Els Cortals d'Encamp - Refugi i estanys d'Ensagents - Alt del Griu

La varietat de rutes de muntanya que ofereix Andorra és espectacular. Ara bé, sovint, quan es tracta d'ascencions als pics, aquests solen ser d'un nivell prou elevat, amb forts desnivells i distàncies prou llargues. Aquesta sortida ressenya una ascensió prou senzilla per ser d'alta muntanya i amb diferents atractius que la fan una ruta ideal.

El punt de sortida és un espai de lleure que hi ha a la carretera dels Cortals d'Encamp, just al costat d'una borda. Aquí es comença a caminar per un sender que és l'entrada a la vall de Perafita-Claror-Madriu. El sender de seguida va pujant i es troba amb una tanca i un trencall, per l'esquerra serà per on es torna, mentre que ara cal anar cap a la dreta, cap a Ensangents. Està indicat, però ja us adonareu que alguns d'aquests rètols tenen confusions amb els temps de camí, per sort, indiquen bones direccions.

Aquest sender discorre per dins d'un bosc, amb alguna clariana i passa per dos trencalls, en tots dos casos cal continuar per la dreta. El camí s'acaba posant en paral·lel a un riu i llavors es fa més bonic però un punt més complicat, amb més desnivell. Després de remuntar una paret, s'arriba al refugi d'Ensagents, on hi ha una font. Es tracta d'un refugi obert, com els que hi ha repartits per tot Andorra i que tots tenen la mateixa tipologia constructiva.

Es passa el refugi i es continua pujant i amb poca estona s'arriba a la zona dels llacs. Primer hi ha un estanyol, després ja ve el primer estany, el petit, i finalment el gran. Com sempre passa amb les acumulacions d'aigua, el paisatge és de gran bellesa.

Del segon estany es gira cap a l'esquerra i al davant ja es pot veure el següent punt de la sortida, el coll d'Entinyola. Pujar-hi no és complicat i és bastant directe. Des del coll ja es pot tenir una idea de l'entorn. El coll està a 2661 metres.

Per arribar a l'Alt del Griu cal girar a la dreta i iniciar l'ascensió final. El cim és prou allunyat i caldrà fer una mena de volta pel vessant esquerre de la muntanya per atacar-lo directe quan s'acaba veient. Tot i un bon desnivell, no és complicat i l'accés és a través de prat i poques roques, excepte el cim final. A dalt, hi ha una fita feta amb un cilindre de formigó culminat amb una mena de penell metàl·lic. Les vistes són de 360º i ben espectaculars, no en va s'ha arribat a 2876. Val la pena gaudir-les una estona.

Per baixar, doncs bé, s'obvia el camí de pujada i es va directe pel prat més cap a l'esquerra, directe cap al coll (seguiu el track). S'arriba al coll de nou i ara cal seguir recte, per un sender molt marcat que puja fins a uns cims que hi ha al davant. Un cop assolit aquest punt, ja tot és baixada fins al punt de sortida.

Després de fer un bon tram al descobert, el camí entra en un espès bosc de coníferes i ja no en surt. Això fa que aquest tram sigui molt bonic i interessant. Ara bé, tampoc s'hi troba res que serveixi com a punt de referència.

Finalment, el camí, després d'una última baixada, arriba al trencall on hi havia una tanca del principi i d'aquí arribar fins al punt d'inici és un moment agradable i senzill.

Qualifico la ruta com a moderada perquè hi ha prou desnivell i és una ruta d'alta muntanya que necessita conèixer mínimament el medi. Tot i que tant pel que fa a esfoç com a tècnica estarien a la part baixa d'aquesta qualificació. Pel que fa a l'orientació, és un recorregut sense possibilitat de pèrdua, el sender està marcat amb els tradicionals punts grocs que hi ha a les muntanyes andorranes i a tots els trencalls s'hi troben rètols indicadors. Amb tot, jo recomano sempre portar el GPS i un bon track per si és necessari.