Els Ports (Caramella): Mola Castellona, Roca del Migdia, Coll de la Garrofera i una dotzena de foradades

No descobreixo res a cap coneixedor dels Ports si dic que el barranc de la Caramella és un dels indrets més espectaculars que he visitat per aquestes muntanyes. Prova d'això en són la quantitat de tracks que hi ha, pujant per aquest conjunt de canals cap a la Mola Castellona, al Caro, o senzillament sense cap cim. Per tant, quin és el motiu que pengi ara jo un altre track si intento publicar només "rutes originals"?

Doncs bé, d'una banda, tot i la quantitat de tracks a la zona, cap d'ells pujava al cim que els mapes del ICGC anomenen Coll de la Garrofera o Mola de Capnegre. No sembla tenir nom als mapes PIOLET (consultades la 2a i 3a edició). És el cim que queda al sud de la Selleta, la darrera prominència de la cresta que baixa des de la Mola Castellona per la Roca de Migdia i el coll de la Selleta. I tampoc vaig trobar cap track fins dalt la Roca de Migdia, una preciosa mola de roca que ens atrau des de l'aparcament...
D'altra banda, a més d'aquests cims que ara ressenyaré per si algun altre penjat hi vol pujar, anava amb la idea de fotografiar 3 foradades per a l'inventari de foradades de Catalunya (www.foradades.cat) i resulta que vaig tornar-ne amb una dotzena! Algunes d'elles les he visitat, altres ubicat exactament, i d'altres (les més allunyades del track) la ubicació és aproximada a partir de interpretar la foto aèria, les corbes de nivell i el que veia sobre terreny...

Pel que fa a la descripció de la majoria de la ruta, no m'extendré ja que trobareu excel·lents ressenyes en línia. Per exemple, jo vaig seguir (a l'inrevés) aquest track d'en Carles Oliver: https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/la-mola-castellona-pel-barranc-de-la-caramella-8856110. El principal motiu de fer-la al revés va ser que volia anar a investigar, com he dit, el Coll de la Garrofera i la Roca del Migdia, i sempre prefereixo fer els trams incerts a principi de ruta quan encara estic més fresc.

A part del que trobareu a altres ressenyes i no repetiré, descric l'ascensió als dos cims extra:


COLL DE LA GARROFERA
Arribem al coll de la Selleta. De pujada pel sender ja hem vist bastant clar que seguir la cresta seria complicat, doncs la primera cota (cota 564m) té parets pel vessant oriental, i després venen dues cotes bessones també bastant verticals. De totes maneres, des del mateix coll sembla prou net pujar cap aquesta cota, així que m'animo a fer-ho a veure si per casualitat després trobo un baixador. Arribem al cim de la cota 564. Com esperava, es talla de cop per l'altre costat. Anem resseguint la paret. Veig un possible baixador per on podria desgrimpar, però no crec que la gossa ho pogués fer així que segueixo paret avall fins enllaçar amb un corriolet (alguna fita) que rodeja aquesta cota pel vessant sud. És per on al track després faig la tornada.

Passem de llarg les dues cotes verticals i ens encarem al cim principal. Per aquest costat és una rampa prou neta de vegetació, arbusts baixos i prou. Hi ha un primer esglaó de roca que es supera per una curta canaleta, després passem vora uns monòlits ben visibles i ja fàcil amunt. El cim és planer, el punt més alt sembla ser un roc prop de la cinglera.

De baixada aprofito per pujar a veure la foradada (arc) que queda a dalt de tot d'una canal de la cota 575. Fa aproximadament uns 2m d'alt i mig metre d'amplada.

De tornada al coll de la Selleta, m'acosto a veure la preciosa foradada de la Selleta (em sorprén que els altres tracks no hi vagin!!) i oh! Un cop sóc dins de la foradada veig davant, uns metres per sota, una altra finestra circular. Llàstima que el terreny està massa cobert de vegetació i em fa mandra barallar-m'hi, perquè potser podria quedar una foto xula emmarcant les dues.

ROCA DEL MIGDIA
Passat el Forat del Vent i el feixant que el segueix, s'arriba a un replà cap a la cota 830m. Aquí les marques ens porten cap a la dreta de les parets. Però jo fa estona que em miro la Roca del Migdia, des de l'aparcament per ser exactes! jajaj Tinc bastant interioritzat que no hi podré pujar... No he trobat cap track, i sembla estar protegida de parets per tot arreu. Especialment les del vessant sud, que vistes des del Coll de la Garrofera i la pujada cap al Forat del Vent són de vertigen! De totes maneres, em conec i sé que si no ho intento no em quedaré tranquil. Com a mínim explorar la possibilitat... Així doncs, m'acosto fins la base. Allà deixo la gossa estirada a l'ombra d'un roc, amb aigua i la meva motxilla (és la senyal que ha après conforme que vaig i torno, que només s'ha d'esperar una estoneta tranquil·la). Així podré investigar sense patir per ella.

Segueixo una feixeta que rodeja la Roca del Migdia pel sud. Després veig un clar entre els arbusts i traço una diagonal ascendent cap a l'esquerra (SW) fins sortir dalt d'uns blocs. Grimpo una mica per passar a un altre roc, i em trobo a la zona cimera, uns metres encara per sota però sense més dificultat... He pujat! Passo una estoneta fent alguna foto, i de cop sento una gossa esbufegant que arriba al cim. "Nym! Què fas aquí? Per on has pujat??" Potser he trigat massa estona sense adonar-me'n, o potser la gossa ha decidit que també volia venir al cim. Sigui com sigui, la segueixo de baixada a veure per on em porta. Bàsicament desfà el meu camí de pujada, però rodejant els rocs que jo havia grimpat per la directa sense pensar-m'ho :)

BAIXADA

Un parell de comentaris extra sobre la baixada/retorn:
- Després de la Mola Castellona anem a buscar el sender que baixa cap a la Caramella de nou. Per no remuntar fins al pas de l'Escaleta, que ja coneixia, faig una baixada directament cap al sender abans de la remuntada al citat pas. És una canaleta amb boix però on s'endevina un corriol, avui bastant desdibuixat però encara resseguible amb prou comoditat. De totes maneres, si us fa cosa sortir de camins batuts, sempre teniu l'opció de fer uns pocs metres més i passar per l'Escaleta com tots els tracks.
- Des dels Forats de la Caramella segueixo les marques vermelles pel Racó dels Degotalls, que és per on anava el track d'en Carles Oliver en pujada (i molts d'altres). Molt de compte si feu aquesta baixada, doncs és molt exposada, bastant dreta, i relliscosa. Anant sol ho hagués fet ben tranquil, però la gossa em feia patir (tot i que ho va fer millor que jo! jeje).


TEMPS TOTAL: 6h 30
- Coll de la Selleta: 1h
- Cim Coll de la Garrofera: 40 min
- Forat del Vent: 1h
- Roca del Migdia: 30 min
- Mola Castellona: 45 min
- Forats de la Caramella: 1h 10
- Aparcament: 1h