Els Plans. Alcoy.

LA COLÒNIA AGRÍCOLA ELS PLANS, APROXIMACIÓ HISTÒRICA

El 30 d’agost de 1907 el recentment instaurat govern de Maura aprova la Llei de Colonització i Repoblació Interior amb uns objectius molt clars: “evitar la despoblació d’àrees rurals del territori espanyol i fer productives zones agrícoles ermes o amb aprofitament insuficient”.

Tal llei establia la creació de 18 colònies d’agricultors (11.000 hectàrees) repartides per tot el territori nacional. En cadascuna d’estes colònies s’implantava la construcció d’assentaments rurals disseminats (cases agrícoles de colons) destinats a famílies sense recursos i aptes per al treball, al capdavant de les quals hi havia un delegat de cooperativa.

La Colònia Els Plans d’Alcoi va ser la primera colònia agrícola d’Espanya. Va ser projectada per l’enginyer agrònom Luis Beneyto, que posteriorment seria delegat i director d’esta. Es pretenia repoblar i fer cultivable una superfície de 153,50 hectàrees pertanyents a la serra Els Plans. Este terreny es va dividir en 10 lots de 1,5 hectàrees cadascun, que se sortejarien i serien assignats a 10 famílies pobres i en disposició de treballar.

En cadascun d’estos lots hi hauria un habitatge unifamiliar autosuficient de 74 m² útils, formada per una planta baixa, que s’utilitzaria com a habitatge, i una planta primera que serviria com a graner i magatzem. A més, disposaria, en la part posterior, de corral, paller, porcellera i excusat. Un aljub de gran capacitat, en part subterrani, recolliria l’aigua de pluja, únic sistema d’aprovisionament hídric.

La inauguració de la colònia, el sorteig i repartiment de lots entre les famílies assignades va tindre lloc el 15 de desembre de 1910 amb assistència d’importants autoritats. A cada colon se li va donar 1.500 pessetes (el màxim autoritzat) per a la compra de llavors i material de cultiu i cultiu.

Es va obrir llavors un període de constant i mantingut esforç dels agricultors i les seues famílies per a fer productius els terrenys que se’ls havien sigut assignats, i la titularitat dels quals passaria a ser de la seua propietat si als cinc anys es complien una sèrie d’objectius de producció i rendiment prèviament establides.

Als cinc anys de la seua inauguració, un terreny pedregós i agràriament estèril estava produint dacsa, ordi, blat, avena, creïlles, llentilles, cigrons, espinacs, pèsols, carxofes, carabasses i tomaques. El cultiu més demandat i produït era el de cereals.

No obstant això, el terreny excessivament accidentat i un clima molt advers, arribant a l’estiu als 40 °C a l’ombra i a l’hivern a -5 °C, no ajudaven al rendiment del cultiu en esta inhòspita i agresta serra. L’entusiasme inicial dels colons es va tornar en descoratjament i desànim i molts d’ells van abandonar buscant un futur i unes condicions de treball amb millors perspectives.

En 1926, 20 anys després, l’enginyer delegat de la colònia va redactar un document oficial en el qual assumia el fracàs d’esta, considerant que la Colònia Agrícola de Els Plans no era viable ni rendible econòmicament.

P.D.: Les referències obtingudes en esta descripció estan presos del llibre “URBANISME I HABITATGE OBRER A ALCOI, SEGLES XIX i XX” de Jorge Doménech Romà, en el qual hi ha un capítol destinat a analitzar la Colònia Agrícola de Els Plans.