Ermita de Betlem - Bec de Farrutx

Sortint de l'església, a la dreta, a uns cinquanta metres, trobem un monòlit que recorda la fundació de l'ermita, el 1805. A l'esquerra del monòlit, a la llunyania, a l'ombra d'uns xiprers, hi ha el cementiri de la ermita, amb un petit oratori. En una de les parets es recorda la mort del que va ser primer superior de l'ermita, Sebastià d'Artà, mort el 1820 de pesta groga, de la qual es va contagiar Artà quan assistia als malalts.

Durant anys va produir una quantitat important d'oli i mel. Es diu que la possessió de Binialgorfa fou abandonada a causa dels atacs pirates, fou ocupat per cinc ermitans que procedien de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa. Quan van arribar, només quedava una torre de defensa i una tafona. El cardenal Despuig va impulsar les obres de reconstrucció. El 1818, pocs anys després de la fundació, es va començar a construir una nova església, beneïda el 1824. Un segle més tard, el 1908, es va fer una important reforma que va suposar millores com la nova façana de l'ermita. Al porxo de l’ermita queden restes d’una biga de fusta de la tafona d’oli.

Tornem cap a l’aparcament a on comença el camí fins el Bec de Farrutx. Passarem a prop del cementiri i a pocs metres trobem les restes de dos barracons que foren empleats per un destacament militar. A un cim que hi ha a prop (Sa Coassa) es conserven les ruïnes d’una caseta de vigilància aèria.

L'observatori de Sa Coassa va estar destinat a obtenir informació aeronàutica durant la Segona Guerra Mundial i posterior. Època que el dictador Franco temia una invasió aliada degut al seu alineament amb les potències de l’Eix.

El camí fins el Bec de Farrutx es molt senzill sense cap perill. Es tarda unes dues hores des de l’ermita, si be el perfil de la ruta es de constants pujades i baixades.

Abans d’arribar al Bec de Farrutx trobem el Puig homònim a on hi ha un vèrtex geodèsic. El camí fins al Bec es fa per una cresta d’uns centenars de metres.

Les vistes son meravelloses sobre la Badia d’Alcúdia i un mica de la de Pollença. Es pot veure perfectament tota la Serra de Tramuntana, la península d’Alcúdia. Tot el Plà de Mallorca i el perfil de la illa de Menorca.

La tornada es pel mateix camí. A n’ arribar a l’ermita seguirem tres cents metres per un camí ample i senyalitzat com part de la GR222 fins arribar a una font amb una petita cova/oratori.

A n’aquesta banda hi ha les terres de conrreu de la Alqueria musulmana de Binialgorfa. A n’aquestes contrades es diu que el rei Jaume I durant la conquesta, va fitxar el seu campament durant la campanya per lluitar contra els musulmans que s’havien refugiat a la Serra de Llevant. El seu fill Jaume II, va repoblar la zona amb cérvols, porcs senglars i faisans, convertint així la contrada en coto privat de caça reial.