Esposolla - Pont dels Plans de l'Orriet - Pla del Rec de la Peira Escrita - Serrats Verds 2020-08-07 8:25
near Fontrabiouse, Occitanie (France)
Viewed 331 times, downloaded 5 times
Trail photos
Itinerary description
He anat tres dies a Puigbalador o Puyvalador, i he buscat un parell de llocs per anar a fer un tomb de bon matí. La segona ruta tenia que ser més curta, doncs en acabat em tocava agafar el cotxe i fer més de quatre hores de conducció. Ha estat una tria encertada, doncs els meus familiars que amablement m'han acollit a casa seva, feien una acampada a prop de la Cabane de la Jasse de la Llose, just per on tenia previst passar.
La idea era anar fent fins a una hora determina (les 11:00) i així tenir temps de tornar tranquil·lament. En David ja m'esperava, i tots dos hem anat tirant una horeta a munt. La pendent s'accentua i la veritat és que en arribar al Pla del Rec de la Peira Escrita (nom que fa suposar que hi havia una pedra amb inscultures, i sí, un xic més a munt, abans d'arribar al Llac del Diable, trobaríem la Peira Escrita amb diversos gravats de diferents èpoques) ens hem quedat amb les ganes de continuar i fer un dels cims, o anar a veure el Llac del Diable... quedarà per una segona vegada.
La primera part (tant per la dreta com per l'esquerra) és una pista forestal, on hi pots anar amb cotxe fins el Pont dels Plans de l'Orriet. M'he creuat amb un bon nombre de senderistes, alguns amb burros per alleugerir la feixuda carga.
Una ruta que cal fer al complert i pujar al cim del Pic de Mortiers (o de l'Home Mort) i el Puig de Terrers.
Salut i Cames!!
Waypoints
Pla del Rec de la Peira Escrita - Serrats Verds
Respecte la Peira Escrita que es troba un xic més a munt hem llegit el següent de Manel Figuera: "Segons Jean Abelanet, doctor en història i prehistòria de la Universitat de Tolosa i conservador del Museu de Talteüll, al Rosselló, del 1978 al 1990, els símbols més antics, uns grafits de l’alfabet ibèric, daten d’uns tres-cents anys aC. Abelanet afirma que hi ha descobert, a la Peira Escrita, un curiós conjunt, gravat amb punta, de signes simbòlics (ziga-zagues, escales, retícules, xarranques, formes arbòries, rondes, estrelles de cinc puntes…) associats a nombroses representacions de personatges i d’animals molt esquematitzats. Diu també que aquest tipus d’art rupestre es repeteix en altres llocs del Mediterrani occidental. Al llenguadocià Olargues, al sud del Massís Central, hi ha una Peyro Escrito amb temes gravats molt semblants, a l’entrada d’una vall de l’Infern. Als Alps Marítims, al Mont Bégo, es retroba igualment un conjunt de gravats linears amb la mateixa tècnica i inspiració simbòlica. Una part d’aquesta muntanya és dedicada als poders infernals i en donen fe noms com vall de l’Infern, cim del Diable, llac del Diable, cim del Trem (‘tremolor’), la Vallmasca (masca, ‘bruixa’)… A l’est, no gaire lluny, s’hi oposa una sèrie de topònims piadosos: mont de Santa Maria, llacs de Santa Maria, etc. Assegura Abelanet que els signes de la Peira Escrita s’han d’interpretar com uns exvots per a la protecció divina (pagana en un principi i cristiana més endavant) contra els poders màgics i infernals. La denominació demoníaca sembla tenir una explicació en el procediment de cristianització d’una zona o d’un culte anterior. Conta una llegenda que la vall de Galba està realment endimoniada. Els pastors estaven convençuts que el maligne vivia al cim del puig de Terrers, muntanya piramidal que s’alça a la capçalera de la vall, i que des d’allà havia embruixat les vores de l’estany del Diable, al seu peu, ubicat en un indret abrupte i ombrívol. Com un parany, es creia que el bestiar i els humans que gosaven aventurar-se més amunt del llac, a causa de la morfologia esquerpa i enganyosa del terreny, queien a les seves aigües i s’ofegaven. Aquest estany, doncs, té una estreta relació amb la Peira Escrita, els gravats de la qual són l’expressió, també segons Abelanet, “d’un culte popular, ben present encara a l’època romànica, als llacs, a les fonts, als rius que hom creia poblats de nimfes o nàiades (les nostres Encantades catalanes són qualifi cades de dones d’aigua)” (Abelanet 1998). Els actes de devoció poden consistir en ofrenes fl orals o de menjar i de vegades en sacrificis d’animals. Durant el lent procés de cristianització a l’alta Edat Mitjana, en aquests indrets sagrats “es perpetuaven creences i pràctiques paganes d’una altra època” (Abelanet 1998), de les quals es tenen proves per mitjà de “les condemnes dels concilis regionals i dels preceptes carolingis” (Abelanet 1998), que van tenir lloc principalment entre els segles VIII i IX coincidint amb l’heretgia adopcionista, estesa pels comtats d’Urgell i de Cerdanya. Però en altres casos, la majoria, han estat recuperats per l’Església i santificats per a la consagració de la Mare de Déu o d’algun sant protector (sovint apareixen perquè un bou, una ovella o un altre animal relacionat amb la ramaderia en descobreix la imatge) per deslliurar-los definitivament de la influència diabòlica. " 07-AGO-20 10:54:17
You can add a comment or review this trail
Comments