Els Tres Turons de Barcelona. 100 cims.

21 de febrer de 2024

Aquesta vegada el repte dels 100 cims de la FEEC em porta a fer una proposta diferent, al mig d'una gran ciutat, i de passada a practicar una nova modalitat: senderisme urbà. L’objectiu és fer el Turó del Carmel, entre els barris del Carmel, Gràcia, la Teixonera, el Coll i Guinardó de Barcelona, i ja posats a fer, cercant per wikiloc vaig trobar algunes interessants propostes que conviden a fer Els Tres Turons urbans que s’han quedat com a illes de muntanya dins de l'expansió de la gran ciutat. Per tant el repte és servit: La Creueta del Coll, El Turó del Carmel i el de la Rovira. Muntanya urbana! de camí també visito alguna que altra joia arquitectònica de les moltes que acull Barcelona. Som-hi!

Aproximació: Des de qualsevol punt de Barcelona, sortir a la parada de metro de Penitents, de la línia 3.

Itinerari: Creuo l'avinguda de Vallcarca i pel costat de l'escola Pare Poveda accedeixo al carrer del Baró de la Barre i a les escales del carrer Morell. Un cop al carrer Montornès trenco a la dreta i en suau pujada arribo a l'encreuament amb el carrer Cardedeu que segueixo uns metres per l'esquerra fins al carrer Castellterçol que segueixo ara per la dreta.
Just abans del poliesportiu de la Creueta del Coll, entro per l'esquerra al passatge de Manlleu, passant de l'asfalt al camí de terra del primer dels turons. Uns metres més endavant prenc un sender a la dreta que remunta fins al gran esvoranc de terreny que acull el Parc de la Creueta del Coll, aprofitant una vella pedrera de la ciutat. Una larga tanca de fusta limita l'empinada cinglera que envolta el parc. Només cal seguir el sender paral·lel a la tanca que en sentit horari em portarà fins a la Creueta del Coll, el punt més elevat del turó, amb 246m. d'alçada. Una gran creu marca aquest punt que esdevé un magnífic mirador de la part alta de Barcelona. Ben a prop, per ponent, s'aixeca Collserola coronada pel Tibidabo.
Per l'altre costat del turó baixo als carrers de Morató , Taradell i Lorda que em deixaran al Passeig de la Mare de Déu del Coll que seguiré uns metres per la dreta en baixada fins a trencar per l'esquerra pel carrer del Santuari fins al final. Al cantó de la dreta s'aixeca el Santuari de la Mare de Déu del Coll, una església del vell municipi de Gràcia, abans d'annexionar-se a Barcelona. Conserva el campanar i la nau central del romànic del segle XI.
Ara per la dreta cal seguir el Camí del Portell, deixant dalt a l'esquerra l'escola Virolai. Pocs metres més endavant i també a l'esquerra deixo la preciosa casa pairal de Can Mora. Un edifici protegit com a bé cultural d'interès local, va ser temps endarrere propietat d'un alcalde de Sabadell, que el va cedir a la ciutat per fer una escola per a nens discapacitats i en l'actualitat acull una residència de gent gran.
Una metres més endavant arribo al mirador de Joan Sales, on el dens bosc de pins tapa la vista del Parc Güell que està als seus peus.
Per l'esquerra cal creuar un camí barrat per un cadenat, i prendre el sender que puja, molt descarnat per l'esquerra, resseguint una tanca, fins al capdamunt del segon turó de la jornada.
El Turó del Carmel, de 266m. forma part del repte dels 100 cims de la FEEC. Un turó repelat amb algunes lloses de roca configuren el cim des d'on es domina una panoràmica excel·lent de tota la ciutat. Curiosament està ple de turistes estrangers, absolutament abduïts pels mòbils fent intenses sessions de postureig a cop de selfies... Acostumat com estic a la solitud i la pau de la muntanya, s'em fa ben estranya aquesta experiència.
Pel sender que baixa per la part de llevant del turó, solcada per desenes de corriols fets pel turisme, baixo cap a la carretera del Carmel. A l'esquerra deixo el Santuari de Nostra Senyora del Mont Carmel.
Uns metres per la dreta de la carretera em deixen a l'entrada al carrer de Mühlberg que cal seguir per l'esquerra. Més endavant i al costat d'un gran mirador, uns panell informatius marquen el sender d'accés a tercer dels turons: el de la Rovira, amb el seus, mundialment coneguts búnquers, a 262m. d'alçada.
Si el turó del Carmel ja em semblava ben estrany amb tant de turiste, el de la Rovira és un festival. Un anar i venir de gent, grans i petits, joves i vells, de totes les races del catàleg. Venedors de refrescos... Un espectacle.
I espectacular també la panoràmica de la ciutat en totes direccions. Un punt ben estratègic com demostren les restes de les bateries antiaèries que va instal·lar l'exercit republicà el 1938 per fer front als bombardejos que va patir la ciutat a la Guerra Civil, sobre les restes d'un vell assentament ibèric. Un important enclavament històric.

Dono per acabada la visita al turó i deixo endarrere el brogit de turistes. Baixo pel carrer de Marià Labernia fins a unes escales que baixen entre desenes de camins i corriols, pel Parc del Guiinardó, fins al peus del turó, al Parc de la Plaça del Nen de la Rutlla. Ara vaig a fer el turista... tot i que tinc la sensació que porto tot el dia fent-lo.
Creuo l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i pel Passatge dels Garrofers baixo a visitar el preciós Mas Guinardó, una gran masia que dóna nom al barri i que data del segle XV, amb orígens d'explotació agrícola, i estretament lligat a fets rellevants de la història de Barcelona.
Ara pel carrer de Juliol baixó fins a la ronda del Guinardó, davant de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, recinte amb un potent contrast arquitectònic: la part nord que dóna a la Ronda del Guinardó, absolutament moderna i contemporània, però donant la volta a la gran illa que ocupa el recinte hospitalari, per la part del sud, fas un viatge al passat que et situa a la primera década del segle XX, on es pot visitar un dels principals conjunts arquitectònics modernistes de la ciutat, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1997. Obra de Lluís Domènech i Montaner.
Ara baixo per l'avinguda de Gaudí, que creuant l'Eixample en direcció sud, em porta fins a la "joia de la corona " i símbol de Barcelona: el temple expiatòri de la Sagrada Família, el principal exponent del modernisme català.

Davant de la Façana del Naixement, a la cruïlla entre els carrers Marina i Mallorca tenim la boca del metro amb les línies 2 i 5 que ens permetran retornar a qualsevol punt de partida.

Una proposta "diferent": natura, ciutat, cultura, història...senderisme urbà!

Salut i muntanya