Estany de Comte per la Vall de Mourguillou (Alta Arieja-Haute Ariège)

Estany de Comte per la Vall de Mourguillou (Alta Arieja-Haute Ariège)

Nota inicial: A la tornada pel Bosc de l’Ubac hem tingut algun problema de senyal amb el GPS que s’ha quedat aturat a una alçada de 1.582 metres. Tot plegat, el desnivell real és d’uns assequibles 315 metres.

Itinerari seguit: Aparcament de la Cascade des Escaliers (1.410 m.)-Sender del Bosc comunal de l’Ubac-Torrent de Mourguillou-Pont des Pierres (1.538 m.)-Vall de Mourguillou-Cabana de la Jaça de Mourguillou (1.680 m.)-L’Estanyol (1.652 m.)-Estany de Comte (1.726 m.)-Volta a l’Estany de Comte-Inici de la tornada-L’Estanyol-Bosc de l’Ubac-Aparcament de la Cascade des Escaliers.

La ruta comença a l’aparcament de la Cascade des Escaliers, amb un parell d’espais habilitats per a una vintena llarga de vehicles. Avui només podem utilitzar l’aparcament inferior perquè, a la part alta, estan fent tasques de desemboscar i hi ha màquines pesants ocupant l’espai. Potser per això avui no trobem lloc a l’aparcament i hem de deixar el cotxe en un marge de l’entrada, sense molestar ningú que entri o surti.

Per arribar al punt de partida de la ruta, hem de seguir la carretera (N20 / E9) entre el Coll de Puymorens, L’Ospitalet i Mérens-les-Vals. Tot just passada la Central hidroelèctrica de Mérens, que veurem per la nostra esquerra, tenim una sortida per la dreta en direcció al Càmping municipal de Mérens que hem de seguir. Arribats al càmping, agafarem una pista, primer cimentada i després de terra, que surt per l’esquerra i que remunta la Serra Pelade durant uns 4 quilòmetres. És practicable per a qualsevol vehicle, només tenint una mica de “carinyo” al tram final de terra.

Al fons de l’aparcament trobem unes escales de fusta que pugen a un petit turonet amb bedolls i tres taules de fusta que permeten gaudir de l’entorn amb vistes a la Cascade des Escaliers, que dona nom al lloc.

Després d’algunes fotos, iniciem la marxa per la pista de terra, avui enfangada pels pas de les màquines de desemboscar, on trobem un parell de pals indicadors per la dreta, amb informació de la Vall de Mourguillou i, a la banda esquerra de la pista, un plafó informatiu sobre la pesca a l’Estany de Comte.

Tirem amunt i als 100 metres trobem un nou pal indicador que, per la dreta, ens marca la ruta a l’Estany de Comte pel camí nº 40 amb marques grogues.

Ull, aquest primer tram del camí que travessa el Bosc comunal de l’Ubac és molt bonic, empedrat i fa força pujada durant un 400 metres que, a la tardor i l’hivern, amb la humitat i la fullaraca, pot relliscar molt.

Si per qualsevol raó es vol evitar aquest tram a la pujada o a la baixada, es pot seguir per la pista forestal de terra que va per la part més alta del bosc i acaba trobant-se amb el nostre corriol empedrat. És una mica més llarg, però molt menys costerut. Si no us fan por les pujades-baixades jo us recomano seguir el corriol de la dreta. És molt bonic i paga la pena l’esforç.

Com deia, nosaltres seguim en la direcció del pal indicador per aquest camí empedrat, amb alguns trams molt costeruts, però gaudint del bosc i dels colors de la tardor. Molts bolets pels marges del camí.

A la part més alta d’aquest senda, el camí es fa més planer i desemboca a una cruïlla amb pal indicador. Per l’esquerra veiem arribar la pista forestal que comentàvem abans com alternativa per pujar o baixar. Si seguim rectes farem la circular a la Vall de Mourguillou travessant el Bosc de l’Ubac per la riba orogràfica dreta del riu i, si anem a la dreta, travessarem el riu i remuntarem la vall per la riba orogràfica esquerra del riu.

Qualsevol de les dues alternatives per fer la circular és bona. La de la dreta és més oberta, lluminosa i toca més el sol. En canvi la de l’esquerra travessa el bosc i, per tant, és més ombrívola i humida. Depenent les condicions meteorològiques convé més seguir una o una altra. Al vostre gust.

Nosaltres, en un dia de principis de tardor, amb temperatura molt agradable i inicialment ennuvolat, decidim fer la circular en sentit antihorari, travessant el riu i remuntant la vall per la riba esquerra. La tornada la farem al revés.

Dit i fet, travessem el riu per un pont de pedra (Pont des Pierres) i trobem un pal indicador amb senyals del GR-10 (Camí dels Bons Homes, amb marques blanques i vermelles) que puja de Mérens i segueix en direcció al Refugi de Ruhle, a Andorra.

Seguirem una bona estona per la riba del riu guanyant alçada progressiva per alguns trams empedrats i costeruts, però de bon fer. Poc a poc la vall es va obrint i millorem la visió sobre els cims del sud, que emmurallen l’Estany de Comte.

En alguns trams herbats trobem molts exemplars de Crocus nudiflorus o Safrà bord que, segons diuen, anuncia el final del bon temps i l’arribada del fred.

Després de superar un parell de graonades més empinades i passar al costat d’un nou pal indicador de fusta amb una placa metàl·lica de “Prohibida la pesca amb mort”, el corriol baixa a tocar del riu i d’un petit estany, conegut com l’Estanyol (a 1.652 m.), situat a una planúria coneguda com la Jaça de Mourguillou. Per ponent, sota els cims del Pics de l'Etang Rébenty (2.415 m) i el Pic de la Coumette (2.323 m), podem veure una petita cabana-refugi. És la Cabana de la Jaça de Mourguillou, refugi lliure de dues places per sortir d’una necessitat puntual que es pugui presentar. Just per les rodalies de la cabana veiem vegetació ennegrida per un incendi que, segons he vist a internet, es va produir l’estiu passat i va necessitar l’arribada del bombers per sufocar-lo. Afortunadament va ser per aquest banda i no per llevant, on està el magnífic Bosc de l’Ubac. També veiem el Torrent de la Coumette que baixa per ponent i, malauradament, no porta gens d’aigua.

A l’Estanyol aprofitem per descansar una estona, dinar i gaudir de l’entorn. Les vistes als cims del sud son magnífiques, destacant el Pic de Castille (2.429 m.) i la Tossa de Pédourrés (2.468 m.) que emmarquen la cubeta de l’Estany de Comte.

Després de dinar seguim amunt pel corriol que remunta una graonada final. A la part alta del turó el GR-10 surt a la dreta (no està senyalitzat) per remuntar de forma intensa en direcció al Ruhle. Nosaltres avui seguim pel corriol amb marques grogues i, en un no res, ja som a l’Estany de Comte (1.726 m.)

Quan arribem no hi ha ningú i els núvols han deixat pas a un sol magnífic que il·lumina les aigües de l’estany. En un marge del corriol trobem un plafó que, en francès, angles i castellà, informa d’una campanya sobre “Una foto per una planta amenaçada”. És el projecte POEMS que demana enviar fotos d’unes roques del llac per avaluar el nivell de l’aigua i la presència d’una planta aquàtica anomenada Subularia aquàtica. Si teniu oportunitat participeu-hi. Jo vaig enviar algunes fotos i, mirant la pàgina web, t’adones de la pèrdua progressiva del nivell freàtic.

Fem una volta a l’estany i ens entretenim una estona a la capçalera, on arriben les aigües del Torrent de Mourguillou fent petits salts d’aigua i creant una petita platja.

Acabem la volta al llac i iniciem la tornada pel mateix corriol de l’anada.

Un cop retornats a l’Estanyol, deixem el camí, travessem el riu i remuntem el corriol en direcció al bosc de la dreta. Ara només cal gaudir del descens pel camí que travessa l’espectacular fageda, vigilant de no perdre les marques grogues que anirem trobant als troncs dels arbres.

Poc a poc anem perdent alçada fins retrobar la bifurcació amb el pal indicador on al matí vam decidir el sentit de la circular que faríem.

Aquí torneu a tenir l’alternativa de baixar pel camí empedrat i força inclinat de l’anada o remuntar la pista forestal que veiem a la part alta i que també ens baixaria a l’aparcament.

Nosaltres decidim tornar a baixar pel camí empedrat de l’anada i, amb compte i vigilant de no ensopegar, fem el descens fins la pista forestal i, poc després, l’aparcament inicial. Final de la ruta d’avui.

Curta i assequible ruta per un entorn brutalment espectacular. M’han dit que a l’estiu està molt concorregut. Ho desconec, però al menys fora de temporada, és molt i molt recomanable.

Salut i bona caminada !