Els Òbits, Casetes d'en Bofí, Roca Encavalcada, les Fogueroses, Roques de la Coca, els Cortins

El massís de Sant Llorenç del Munt és una joia de la serralada Prelitoral Catalana que no deixa de sorprendre a l'excursionista. Els dos principals cims, la Mola i el Montcau, són de fàcil accés per camins ben senyalitzats. Fora d'aquests camins, ofereix la possibilitat de visitar canals, fonts, coves i avencs que, de ben segur, no ens deixarà indiferent.
Cal tenir, en compte, però, que el parc té unes normes que cal seguir. Evitar el màxim sortir dels camins senyalitzats, no deixar deixalles i conservar el patrimoni, especialment a les coves que són ambients molt sensibles i fàcilment degradables.

La ruta proposada visita la part nord del massís, sortint del Coll d'Estenalles. Travessem la carretera de Talamanca i comencem a pujar en direcció a llevant per la canal del Cellerot. Girem al sud per anar a buscar la carena del Roure del Palau. Seguim cap a llevant fins al camí de la Carena del Pagès que uneix el Montcau i la Mola. Nosaltres, però, al coll del Pla del Ginebrons deixem la carena i agafem un corriol a l'esquerra que ens durà al Bolet del Òbits, amb les primeres vistes de la Mola, cap al sud, el cingles de Gallifa, cap a l'est, i, més enllà, el Montseny.
Baixem per la canal a la dreta del Bolet fins l'esplanada dels Òbits. A tocar d'una figuera trobarem l'entrada de la cova de la Moneda, estreta al principi però amb una galeria al final.
Seguim cap el nord a tocar de la cinglera dels Òbits i, una mica més endavant, podem pujar pel rocall fins a l'entrada de la cova de la cinglera dels Òbits. El darrer tram fins a l'entrada és força dret i relliscós, un corda o cordino pot ajudar a la pujada i a la baixada.
Seguim cap al nord fins a travessar dos canals i, a la dreta, trobarem un senyal que ens condueix, baixant, a les Casetes d'en Bofí. Al fons també hi ha una cova i un aljub que recull l'aigua que es filtra a la cova.
Tornem al camí principal i anem resseguint la cara est del massís. Una mica més endavant en desviem fins a un mirador, el mirador de la Morella. Seguim cap el nord i, de nou, ens desviem fins a un altre mirador, aquest el Mirador de la Rocamur o de la Màquina de Tren. Encara uns metres més endavant podem arribar-nos a un altre mirador on, a més de contemplar la Rocamur en primer terme, tenim una bona vista de les agulles de les Fogueroses.
Tornem al camí i ens acostem a la Roca Encavalcada, impressionant equilibri entre dues agulles. A diferència d'altres vegades que hi hem passat, decidim pujar per un corriol poc fresat fins a darrera la Roca Encavalcada. És un pujada força dreta però que no ofereix grans dificultats. Per sortir d'aquí cal agafar una canaleta amb un tronc que ens pot ajudar a pujar. No obstant, de nou una corda o un cordino pot facilitar l'ascens.
Seguim cap el nord per sobre la cinglera fins al principi d'una canal que baixa a tocar del Paller de les Fogueroses. En aquest punt és on podem mirar de trobar la cova Gran de les Fogueroses, cal pujar per un rocall, sense camí evident, i seguir la vora del penya-segat. És una cova poc visitada i cal conservar-la ja que és un ambient molt fràgil.
Seguim baixant per la canal fins a retrobar el camí que ve de la Roca Encavalcada i que seguirem cap al nord. Més endavant girem a l'esquerra per una canal que, passant pels Ulls de l'Abadessa i les tombes de la necròpolis, ens mena a la carena del Pagès.
Seguim fins a Coll d'Eres i decidim acostar-nos als Cortins. Agafem el corriol a la dreta que voreja el Montcau. És un corriol fresat però que en algun punt és una mica exposat. Cal anar en compte. Seguint el corriol passarem per les Roques de la Coca i, quan arribem al torrent de la Coca, girem al nord, per sota les balmes dels Cortins fins a trobar la canaleta equipada que ens permet accedir a la part mitjana dels Cortins. En aquest punt trobarem una canal amb una corda de nusos (no sempre hi ha sigut) que permet accedir directament al cim. Alternativament, podem seguir el corriol que ens permet accedir al cim per la cara sud.
Retornem al torrent de la Coca i agafem el corriol que flanqueja el Montcau per la cara de ponent fins al coll d'Estella. Travessem la pista i seguim per un corriol fresat que baixa cap el coll d'Estenalles passant pel seu Centre d'Informació. A l'esquerra del camí encara ens podem acostar fins a l'avenc del Montcau.

La ruta no té gaires dificultats tècniques. S'aconsella portar casc i frontal si es vols entrar en alguna de les coves. El cordino també pot ser necessari per ajudar-nos en els passos més complicats. Si els evitem, aleshores seria una ruta de dificultat moderada.

IBP: 65