ENP de les Gavarres: E-ruta dels Dolmens de la Serra d'en Cals

SANTA COLOMA DE FITOR

Santa Coloma de Fitor es troba situada al vell mig de diferents camins que transcorren per el sector nord-occidental de les Gavarres i uneixen la plana de l’Empordà, la Vall d’Aro i el Mediterrani. El topònim de Fitor, provablement prové d'una antiga fita que marcava el límit entre els nuclis romans de Palafrugell i Calonge. Fitor al principi de l’edat mitjana ja era un nucli de població estable. Això ens ho confirma un document mil·lenari excepcional que s’ha conservat fins als nostres dies. L’església que veieu avui en dia és el resultat de diferents ampliacions i remodelacions del temple del segle X, del qual encara es pot apreciar l’absis semicircular, part de la nau i la base del campanar. Posteriorment s’amplià ja en plena època romànica, i s’aprecia la influència Lombarda en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar.

CAN MARINES

Es troba en un indret elevat i discret, amagada entre la Casa Pairal de Mas Cals i Can Marines de Fitor de les quals depèn. Avui dia és un conjunt de runes i fou abandonada als anys 40 del Segle XX. Fou coneguda per ser una mena d’hostal, un lloc de pas, on s’hi barrejaren personatges ombrívols i dones que anàven a parir de forma amagada. Històries com les que relata Miquel Torroella i Plaja en el seu llibre “Cuentos que son historias”. On es relata l’existència d’una màquina de fer moneda i com els Mossos d’Esquadra detingueren en Baldiri Casas, propietari de Can Marines, que acabà morint al presidi de Ceuta, acusat d’un crim que no havia comès.

CAMÍ RAL

També anomenat Camí Reial, és com s'anomenaven en l'època medieval als antics camins públics. Molts d’aquests camins ja existeixen des de la prehistòria, i els pobles del mediterrani els feren servir i els ampliaren en totes les èpoques. Les roderes que teniu al davant, marques de carros i tartanes, són les petjades del trànsit i el comerç que des de fa segles passa pel Camí Ral que va de Palamós a la Bisbal i Girona.

POU DE GLAÇ DE MAS CALS

Us trobeu davant del Pou de Glaç de Mas Cals. Una gran estructura polígonal excavada a la roca i rematada amb una volta de pedra, fet que ens indica que és un dels Pous de Glaç més antics de les Gavarres. Aquest pou servia per fabricar gel i, en el passat, hauria estat tancat per conservar el fred. A les Gavarres la producció de gel va ser, junt amb la del suro i el carbó, una activitat important.

MAS CALS

Aquesta masia, actualment restaurada i dedicada al turisme rural, ha estat durant anys un dels referents del Camí Ral que hi passa just a davant. Durant segles ha donat repòs i avituallament als viatgers que feien anar aquesta via de comunicacions tant important. L’edifici, enmig d’una plana, respon a la necessitat d’explotar les valls internes de les Gavarres i els preuats productes dels seus boscos. El Mas Cals s'identifica amb l'antic lloc de Calvos, que apareix entre els villarunculi associats a la vila de Fitor en la consagració de la seva església de Santa Coloma de Fitor l'any 949 , acompanyant altres establiments no localitzats. És un dels assentaments medievals més importants de la zona, i hem de presumir la seva existència ja en època romana.

LES ROQUES DEL DUC

El Duc (Bubbo bubbo) és una de les rapinyaires més interessants de les Gavarres. Amb els seus ulls rodons i grans, de color mel, habita en roques i forats de grans alzines sureres, l’arbre més característic de les Gavarres. A les roques que trobem en aquest punt se les coneix com les Roques del Duc, ja que antigament hi tenien un niu. L'alzinar és el bosc més característic de la mediterrània septentrional i devia ocupar antigament la major part del massís. Aquesta comunitat presenta actualment però una distribució molt inferior a la que potencialment li pertocaria, com a resultat d’una perllongada pressió antròpica. Per les seves condicions d'humitat i clima temperat, l'alzinar és molt ric en fauna invertebrada que passa molt desapercebuda als nostres ulls i és malgrat tot poc coneguda. Aquests boscos alberguen també una gran diversitat de vertebrats. Així a les zones més humides, a prop de punts d’aigua hi viuen amfibis com la granota pintada, el tritó palmat o el gripau comú. Les aus més freqüentment observades són el gaig i el tudó, però els ocells més abundosos són els petits ocells, com el pit-roig, els mosquiters o el cargolet. També hi són representats els rapinyaires diürns, com l’esparver o l’astor, o nocturns com el gamarús i el duc.

LES CARBONERES

Un dels productes més importants de les Gavarres fou el del carbó. El carbó vegetal es produeix en el que s’han anomenat les Carboneres. Eren grans piles de llenya de faig, roure i sobretot alzina que es tapaven amb terra, fent uns forats per què pogués entrar-hi l’aire. La idea era encendre la llenya i que s’iniciés un procés de cuita molt lenta que durava dies. Un cop tota la llenya es transformava en carbó i s’apagava la pila, s’extreia el carbó i es carregava en sacs pel seu transport.

DOLMEN DEL DR. PERICOT

El Dólmen del Dr. Pericot és un sepulcre megalític situat al Puig de la Borralla. Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. La seva entrada és orientada al sud-est (150º +/- 5º). El monument visible presenta unes dimensions interiors de la cambra de 0.80m de llarg, 0.70m d’ample, 1.05m d’altura màxima. Actualment el sepulcre es troba incomplert. Només s’hi conserven dues lloses corresponents a la cambra, la capçalera i una peça de la paret est. A l’entorn del monument hi trobem tres lloses caigudes que no es trobarien “in situ” però que provablement formessin part d'aquesta estructura. A l’actualitat, no hi ha evidències perceptibles del túmul ni cap peça de cromlech, però s’hi troben nombroses pedres a tota la zona excavada que formarien part de l’exterior del sepulcre i que podrien pertànyer a l’estructura tumular. Segons informen Esteve i Tarrús (1990) la disposició espaial de les lloses indiquen que el dolmen va ser pertorbat i després abandonat.

CISTA DEL CLOT DEL LLORER

Al Puig del Clot del Llorer hi trobem un sepulcre megalític i un conjunt d'inscultures. Pel que fa al sepulcre, es tracte d'una cista amb túmul rectangular construïda a partir d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cromlec, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Els seu alineament longitudinal va del nord-oest al sud-est. La cambra amida interiorment 1,70m de llarg i 0,60m d’ample, per 0,65m d’alçada màxima. Actualment, la cista conserva “in situ” 6 lloses de pissarra de la seva cambra. A pocs metres vers el sud es pot apreciar l’existència d’inscultures. Aquestes serien d’almenys una cassoleta de 8.5cm de diàmetre localitzada sobre un bloc de pedra d’uns 30 cm per 35 cm aproximadament.

POBLAT D'EN CALS

Situat al Cim de Cals, amb una vista excel:lent sobre les Gavarres, el pla de l'Empordà i el Montgrí, es tracta d’un conjunt arquitectònic format per diferents murs i estructures de pedra seca. Durant el setembre de 2011 es realitzaren dos sondeig per confirmar l’existència d’arquitectura i poder caracteritzar aquesta ocupació. En el primer sondeig es documentà un conjunt arquitectònic format per un mur de pedra seca de tendència circular/oval. Permet deixar al descobert l'estructura amb una àrea d'11,52m2 aproximadament. Al segon sondeix es documentà un conjunt arquitectònic format per dos murs de pedra seca amb orientació longitudinal nord-sud i est-oest que formen una cantonada. Ha permès definir clarament el mur est-oest en una superfície de dos metres 4.8m i el mur nord-sud en una superfície de 3m. Ambdues cares del mur han pogut ser identificades correctament i es documenta que el gruix dels murs és d’ aproximadament 1m. S’ha documentat un conjunt de lloses disposades horitzontalment a forma de enllosat interor.

DOLMEN DELS TRES PEUS

El Dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és dels més coneguts d'aquesta zona de les Gavarres, degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta “in situ”. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca (Tarrús et al., 1990: 53).

DOLMEN DE LA SERRA D'EN CALS

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est. El monument visible te una mida interior d'aproximadament 1,70m de llarg, per 0,80 m d’ample, per 1,10m d’alçada màxima. Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis visibles.

DOLMEN DELS TRES CAIRES

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial de tendència circular i restes visibles del peristàlit (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre). La seva entrada és orientada al sud. El monument visible te una mida interior aproximada d'uns 2,20m de llarg, per 0,80m d’ample, per 1m d’alçada màxima. Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta “in situ”. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, una llosa, potser d’aquest mateix passadís.

PEDRA DRETA DE LES TRES FINQUES

Ens trobem davant d’una llosa de grans dimensions (1,54m d’ample, 1,70m d’alçada aproximada i 50cm de gruix) i de morfologia arrodonida que es troba disposada de forma totalment vertical. La llosa es troba alineada en direcció sudoest-nordest. Durant els treballs d'excavació del 2011 es confirmà la intencionalitat antròpica de la seva disposició, però desconeixem la seva funcionalitat precisa, tot i que podria formar part de la capçalera d'un sepulcre similar al Dolmen dels Tres Peus. Es va documentar un nivell format per una gran acumulació de pedres de petites i mitjanes dimensions encaixades entre elles i que podrien formar part del túmul. Aquesta acumulació descansa sobre la roca natural. És important remarcar que de forma immediata a la llosa s’hi documenta una fita actual com a indicador de separació de tres finques, d'aquí el seu nom.

DOLMEN DE LES MARIES

Aquest és un dolmen del qual s’hi conserven restes visibles de la paret sud del passadís i de la possible coberta, una llosa de grans dimensions disposada horitzontalment i localitzada a l’extrem nord-est de la alineació. Les tasques d’excavació realitzades a l’any 2011 han permès confirmar la autenticitat d’aquesta alineació de lloses com a jaciment arqueològic de tipus megalític. La paret nord del passadís no es conserva. La totalitat del conjunt conservat presenta unes dimensions de 5,20m de llargària i 2m d’amplada.

DOLMEN DE LA SERRA MITJANA

El dolmen de la Serra Mitjana es troba vora un camí que ressegueix tota la carena. És un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal, com el Dolmen el Llobinar. Aquest té un passadís d’accés a la cambra construït amb lloses clavades, de les quals encara s'en poden veure un bon nombre. També es pot apreciar restes del túmul de tendència circular que el cobria. Aquests tipus de dolmens datarien entre el Neolític Mitjà i el Neolític Final. Aquest dolmen te la particularitat d’haver estat una de les “arques” , que s’esmenten en el precepte atorgat al Segle IX a la cel·la de Sant Climent de Peralta. Juntament amb el Dolmen de la Carena Jonquet-Vidal, marcarien un antic límit territorial. D’alguna manera els megàlits es poden concebre com marques en el territori que tenen la funció de legitimar l’establiment d’una comunitat humana en un espai físic determinat, mitjançant la presencia dels seus ancestres.

INSCULTURES DE LA ROCA DE L'AGLÀ

Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, com cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona. L'antiguitat d'aquestes marques és sovint difícil d'establir. Tot i així, l’aparició d’aquests gravats sobre diversos jaciments prehistòrics, sobretot monuments megalítics (ex. Mas Estanyet), sembla evidenciar la seva antiguitat. Per tant, s’interpreta que bona part de les inscultures que apareixen associades als megàlits van ser realitzades pels seus mateixos constructors. L'ús dels gravats en època prehistòrica sembla molt variada, tant per temes culturals/rituals que ara per ara desconeixem, com amb una funció de marcador en el territori i zones d'influència d'aquestes comunitats.

DOLMEN DE LA ROCA DE L'AGLÀ

Ens trobem davant un sepulcre megalític del tipus de galeria catalana, amb un passadís en forma d'U. Actualment, el monument conserva 10 de les lloses més o menys al seu lloc. Al voltant del monument es poden apreciar algunes lloses que podrien formar part del túmul de tendència circular. Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona. A diferència de les galeries cobertes d’altres indrets com les d’Antequera, les galeries catalanes tenen la peculiaritat de que les lloses de coberta del corredor d’accés mantenen una alçada més baixa que les lloses que cobrien la cambra funerària. També presenten túmul, i existeixen variables segons la morfologia en planta del corredor, que pot presentar formes en U o en V.

INICI/FI