Els Tossals, Serrat de la Qüestió i Muntanya de Taravil

Atenció! aquesta és una ruta amb component d'aventura i exploració, doncs desconeixíem com seria recórrer la carena del Serrat de la Qüestió (entre Tossal dels Monjos i una mica abans de la Muntanya de Taravil), ja que no hi havia cap track o ressenya. Al final, tret d'un curt tram per vorejar el Tossal dels Monjos per la cara sud, es fa relativament bé i sembla existir un rastre de pas. Tot i així, no és una ruta per a gent que no disfruti amb els fora camins i havent de buscar-se una mica la vida :)


Ruta per pujar als Tossals diferent a la típica circular des del Túnel de la Mina que recórre la carena per la Mare de Déu dels Tossals i pel Serrat de Runers, ruta que ja havíem fet seguint el repte dels 100cims fa uns anys.

En aquesta ocasió, tenim per objectiu principal explorar la possibilitat d'enllaçar la carena sencera del Serrat de la Qüestió: del Tossal dels Monjos (on sí havíem ja pujat) fins a la Muntanya de Taravil. No havíem trobat cap ressenya, i de fet la nova eina de cerca per àrea de pas del wikiloc no trobava cap track. Al final, va resultar ser més senzill del que esperàvem, tot i que tampoc trivial! Però no ens avancem, vegem en ordre de track els punts d'interés o de dificultat.

- Iniciem la ruta seguint senders i pistes, que deixarem per primer cop per pujar sense camí al Tossal de Cal Bertran. Cim ample, amb clarianes, però no acaba d'oferir del tot vistes. Recuperem la pista després baixant per l'altra vessant.
- Tornem a abandonar la pista per pujar al Tossal de Vilella seguint la carena sud, rocosa però sense dificultat. Aquí sí que tenim vistes xules. Enllacem directament per on ens sembla més net fins al collet que el separa del Tossal del Bosc de Casòliba.
- Fem puja-baixa al Tossal del Bosc de Casòliba, també pelat i amb bones vistes (excepte cap a l'oest, tapades pel Tossal de Vilella). Cau molt dret cap al Coll del Bosc de Casòliba, així que tornem enrere al collet, baixem sense camí per pendent tirant a fort fins que veiem un rastre de corriol que va cap a la dreta (est) i el seguim per arribar al Coll del Bosc de Casòliba.
- A partir d'aquí ens unim a la ruta típica dels Tossals. Anem i tornem al vèrtex geodèsic, i després seguim pel camí marcat. Només cal estar atents quan arribem a una punta rocosa amb vistes a Vilella de fer la desgrimpada poc evident pel vessant nord, bastant dret, però si ens fixem hi ha el camí després de desgrimpar un curt mur rocós.
- Per anar a buscar el Tossal dels Monjos ho recordava de fa uns anys més net. Potser no vam saber encertar del tot el camí que porta a la base, o potser els arbres caiguts que vam trobar l'han tapat una mica, però en qualsevol cas encara es pot avançar amb relativa facilitat. Un cop a la base pugem per la carena rocosa fins situar-nos sota les parets del cim, en una mena de replà on vam trobar una fita. Avancem sota la paret cap a la dreta (nord, nord-est) fins trobar una canal rocosa amb uns arbres que ens ajudaran a enfilar-nos fins al cim.
- Des del cim valorem seguir la cresta, però el primer ressalt es veu molt dret, al ser vessant nord està humit, i no sabem si podrem després seguir avançant o trobarem algun altre mur com per arriscar-nos al pas aquest. Tornem enrere baixant la canal i fins el replà on la fita. D'aquí prenem entre els arbres (a vegades cal ajupir-se) el que sembli més un rastre de pas, intentant no perdre desnivell i anar prop de les parets. Arribarem a un punt on el bosc s'obre una mica, sota nostre (esquerra) la paret cau uns pocs metres més dreta, però podem flanquejar per la roca (caminant) fins a l'altre costat i arribar a la carena, on trobem el que sembla ser un corriol o rastre de corriol...
No direm que sigui un corriol net, però com més carena recorríem més clar tenia que o passen molts animals, o en algun moment ha sigut un corriol que ha caigut en desús, doncs deixa avançar molt bé (sobretot, si ho comparem amb altres aventures nostres com el molt proper Serrat dels Lladres... jeje). En algun moment sembla perdre's, per després tornar-nos a donar l'alegria de reaparéixer, i així fins que poc abans del collet on retroba la pista que ve de Vilella, trobem alguna fita i tot!
- Ara avancem ja per terreny obert i còmode (i corriols desdibuixats) fins als esperons de les Roques de Taravil i de l'Amorrador.
- Tornada per pista


TEMPS TOTAL: 8h amb parades