Elefant i Miranda Sta Magdalena per Canal Pou del Gat, Serra Lluernes, 9 Ermites i el Pas Francesos

Bonica, completa e interesant ruta en la que remuntarem la facil pero divertida Canal del Pou del Gat, pasarem per fins a 9 ermites (2 de les quals avui dia fan de refugi lliure trogloditic), recorrerem la panoramica Serra de les Lluernes i ens enfilarem fins els cims de la Miranda de Santa Magdalena i l’espectacular Elefant, aquest ultim amb alguna grimpadeta facil i des d’on gaudirem d’una amplia vista panoramica. A mes, la ruta pasa per algunes dreceres per on anaven els antics camins, es desvia a diferents miradors naturals, pasa per la petita cova de Santa Anna Vella i, com no, pel Monestir de Montserrat.

***RECORREGUT: Prop del peatge de Montserrat-Canal del Pou del Gat-Cami de l’Arrel-Pla de la Trinitat-Ermita de la Trinitat-Ermita de Sant Salvador-L’Elefant (1156m)-Coll de la Canal Plana-Serra de les Lluernes-Mirador sobre el Cavall Bernat-Ermita de Sant Antoni-Cami Vell de Sant Jeroni-Drecera-Cami Nou de Sant Jeroni-Escales de Jacob-Ermita de Santa Magdalena-Miranda de Santa Magdalena (1132m)-Ermita de Sant Onofre-Ermita de Sant Joan Baptista-Ermita de San Joan Nou-Drecera-Ermita de Sant Jaume-Drecera-Cova de Santa Anna Vella-Ermita de Santa Anna-Pas dels Francesos-Monestir de Montserrat-Cami dels Degotalls-Prop del peatge de Montserrat.

***CRONICA: Desde Monistrol de Montserrat prenem la Ctra BP-1121 fins arribar a les barreres de l'aparcament de Montserrat, on girem 180º a la dreta per la ctra BP-1103 direccio A-2 / Manresa i, just quan fa la primera corva a l’esquerra, aparquem al costat de la mateixa en un petit espai. Iniciem la caminada seguint la carretera uns 100m al SO fins trobar un indicador del Cami dels Degotalls, punt on deixem la carretera i pujem per un cami esglaonat amb senyals de diversos colors i, inmediatament, deixem un cami a l’esquerra i tot seguit deixem tambe a l’esquerra un cami molt evident senyalitzat amb diversos colors (entre ells un PR) i ens entaforem cap a l’evident Canal del Pou del Gat (senyal de No PR). Als pocs metres trobem un corriol evident (senyals grocs) que s’enfila fort remuntant la canal enmig de vegetacio abundant i amb tendencia al S, tot fent giragonses i on cal ajudar-se de les mans en algun punt. Poc despres fem algunes curtes i facils grimpadetes (Iº) i un tram en fort pendent on cal recolçar les mans. Mes amunt pasem un curt tram un xic penjat equipat amb un passama de corda i, tot seguit, fem unes curtes desgrimpades i grimpades que ens deixen en una marcada canal on es perd la traça del corriol. Cal seguir al SO (senyals grocs, fites) planejant uns metres fins que els senyals grocs (i les fites) ens conviden a prendre un corriol a l’esquerra que es torna a enfilar de valent tot fent llaçades fins sortir al fressat Cami de l’Arrel, que seguim a l’esquerra (GR i PR) fins la cruilla de camins senyalitzada del Pla de la Trinitat, on deixem el GR i anem a la dreta per un corriol cap a l’ermita de la Trinitat (indicat, PR), a la que arribem tot seguit. L’Ermita de la Santisima Trinitat, ubicada al extrem Or dels Flautats, era l’ermita mes gran de totes les que hi havien repartides per la muntanya de Montserrat, de fet era coneguda com el Palau de les Ermites i era lloc d’acolliment d’hostes i peregrins. Va ser reedificada al s.XV, ampliada al s.XVII i destruida el 1812 pels francessos, restaurada 4 anys despres i abandonada el 1821 despres que uns lladres assassinessin un ermità. De l’antiga ermita resten diversos murs, passos i una cisterna d’aigua. Tot seguint el cami i al costat de les antigues restes trobem una capella mes actual que resta amb la porta oberta. Continuem per un sender fressat (PR) enmig del bosc amb tendencia a avançar al SO gairebe planejant i, pasada una gran roca baumada, deixem el sender fressat (i el PR) i girem a la dreta 180º cap a Sant Salvador (indicat, senyals grocs) per un antic cami que puja fent llaçades i ziga-zagues ben dibuixades, on encara es pot veure algun tram empedrat i contraforts. Poc abans d’arribar a un collet fem una curta “anada-tornada” a la dreta fins l’ermita de Sant Salvador, ubicada al peu de la Roca de Sant Salvador i la Trompa de l’Elefant, al costat de la Momia. Tambe es coneguda com l’ermita de la transfiguracio i esta documentada des del s.XIII. El 1812 va ser destruida pels francessos i, 4 anys mes tard, va ser restaudara per ser abandonada el 1821. De l’antiga ermita es pot veure poca cosa, restes de murs embroçades, elements ceramics i murs de contencio. La bauma obrada on actualment hi ha un refugi lliure (en prou bon estat i equipat amb una estufa) era un oratori anexe dedicat a la Nativitat del Senyor i, abans que l’antiga ermita hi fos (abans del s.XIII), feia les funcions d’ermita trogloditica. Retornem al cami i continuem a l’O (senyals grocs) fins arribar al collet, on deixem la Prenyada a l’esquerra i seguim amb tendencia a l’O uns metres fins trobar unes fites escadusseres que “indiquen” el corriol que ens portara fins al cim de l’Elefant. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” a la dreta pel corriol (N, fites) que aviat es perd en el rocater conglomerat, des d’on seguim tot recolçant les mans en algun punt pel rocater fins arribar a una canal bastant dreta, a la que ens enfilem ajudant-nos dels arbres. Un cop superada la canal tombem a la dreta (E/NE) per un vessant de conglomerat fins arribar a una curta i estreta canal-xemeneia, que superem amb una grimpada (Iº+) una mica incomode pero amb bons agafadors i gens exposada ni aeria, que ens deixa al coll de l’Elefant, des d’on resseguim el llom fins el punt culminant del mateix (1156m), coronat per una fita cimera i una panoramica de 360º mes que bona. Desfem els nostres passos fins el cami que seguiem, que prenem a la dreta per un sender prou fressat (senyas grocs) que a trams va pel rocater conglomerat i va serpentejant una mica fins agafar tendencia al N i arribar al Coll de la Canal Plana, on trobem una cruilla de camins. Continuem recte pel sender mes evident (senyals grocs) inicialment a l’O, pero basicament anirem resseguint la Serra de les Lluernes amb tendencia al NO. Poc mes endavant deixem momentaneament el sender principal i prenem un corriol a la dreta que ens enfila a la carena de la Serra de les Lluernes, pocs metres per sobre del sender principal pero amb millors panoramiques, des d’on seguim carenejant per un corriol fins que torna a desembocar al sender principal (seyals grocs), que seguim amb tendencia a l’O/NO. Mes endavant, just despres de pasar un vessant de conglomerat inclinat una mica vertiginos, deixem novament el sender principal i pujem per un costerut rocater de conglomerat sense senda evident fins a un mirador natural sobre el Cavall Bernat, des d’on seguim a l’O uns metres pel rocater fins trobar una senda, que seguim en la direccio que portem i que tot seguit es trifurca: seguim recte uns metres fins al peu de l’impresionant Cavall Bernat. Des d’aquest punt prenem un corriol que baixa al SO fins sortir novament al sender principal (senyals grocs), que seguim a la dreta (O) i, als pocs metres, arribem a una bifurcacio on seguim a la dreta tot pasant pel costat d’un abric-cova i despres pujant per un tram de rocater conglomerat (senyals grogues) que ens deixa en un altre bifurcacio. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” a la dreta per veure l’ermita de Sant Antoni, tot remuntant amb tendencia a l’O (senyals blaus) per un cami pedregos fins arribar a una paret on es practica l’escalada, punt on anem cap a la dreta uns metres fins arribar a l’ermita de Sant Antoni, ubicada al costat del Cavall Bernat i amb una vista sobre el mateix privilegiada. Era considerada la mes solitaria de les ermites de Montserrat, degut a que es la que esta mes lluny del monestir. A finals del s.XV va ser restaurada i ampliada i durant la Guerra de l’Independencia va ser convertida en polvori. Destruida pels francesos el 1812. De l’antiga ermita resten pocs elements, murs embroçats, murs de contencio i una cisterna d’aigua. Actualment hi ha una balma obrada amb dos estançes independents que fa funcio de refugi lliure trogloditic, totes dues estançes en bon estat hi amb sendes estufes, aixi com un mirador natural amb una taula i cadires. Desfem els nostres passos fins el sender que portavem i el seguim a la dreta (senyals grocs, O). Aviat voltem per sota el Cap del Mort i despres davallem una mica per un espes boixar fins sortir al Cami Vell de Sant Jeroni (indicador), que seguim a l’esquerra (SE) i en suau baixada tot resseguint a prop el Torrent de Santa Maria i creuant-lo un parell de vegades. Poc mes endavant deixem el Cami Vell de Sant Jeroni per un corriol d’inici poc evident i un xic emboscat que s’enfila a la dreta (S), que aviat desemboca al turistic Cami Nou de Sant Jeroni, que seguim a l’esquerra (S) gairebe planejant, amb trams cimentats i d’altres habilitats amb esglaons d’obra. Poc despres de vorejar el sector de les Tisores deixem el Cami Nou de Sant Jeroni i prenem un antic cami a la dreta cap a Santa Magdalena (indicat) que, despres d’alguna llaçada i un curt tram esglaonat, ens deixa en les Escales de Jacob, una costeruda canal plena d’esglaons. Un cop pujades les escales seguim per cami fressat fins sortir a una cruilla de camins indicada, des d’on anem a la dreta pujant per uns antics graons picats al rocater conglomerat (antiga drecera) que aviat ens deixen en l’ermita de Santa Magdalena, ubicada on antigament hi havia el Castell Otger, entre les agulles Magdalena Superior i Inferior. Fou construida l’any 1498 i tenia diverses estancies: cambra, capella, cuina, vestibul i dues cisternes. Fou destruïda pels francesos el 1812. De l’antiga ermita queden diversos murs embrossats, graons a la roca, cisternes d’aigua, terrasses i restes de l’antic Castell Otger. Continuem sense cami definit pel rocater conglomerat enfilant-nos a l’O/SO fins arribar a un collet, des d’on tombem a l’esquerra fins assolir el cim de la Miranda de Santa Magdalena (1132m), on gaudim d’una bona panoramica de 360º. Desfem el cami amb alguna variant fins la cruilla senyalitzada abans esmentada i, tal com arribem, anem a la dreta i baixant per un cami molt erosionat que va fent ziga-zagues per una canal. Despres davallem fort per un tram habilitat amb esglaons de pedra fins que trobem una bifurcacio, punt on deixem les escales (que continuen baixant) i anem a la dreta per un tram baumat i habilitat amb baranes on trobem restes de les construccions que formaven l’ermita de Sant Onofre, que va ser erigida al final del s.XV i destruïda pels francesos el 1812. Antigament estava comunicada amb l’ermita de Sant Joan Baptista per un pont de fusta que penjava sobre un precipici. Encara s’aprecien murs, passos, cisternes d’aigua i les antigues escales d’accés. Poc despres d’un pas escavat a la roca sortim a lo que antigament era l’ermita de Sant Joan Baptista, construida al s.XV aprofitant una balma natural, restaurada el 1591 i destruida pels francesos el 1812. A principis del s.XX s’hi adossà un edifici que es va utilitzar com a restaurant fins a finals dels 70, que es va enderrocar el 2006. De l’antiga ermita de Sant Joan Baptista veiem murs de pedra, passos, restes de paviment, dues cisternes i terrasses. Continuem per un cami cimentat que aviat ens deixa a la nova ermita de Sant Joan (s.XIX), punt on deixem el cami cimentat i prenem l’antiga drecera a l’esquerra (poc evident) que pocs metres mes avall torna a sortir al cami cimentat, que seguim a l’esquerra uns metres fins una cruilla de camins senyalitzada, on seguim recte (NE) pel cami principal per, tot seguit, deixar-lo per un antic cami que puja a l’esquerra (NE) fins un collet, des d’on anem a l’esquerra per un corriol rocos i despres pel rocater fins l’ermita de Sant Jaume, a la que arribem despres d’una grimpadeta (Iº) i un curt tram equipat amb una corda. L’ermita de Sant Jaume, ubicada al peu de la Gorra Marinera, fou construïda al s.XV al voltant d’una cova que havia estat habitacle d’anacoretes i fou destruïda el 1812 pels francesos. Actualment resten ruïnes disperses per les rodalies de l’antic edifici: restes de balma, murs de pedra, dues cisternes, ceràmiques i una petita cova. Desfem els pocs metres fins el collet i, tal com arribem, anem a l’esquerra (NE) per l’antiga drecera fins sortir al Cami Nou de Sant Jeroni, que creuem pel dret i seguim baixant per l’antiga drecera (una mica perduda pels arbres caiguts i el desus) en ziga-zagues amb tendencia al N/NE fins sortir a un sender fressat, que seguim a l’esquerra i, al poc, arribem a una bifurcacio senyalitzada on continuem cap a Santa Anna (indicat) per un sender fressat que va fent alguna giragoça i aviat s’orienta al N tot davallant. Mes endavant ens desviem momentaneament del cami uns metres a l’esquerra per veure la Cova de Santa Anna Vella (antiga estança obrada d’ermitans) i despres continuem pel sender fressat, pasem per un tram baumat i creuem el Torrent de Santa Anna, on habitualment es forma un petit gorg. Creuat el torrent el sender s’orienta a l’E fins l’ermita de Santa Anna, bastida el 1498 i destruida el 1812 pels francesos. Ubicada al marge esq del Torrent de Santa Maria i la mes propera al Monestir. Al estar situada enmig de totes les ermites de la muntanya era el lloc on residia el monjo superior; per això comptava amb una esglesiola on els ermitans s’aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius. Comtava amb rebedor, oratori, peça de retir, cambra amb alcova, museu, menjador, cuina, cisterna per emmagatzemar l’aigua, hort i jardí. La capella era bastant gran i comptava amb cúpula. Encara es veuen restes de murs, passos, la cisterna d’aigua i terrasses. Continuem a l’E per sender fressat fins arribar a una cruilla de camins senyalitzada, on anem cap al Monestir de Montserrat (indicat, GR) pel turistic cami del Pas dels Francesos, habilitat amb moltisims esglaons i sempre davallant i resseguint el Torrent de Santa Anna fins sortir al recinte turistic del Monestir de Montserrat, des d’on ens acabem d’apropar a la Plaça de la Basilica de la Mª de Deu de Montserrat. Tornem al carrer principal, que seguim a l’NE tot pasant per les tendes de souvenirs i, poc mes endavant, a l’alçada de la “Cafeteria Mirador”, el deixem i prenem a l’esquerra el Cami dels Degotalls (indicat, PR), un cami habilitat amb diverses fonts i llocs per descansar que aviat s’orienta al SO tot pasant per diverses escultures, plaques conmemoratives e imatges de diversos sants. Mes endavant trobem una bifurcacio, on deixem el Cami dels Degotalls i baixem a la dreta per un cami fressat que pasa entre dos pilones i, en la proxima bifurcacio que trobem, anem a la dreta per un corriol que ens deixa just en el punt d’inici.

***NOTA: Facils grimpades (Iº) en la Canal del Pou del Gat. En el tram on la ruta es desvia cap a l’Elefant cal superar una canal una mica dreta i fer una grimpada en la xemeneia final (Iº+) una mica incomode, facil i divertit per gent habituada pero pot ser dificil i vertiginos per gent molt poc experimentada.

***ALTRES RUTES PER MONTSERRAT:

-“Ecos i Montgròs per Canals del Migdia, Micos i Salamandra, Passos de l’Esfinx i Roca Plana i Camins del Pont i Francesos”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16764236

-“Elefant pel Camí de l’Àngel, St Benet, Canals Plana i del Pou del Gat, St Salvador, St Dimes i la Drecera dels Tres Quarts”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12749904

-“Travessa equipada dels Frares Encantats i les Agulles per Cova de l’Arcada, Torrent de les Grutes i Pallers des de El Bruc”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12357569

-“Miranda de Sant Jeroni, Albarda Castellana i ermita de Sant Antoni per les Canals del Cavall i Sant Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11955856

-“Albarda Castellana, Miranda de St Jeroni i Mirador del Moro per les Canals del Moro i St Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8832593

-“Montgros i Travessa equipada dels Frares Encantats i Les Agulles des del monestir de Santa Cecilia”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6424957

-“Collbato-Miranda de Sta Magdalena (1132m)-Ermites-Drecera de Fra Gari-Coves de Collbato”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6255250

-“Montgròs per Pollegons, Sajolida, Palomera i Coma dels Naps, Canals Salamandra i Roca Plana i Coves de la Murdela i Degotalls”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montgros-per-pollegons-sajolida-palomera-i-coma-dels-naps-canals-salamandra-i-roca-plana-i-coves-de-32222512

-“Albarda Castellana, Sant Jeroni i Ecos per Canals del Moro, Micos i Miracle i Traveses dels Ecos, Aurons i dl Pas de l’Esfinx”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/albarda-castellana-sant-jeroni-i-ecos-per-canals-del-moro-micos-i-miracle-i-traveses-dels-ecos-auro-64993905

-“De Vinya Nova a la Cova de l’Arcada per Camí del Pont, Sajolida, Canal Migdia, Camí del Cabrit, Clot del Tambor i Can Jorba”
ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?pic=rutes-senderisme&slug=de-vinya-nova-a-la-cova-de-larcada-per-cami-del-pont-sajolida-canal-migdia-cami-del-cabrit-clot-del&id=163581726&rd=ca