Espinalbet - Cogulló d'Estela (100 cims) - Torreta dels Enginyers - Castellar del Riu

Un cim clàssic al que tenia ganes. Es el meu 94è cim. Ens acostem als 100...
Aquests mes de maig del 2018 ha sigut molt plujós. I això ho he pogut comprovar a la sortida d’avui. I a més, el dia abans, gran turmenta. L’excursió ha esdevingut xopa i fangosa . El terreny no s’empassa més aigua, i les pistes i senders semblaven, en ocasions, rius que sobresortien de la muntanya.

Sortim des de el Restaurant Els Roures a Espinalbet, on trobem espai per deixar el cotxe. El matí de juny es fresc, ennuvolat, però, sortosament. sense amenaça de pluja, El cogulló allà amunt, en front, ens suggereix bones pendents de pujada. Engeguem per una pista asfaltada. Al cap d’uns metres, només sortir de la pista, ja quedem ben molls al entrar al passar per un camp amb l’herba alta. Però anem fent. Peus, mans i terreny ben mullat, fa que al obrir els pastors elèctrics, notis les “pessigolles” tot i agafant bé el mànec aïllat. Els senders estan bastant impracticables de tanta aigua. Es espectacular. A aquestes alçades ja estem de fang fins els genolls. A més, pedres, herba, arrels mullades.... relliscada segura.

Cansat de tanta aigua, que fa molt feixuc el caminar, decideixo seguir una estona per les pistes, en terreny més obert i eixut. La pista puja en ziga-zaga, es agradable i t’obsequia en bones vistes.

Anem arribant al Coll d’Estela. Ara per senders igualment molls. Des d’allà enfilarem cap al cim. La pujada es divertida i gens complicada. Pel camí trobarem ajudes amb cables per pujar, però que no impliquen cap risc. En ocasions t’ajudes amb les mans. Arribes a dalt. Trobem una creu torta i un senyera. Bufa el vent i no fa precisament calor. Recuperen forces, descansem una mica, i gaudim de les vistes. M’agrada estar sol als cims. Son moments màgics, relaxants, i de tranquil•litat interior.

Baixem desfent el camí de pujada. Sense dificultat anant en compte. En arribant al Coll d’Estela un altre cop, tirem ara recte cap a Rasets. Indicadors pel camí ens van orientant. Passem per fonts, on ara brolla aigua per tot arreu. El camí s’enfila força. Si girem el cap, veiem darrera nostre, el punxegut cim d’en Cogulló d’Estela per sota d’on som..

Al final del costerut sender se’ns obre al Plà de Rasets. A quasi 2.000 m, ens acostem a la “Torreta dels Enginyers”, on trobem el vèrtex geodèsic de la Roca d’Auró. Es el punt més al de la nostre excursió. Des d’allà veiem bones vistes. Berga allà a baix o el pantà de la Baells perfectament definit des de la seva pressa.

Ens disposem a baixar passant per la collada de Rasets. De seguida, deixem les pistes definides per començar a baixar per senders mes o menys perdedors. En aquest tram ha sigut imprescindible du GPS. Baixant trobem algun remat d’isards, regals que et dona la muntanya.

Ja sense parades anem baixant. Ben aviat, començarem a trobar marques blanques i blaves, ben esplèndides, que ens ajudaran a orientar-nos i a trobar els passos adequats. Creuem la carretera BV-4243 un parell de cops. Ens acostem, desprès, a la Ermita de Sant Llorenç dels Porxos, amb campanar sense campana. ubicada sobre un petit monticle rocós.

Tanta aigua i amb el bon temps, fa que l’herba i malesa creixi desbocada. Els senders en mig dels prats, desapareixen. La malesa va tancant camins. Però la natura es desbordant, verda, magnifica. Travessem el Torrent dels Porxos, que normalment deu portar poca aigua, però que ara es converteix en esplèndides cascades. Inevitablement hem de mullar-nos els peus per creuar-lo.

Així anem avançant, fins arribar a Castellar del Riu. S’han acabat els senders, i acabarem la caminada per pistes i carreteres asfaltades. Passem pel Pi de les tres branques, molt malmès el pobre, i acabem caminant ràpid, passant pel camping Font Freda, fins arribar on tenim el cotxe, per canviar-nos ràpidament el calçat i mitjons que portem xops.

*** Track gravat amb Garmin Forerunner 235. Index IBP 105 ***