Entre Artesa i Onda: Santa Bàrbera, Montí, la Merlota, Sonella, Palaci, el Carme i els Alcavons.

ARTESA - LA NAVARRA - RIU ANNA - FINCA DE LÀNDERER - COVA DE SANTA BÀRBERA - ERMITA DE SANTA BÀRBERA - ASSEGADOR DE LA MERLOTA - LES PASSERES - EL CAP DEL NANO - COVA DEL PENITENT - FONTETA DE SANCHO - EL CARME - FONT DEL CARME - ELS ALCAVONS - ARTESA

La ruta s'inicia a l'encreuament dels carrers de Vicenta Ferrer Escribà, Joanot Martorell i Carles Salvador d'Artesa, a la partida de l'Horta. Des d'allà eixim en direcció sud-est, precisament pel carrer de Carles Salvador.

Uns metres més endavant, girem a la dreta per un camí asfaltat que baixa cap al riu Anna, o Sec, i que travessa la partida de la Navarra. Arribem al riu i el creuem cap a l'esquerra, per a buscar un caminet que s'enfila cap al Montí.

De seguida ens trobem en una cruïlla en la qual hem de continuar a mà esquerra i, tot seguit, a la dreta. El camí, antiga pista ara solsida, puja fent un suau ziga-zaga que ens ofereix una bona vista d'Artesa i de la seua Horta, així com de la finca de Lànderer i del Carme.

Avancem cap al sud fins a arribar a un encreuament. Ací hem de trencar cap a l'esquerra en direcció est per a travessar la finca de Lànderer, seguint unes marques de PR. La terra és substituïda per l'asfalt en deixar enrere aquest tarongerar i, immediatament, comencem a perdre altura.

Just després d'un revolt tancat cap a l'esquerra, a mà dreta, naix una senda que s'endinsa al bosc. L'agafem i caminem entre ribassos, conreus abandonats i pins, a vegades en ziga-zaga i, d'altres, sense els respirs dels revolts. A la nostra esquerra, engolit per la vegetació, ens queda el barranc de santa Bàrbera.

En uns cinc minuts fem cap a la cova de santa Bàrbera, una antiga mina documentada des de fa segles, l'entrada a la qual ha estat habilitada amb cordes. La visitem per la part exterior i continuem el camí cap a l'ermita de santa Bàrbara. En aquest darrer tram de pujada, l'ascensió s'accentua.

Finalment, arribem a l'ermita de santa Bàrbera, edifici religiós del segle XVI cremat el 1836 durant la I Guerra Carlina i abandonat des d'aleshores. Allà fem una parada abans de continuar.

Baixem del turó de l'ermita per la senda tradicional fins a fer cap a una pista. Ara, girem cap a l'esquerra, en direcció est. Ens trobem caminant pels contraforts del Montí, però no volem visitar el seu cim i, per això, fem cas omís dels senyals del SL que va fins allà. Vorejant el barranc de santa Bàrbera, per la pista, ara anem cap al nord.

Just en un revolt tancat a mà esquerra que ens encaminaria cap a l'oest, naix l'anomenat Assegador de la Merlota, a la dreta, cap a l'est. Es diu així per travessar aquesta partida del terme onder. Ens incorporem a ell i entrem a un paisatge dominat per la pedra seca i des d'on tenim una bona vista del poble d'Onda.

Després de caminar uns quinze minuts, aquesta via desemboca en un camí que hem de seguir cap a l'esquerra. Immediatament veurem una filera de casetes de camp a banda i banda, i perdem altura.

Avancem cap al nord, en direcció a Onda, sense desviar-nos en cap moment. Travessem la partida de la Merlota i la banda oest de la de Sonella. En la part final del recorregut, el camí es fa estret.

Al remat arribem al riu de Sonella, o riu Anna, el qual travessem per les Passeres. A uns metres ens queda ja el PAI Luxemburgo, construït sobre les partides del Roc i de Miralpeix. Nosaltres, però, fent cas omís dels senyals indicatius que trobem, continuem per un camí que, després, es farà senda, en direcció oest i sud-oest, a la vora del Riu, però una miqueta per damunt d'ell. A l'altra banda del curs d'aigua ens queda la imponent roca coneguda amb el nom del Cap del Nano.

Apleguem a la partida de Palaci, on novament el camí s'eixampla. Des d'aquest eixamplament hem d'anar a buscar una canalització que arranca des de la vora d'un camp de tarongers i es dirigeix cap al nord-oest.

Per damunt d'ella avancem fins a deixar-la en un punt, cap a la dreta, en direcció nord. El Riu es queda baix i a l'esquerra i, al davant, veiem l'enrunada assut del Carme. Pugem un parell de ribassos però, en vegada d'incorporar-nos al camí de Palaci, que rodeja l'antiga muntanyeta del Carme, hui dia urbanització 'Nueva Onda', continuem a l'esquerra i baixem un poc novament.

Entre l'espès sotabosc veurem un vell i abandonat panell informatiu dels espais naturals d'Onda i, junt a ell, una sendera que arriba fins a una penya que s'alça sobre el Riu. Estem just damunt de la cova del Peninent, a la qual no ens plantegem accedir al no ser nosaltres versats en la matèria espeleològica.

Tornem sobre les nostres petjades fins a trobar un pas factible que ens deixe incorporar-nos al camí de Palaci, que discorre un parell de ribassos més amunt. Una vegada en aquesta via, la seguim a l'esquerra.

En arribar a una tanca, girem cap a l'oest per un sender mig solsit. A l'esquerra ens queda un raconet amb molta vegetació. Sota aquesta s'amaga la fonteta de Sancho, que rep el cognom de l'avantpassat del propietari del terreny on està ubicada, Lànderer.

Uns metres més endavant, arribem al Convent de Pares Carmelites i Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança d'Onda, un complex religiós documentat des del segle XV tot i que d'aquella època en queda ben poc.

El deixem enrere i fem cap a la carretera CV-223. Ací hem de tombar a l'esquerra, cap a l'oest, per a incorporar-nos, tot just en passar el bar del Carme, al camí del Carme, també dit camí vell d'Onda a Tales.

De seguida, a mà dreta, veurem la malmesa i seca font del Carme. Estem ara a la partida artesola dels Alcavons i, en poc més de deu minuts, apleguem als primers habitatges d'Artesa. Ara només ens queda travessar el Cubero i fer cap al lloc d'inici de l'excursió, on també la donem per acabada.