Encamp

El Camí de l’Ossa és una travessa circular que s’inicia a Encamp i passa per Escaldes – Engordany. Es pot fer per lliure o inscrivint-se a l’hotel París, en la modalitat d’un o de dos dies on et liuraran una targeta que s’ha d’anar segellant per diversos punts de control al recorregut i a la finalització et donaran un obsequi i t’inclouran en un llistat amb el temps i posició que s’ha obtingut. Però l’encant de la ruta són els paratges magnífics que anirem trobant-nos.
Hi ha un desnivell acumulat de 2140 metres, començant des de 1130 i arribant a 2831, (segons el Garmin), un recorregut total de 34,6 quilòmetres, repartits en dues etapes i fetes a un pas per poder gaudir d’uns paratges fantàstics. En total 31 hores comptant totes les parades i la nit. L’estadística del gps dona 11 hores i 14 minuts en moviment.
La ruta la podríem considerar entre moderada i difícil, ja que si be no hi ha passos complicats, hi ha trams una mica exigents, tant en pujada com en baixada.
El primer dia vam fer uns 16 quilòmetres, des d’Encamp fins al refugi de l’Illa, en unes sis hores; i el segon uns 19 quilòmetres en unes nou hores.
Podrem carregar aigua en diversos punts, com just després del llac d’Engolasters, al refuggi de Fontverd, entre aquest i el del Riu del Orris (directament al riu), al refugi de l’Illa, al refugi d’Ensagents, als Cortals d’Encamp i al camí de Pardines.
Deixem el vehicle a Encamp, en un estacionament a prop de l’Hotel París i enfilem la plaça de Sant Miquel i seguim el GR11 que ja no deixarem fins arribar al refugi de l’Illa (marques vermelles i blanques) i passem la carretera CG-2. Abans es feia per sota d’aquesta, però actualment es per damunt, en una rotonda. Just a l’altre costat de rotonda, veurem dos accessos d’escales, doncs s’ha d’agafar el de més cap a la dreta.
Continuem pujant fins al lloc d’Engolasters i sortim al costat d’un restaurant (que s’hi menja molt be) Seguim el GR que passa per l’esquerra del llac, pel camí de les Fonts. Quan s’arriba a una petita àrea de pícnic, agafarem el camí dels Matxos fins al coll Jovell i d’allí descendim cap al vall Madriu (patrimoni de la humanitat). A partir d’allí tot es pujada fins al coll de l’Illa, passant per diversos refugis, com el de Fontverd on varem dinar), també per costat del riu.
Arribem al coll de l’Illa, on hi ha el refugi i el llac artificial i on farem nit. Com que una de les rescloses estava oberta i tirant aigua, ens vàrem poder remullar quasi a peu de refugi, amb una aigua que de seguida et feia sentir dolor als peus, però que ens va anar molt be. L’aigua allí la varem agafar directament de la que llençava la resclosa, ja que la font estava trencada i a més rajava molt poca. Aquest cop, per la nit les temperatures al refugi van ser benèvoles fins una o dues hores abans de la matinada, però a la mateixa època de tres o quatre anys abans, vam passar força fred.
Just abans de sortir el sol continuàrem la ruta cap al llac de l’Illa, i començarem a buscar les marques vermelles i blanques al principi continuant el GR7 fins la collada del Gargantillar i el circ de Pessons (on tindrem cobertura de telèfon) i després els cercles roses, pujant de manera constant i forta durant una hora. Passant per la carena, arribem al control més alt del Camí de l’Ossa, que el veurem a l’est buscant-lo be, just en el moment en que ja veiem les marques roses que ens fan descendir.
A partir de allí, comença baixada, seguint les marques, passant per passos amb rocs, baixem cap als llacs que veiem a la nostre esquerra des de la carena i arribem al refugi d’Ensagents. Us recomano que carregueu aigua alí, ja que únicament veureu el riu uns centenars de metres més.
Seguim baixant i arribem a la cruïlla amb camí de la Coma del Llop (que no hem d’agafar).
A l’arribar als Cortals d’Encamp, abans de creuar la carretera, al costat d’una zona de pícnic, a en una mànega que surt d’un costat de la pista podrem tornar a carregar aigua.
Creuem la carretera i ens dirigim cap a les Bordes de Rigoder, però no hi entrem. Anem pendents d’un desviament a l’esquerra del camí, que ens porta cap al mig del prat i seguim les marques roses molt disperses i de difícil localització, creuant el riu de La Llosada i passant per trams que l’herba ha esborrat el pas.
Quan arribem a l’alçada d’unes bordes que ens quedaran a la nostre esquerra a uns cinquanta metres, buscarem les marques roses cap a la nostra dreta, pujant i passant per sota del Funicamp. Continuarem just en sentit contrari de la nostra destinació i del camí del llac que prendrem més tard.
Seguidament arribarem a un bosc i iniciarem una baixa forta, en ziga-zagues, que ens portarà fins al camí del llac, tornant a creuar per sota del Funicamp i fins la carretera dels Cortals on prendrem el camí de Pardines, planer i ple de fonts on carregar aigua, fins al llac d’Engolasters. Des de allí desfarem el camí cap a Encamp.