta amb molta pedra. Els de la previsió del temps l’han encertat de ple.

Poc a poc anem perdent alçada fins retrobar la bifurcació amb el pal indicador on al matí vam decidir el sentit de la circular que faríem. Aquí torneu a tenir l’alternativa de baixar pel camí empedrat i força inclinat de l’anada o remuntar la pista forestal que veiem a la part alta i que també ens baixaria a l’aparcament.

Nosaltres decidim tornar a baixar pel camí empedrat de l’anada i, amb compte i vigilant de no ensopegar, fem el descens fins la pista forestal i, poc després, l’aparcament inicial. Final de la ruta d’avui.

Curta i assequible ruta per un entorn brutalment espectacular. M’han dit que al bell mig de l’estiu està molt concorregut. Ho desconec, però al menys fora de temporada alta, és molt i molt recomanable.

Salut i bona caminada !