Els boscs de Palaudàries i ca l'Artigues
near Lliçà de Vall, Catalunya (España)
Viewed 544 times, downloaded 6 times
Trail photos
Itinerary description
Índex IBP: 38.
Waypoints
Can Coscó / Sant Valerià
La família Cuscó apareix documentada en el segle XV, quan l'any 1490 Bartomeu Cuscó era batlle de la baronia de Montbui. Probablement, però, l'origen del mas Coscó és més antic. L'edifici actual sembla que és del segle XVI. Al segle XIX la pubilla Cuscó es va casar amb l'hereu del mas Cerdà de Plegamans, de manera que la casa va esdevenir una masoveria. Tot i que el llinatge de la família era "Cuscó", amb l'actualització del nomenclàtor de toponímia feta per la Generalitat fa un parell d'anys, es va aprovar la grafia "Coscó" per a denominar al mas. L'ermita de Sant Valerià està situada dins el recinte de la masia de Can Coscó. Uns quants segles enrere, estava situada unes feixes més avall, però, durant la guerra contra Felip V, l'ermita va quedar força malmesa i, per protegir-la, es va traslladar dins del recinte del mas Coscó. Així, la nova construcció data de principi del segle XVIII. Sant Valerià i Santa Cecília presideixen l'altar.
Palaudàries
Veïnat de Lliçà d’Amunt de poblament disseminat, situat a la dreta del torrent de Pa-i-aigua, afluent del Besòs prop de Mollet, al sector muntanyós occidental del terme. La parròquia de Sant Esteve de Palaudàries és troba a l'extrem occidental del municipi de Lliçà d'Amunt, a tocar de Palau-solità i Plegamans. La primera referència a la vila de Palaudàries apareix documentada l'any 904 com a Palatio Aries. La parròquia apareix per primer cop al document de 1059 en el que el comte de Barcelona Berenguer Ramon I feia cessió en alou a Mir Geribert i Guisla de Gombau un conjunt de terres que formarien la Baronia de Montbui. D'origen romànic, va tenir canvis importants al segle XV, XVI i XVIII que li han donat l'aspecte actual.
Església de Sant Cristòfol
Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall. Existia un edifici romànic del qual es tenia constància documental des de l'any 1113. A la visita pastoral del 1421 es deia que la capçalera amenaçava ruïna. L'any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l'edifici. Aquest es va acabar de construir entre els anys 1666-1669. Va ser reformat l'any 1756. Després de la Guerra Civil només van quedar els murs. Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts. La nau té tres trams coberts amb volta de creueria amb claus esculturades. L'absis és cobert amb volta de creueria. El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment. La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l'arquitrau amb motius rectangulars. El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu. La pica baptismal presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl·lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il·legible.
You can add a comment or review this trail
Comments