Entre Tona i Balenya per Sant Miquel de Vilageliu-El Roc Gros-Santuari de Mare de Déu de l'Ajuda

Comencem la ruta d'avui en el nucli urbà de Tona, un municipi osonenc, molt ben arreglat i que compta amb un entorn privilegiat de turons, boscos i àmplies zones agricoles, espais molt apreciats pels amants de les caminades.

Seguint el peu de la Costa del Vilar arribem al barri de Vilageliu, on els seus masos, eren les peces clau que esquitxaven i mantenien aquest bonic paisatge agrícola. Alguns eren tan importants que tenien capella pròpia com és el cas del de Vilageliu, un dels masos més antics de Tona, un gran casal als quatre vents, amb aspecte d'antiga fortalesa amb finestrals i elements d'època gòtica.

Al costat del mas, l'església romànica de Sant Miquel. Avui encara es manté amb una gran puresa de línies romàniques i té l'absis decorat amb arcuacions llombardes.

Seguint un tram del torrent de Güells, enfilem de dret, ja dins el municipi de Balenyà, la costa de Can Barbat fins el fals Pla Bruguer, per anar remuntant pel fil de la cinglera fins arribar al Roc Gros.

Un turó de 809 m d’altura, ric en fòssils petrificats, que s’eleva per sobre el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. S’hi practica l’escalada i pels volts de Nadal, els balenyanencs hi porten el tradicional pessebre.

Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb l’Osona i que ens sembla haver trepitjat a la baixada.

El turó té dos Miradors. El primer, nomenat Mirador dels Pirineus, amb una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades i ens hauria d'oferir una excepcional vista de la Plana de Vic, els cingles de Tavertet i els Pirineus, però amb la boira d'avui, veiem molt enterbolits. El segon, nomenat Mirador del Roc Gros, amb vistes també enterbolides, als municipis de Balenyà i Centelles, i dels cims de Tagamanent i del Matagalls.

Baixant del Roc Gros pel Grau del Racó, ens plantem davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, a les afores de Balenyà. Una església d’origen romànic que ha estat molt modificada i ara és un compendi d'estils, des del romànic llombard, en bona part del campanar o de la façana, fins el barroc en les pintures de l'altar i el gust renaixentista en el seu portal d'entrada. Al llarg de la historia ha tingut diferents nominacions, des de Nostra Senyora de les Dones i de la Bona Sort o el de Sant Fruitós de Balenyà.

Ara, per completar la matinal i després de passar per sobre l'esbelt pont de pedra del Molí del Verdaguer, tan sols en ha quedat retornar, ben de planer, al nostre punt de sortida i ho hem fet pels terrenys de l’antic camp d’aviació que durant la Guerra Civil Espanyola, els republicans van construir entre Balenyà i Tona i que va servir de suport, tant a la batalla de l’Ebre, com en la defensa de Barcelona. Pel mig, hem tret el cap i xafardejat un dels 9 refugis antiaeris que s’hi van construir per protegir als treballadors d’aquest camp d’aviació.