Espitau de Vielha, Port de Vielha, Tuc deth Pòrt de Vielha, Estanh Redon, Bosquet des Faus, Vall de Conangles

RECORREGUT: UN CLASSIC, bonica, panoràmica i exigent caminada que sortint del costat de l’antic Espitau de Vielha, segueix el GR 211.5 que puja per l’històric Camí del Pòrt, passa pels refugis i búnquer de la línia Pirineus, per les Marrades de la Girbosa i per la Travessa de Carles, abans d'arribar al Pòrt de Vielha. Aquí deixem el GR i remuntem per la carena fins que arribem al cim del Tuc deth Port de Vielha, amb 2.605 m. i unes vistes espectaculars. Seguim, ja de baixada fins al bucòlic Estanh Redon, d’on ja per un sender mes evident i fresat, anem a enllaçar amb el GR 11, pel que baixem pel Pletiu dera Escaleta cap a la Vall de Conangles, passem pel bonic Bosquet des Faus i travessant el Prat de Conangles arribem a l’aparcament.

APROXIMACIÓ: Anem per la N-230 i tot just abans d’entrar per la Boca Sud del Túnel de Vielha ens desviem a la dreta fins arribar al ampli aparcament que es troba al costat dels edificis de l’antic Espitau de Vielha i de l’ermita de Santa Quitèria.

DESCRIPCIÓ: Comencem a caminar, seguint inicialment un ample camí que surt de l’aparcament, deixant el Pla de l’Hospital a la nostra esquerra. Passa un KM., deixem el camí i seguim pel GR, que segueix a la dreta, per un sender que va pujant pel costerut vessant del Matet deth Plan dera Espona i entra al bosc, arribem a una senyalització (WP 01 a 1.808 m.) i seguim el fresant sender, pujant fins a trobar una nova senyalització, estem al Plan dera Espona (WP 02 a 1.929 m.), Seguim i poc mes endavant, creuem el Barranc deth Pòrt i entrem en tram on anem pujant fent marrades per un bonic sender empedrat (WP 03 a 2.025 m). Ja mes amunt, la vall es va obrint, el sender passa proper d’uns refugis o magatzems de la Linia Pirineus que es veuen a la dreta (WP 04 a 2.145 m.) i segueix pujant, ja mes planerament pels Marrecs de la Gerbosa, passa pel costat d’un bunquer (WP 05 a 2.328 M.) i després d’uns metres de mes forta pujada (WP 06 a 2.328 m.), arriba al tram conegut com “Era Trauessa de Carlos” (WP 07 a 2.328 m.), que va faldejant pel vessant S del Tuc de Montoliet, es un tram de sender molt bonic, planer i panoràmic, pel que arribem al Pòrt de Vielha (WP 08 a 2.437 m.). A l'esquerra tenim el Tuc de Montanero i a la dreta, que es per on seguim, tenim ja proper el Tuc deth Pòrt de Vielha. La pujada per la carena es costeruda i amb força pedra, a l’esquerra i al fons de la vall, ja es pot veure el poble de Vielha (WP 09 a 2.578 m.). Ens queda un petit esforç mes i ja estem al cim del Tuc deth Pòrt de Vielha (WP 10 a 2.605 m.), cim en el que s’hi trona un vèrtex geodèsic i una creu i d’on en un dia clar com el que hem tingut, es pot gaudir d’unes vistes espectaculars, miris pel costat que miris ... Impressionant !!!. Després d’una estona de fotos i relax, comencem a baixar, direcció a l’Estanh Redon, que veiem al fons, anem seguint unes fites, ja que el sender inicialment esta poc definit, mes avall passem per uns murs de pedres des d’on el pas ja es mes clar (WP 11 a 2.448 m.), comença a davallar girant a la dreta, tot fent marrades per un costerut vessant i deixant sempre l’estany a la nostra esquerra. Arribem a una zona mes planera amb herba i un petit estany i seguim el sender que va tombant a l’esquerra i després baixa fins a la sortida d’aigües de l’Estanh Redon. A sobre es veu una construcció, que segons he llegit, s’utilitza per a estudis de limnologia i també hi ha una estació meteorològica. Deixem l’Estanh i continuem pel sender que va a creuar el Barranc de l’Estanh Redon i segueix planejant per la seva vessant esquerra i se’n va separant (WP 14 a 2.168 m.). El sender, ara mes fresat, tot i que amb pedres, no es complicat i va baixant a enllaçar amb el GR 11 i el seguim per la dreta, aviat arriba a un tram força pedregos i amb bon desnivell, passa pel Pletiu o Marrecs dera Escaleta, creua un barranc i comença a girar a la dreta tot fent ziga-zagues i mes avall, esdevé mes “còmode” si be continua davallant. Ja per la Vall de Conangles, arribem al bonic Bosquet des Faus, on s’hi poden veure alguns arbres de tamany considerable, mes avall creuem de nou el Barranc de l’Estanh Redon i continuem davallant, ara per terreny mes obert, el sender esdevé en un ample camí, que seguim una estona fins que el deixem per anar a l’esquerra pel sender amb les senyals del GR, que continua davallant per la Vall. Mes endavant, passem per una cruïlla senyalitzada, on deixem a l’esquerra el sender que porta al Refugi de Conangles i seguim cap a l’Espitau de Vielha, ara ja ben còmodament i per sobre d’uns prats arriba a l’ermita de Santa Quitèria i als edificis del Espitau de Vielha, ja tocar de la zona de l’aparcament on tenim els cotxes.

ORIENTACIÓ: Mentre el recorregut transcorre pels dos GR, esta ben senyalitzat i es fàcil de seguir. Per la resta que va del Pòrt de Vielha fins a l’Estanh Redon, la direcció es ben evident i sols cal anar seguint les fites que ens van assegurant el pas. Amb tot, sempre va be que us baixeu el track i el seguiu amb l’ajuda del GPS.
____________________________________________________________________________________

L'ESTANH REDON (Dades publicades pel Departament de mediambient.gencat.cat)

El lac Redon és un estany d’origen glacial situat a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, tot i que per causes històriques forma part de la Val d’Aran. Té una superfície molt gran, 24 ha i amb 73 m és l’estany més profund dels Pirineus Catalans que no ha sofert alteracions per l’explotació hidroelèctrica. La conca és relativament reduïda (154 ha) vista la superfície de l’estany i està orientada a migdia, amb el tuc de Serraera a l’est (2645 m) i el Tuc deth Pòrt de Vielha (2606 m) a l’oest, com a punts mes alts de la conca.

La vegetació de la conca està composta per gespets (prats de Festuca eskia) i per prats de Carex curvula. És un estany ultra-oligotròfic i es troba per sobre el nivell del bosc. La vegetació aquàtica es redueix a la presència de la caràcia Nitella sp. i diverses molses. La fauna de l’estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), aquest darrer introduït molt recentment.

Aquest estany té en el seu favor que ha estat l’estany més estudiat de tots els Pirineus, gràcies a la proximitat al Centre de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona. Molts dels treballs han estat d’interès general per a la limnologia, com la presència d’activitat microbiològica en la coberta de neu i gel o les estratègies de vida dels crustacis del plàncton. Actualment s’hi realitzen estudis integrats en projectes europeus que utilitzen els estanys com a sensors de canvis ambientals i climàtics, i forma part d'una xarxa de localitats d’estudi que va de Rússia a Portugal i de Noruega a Sierra Nevada.

L’estat ecològic és Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l’Aigua. Està actualment inclòs dintre de la zona d’Aigüestortes de Xarxa Natura 2000.