EL VENDRELL - CASTELL DE CALAFELL -CASTELL DE LA MUGA - BELLVEI - EL VENDRELL

Ruta circular molt agradable, que passa per llocs interessants com són els castells de Calafell i de la Muga.
Per fi ha arribat la pluja i hem pogut fer la caminada amb terra humida sense pols i amb bona temperatura.
Però com que gairebé tot té una cara i una creu, per una banda el gran benefici de la pluja tan desitjada, ens ha ofert la contrapartida de trobar els torrents de la Graiera i de les Escodines, limit geogràfic entre Calafell i Bellvei, plens d'aigua i fang.
Al track de la ruta ja indico amb un waypoint de "risc" el punt exacte on s'inicia la zona inundable del torrent i que a nosaltres ens ha obligat a fer marxa enrere. Si no ha plogut i els torrents estan secs, es pot seguir el camí per ells sense cap problema, però en cas de pluja aconsello seguir la nostra ruta, que passa per l'hípica de Can Joan, per evitar inconvenients.
Bones cames i bon camí.

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA:

CASTELL DE LA SANTA CREU DE CALAFELL:

El turó que es troba al nucli històric de Calafell que ocupa actualment el castell de la Santa Creu ha estat ocupat des d'època ibèrica i romana. Tot i no trobar-se restes d'edificacions d'aquests períodes, la presència de material ceràmic datat entre els segles III aC i II aC així ho testimonia. El Castell de la Santa Creu és un recinte fortificat d’època medieval, documentat per primera vegada l’any 1037.

Tot i que el primer document on apareix el nom de Calafell és de l'any 999, el primer que fa referència al castell (kastrum) data de l'any 1037. A finals del segle X i al llarg de la primera meitat del segle XI, un grup de camperols s'estableix al cim del turó en cabanes fetes d'argila i troncs. En un extrem del turó, un clos de troncs protegia una cisterna per aigua i un conjunt de sitges per emmagatzemar aliments. A l'altre extrem, a l'indret on actualment es troba l'església romànica, hi havia una edificació, segurament també amb funció religiosa, construïda amb fusta i fang. Era un moment en que l'actual terme de Calafell es trobava en un territori de ningú entre el comtat de Barcelona i el wali o governador musulmà de Tarragona. Quan la frontera es va estabilitzar, i es produeix la "reconquesta" i la repoblació del territori, els camperols són expulsats de dalt del turó, començant a formar-se el nucli històric del poble.

El castell va passant a mans de diferents famílies nobles. Així, Bernardí de Castellbisbal va ser propietari del castell des del 1358 fins, com a mínim, l'any 1370. El 1381 el castell va ser adquirit pel noble Guerau de Palou als procuradors del rei Pere el Cerimoniós per 500 florins d'or d'Aragó. Els Palou van dotar les muralles del castell de noves defenses i van reformar la part de l'habitatge, convertint-la en un petit palau d'estil gòtic. A finals del segle XIV i a començaments del XV, la muralla va ser sobrealçada, anul·lant-se les antigues espitlleres per a ballestes, les quals foren substituïdes per troneres per a armes de foc. L'any 1420 es va construir la presó del castell.

A partir del segle XVI el castell inicia la seva decadència, patint un progressiu deteriorament a causa de l'abandonament per part dels seus propietaris, que deixen de ser els Palou. El castell va ser parcialment destruït al segle XVll, en el marc de la Guerra dels Segadors. Varen ser volades les muralles est i oest, la gran cisterna va ser reomplerta amb la runa procedent de la destrucció del palau gòtic, etc. La destrucció provocada per les tropes castellanes va ser parcialment reparada, almenys pel que fa a les muralles, i el recinte intramurs va ser anivellat per a convertir-se en cementiri. Aquest ús va perdurar fins l'any 1938, moment en què es va inaugurar el nou cementiri.

Segurament la superstició popular va atribuir la presència de mals esperits al castell. Per aquest motiu es va construir el segle XVII una petita edificació, amb obertures als quatre punts cardinals i coberta amb una teulada amb quatre vessants: el comunidor. Des d'aquest indret, el capellà recitava un fragment de cadascun dels quatre evangelis i beneïa el terme, foragitant d'aquesta manera les tempestes, els mals esperits que les produïen i les bruixes.

El darrer episodi bèl·lic del castell es va produir l'any 1808 durant la Guerra d'Independència. El dia 8 de juny, les tropes napoleòniques es dirigien cap el nord des de Tarragona, segurament per a reforçar les columnes que havien estat derrotades dos dies abans a primera de les batalles que es produïren al Bruc. La columna provinent de Tarragona va ser fustigada per gent de Calafell i de la comarca a la veïna localitat del Vendrell. Es veieren obligats a replegar-se i es refugiaren al castell de Calafell on van resistir durant dues hores l'atac de les tropes franceses.

Després d'uns anys d'abandonament, a partir de l'any 1982, el Patronat-Fundació del Castell de Calafell va impulsar la seva excavació arqueològica i restauració per poder ser obert al públic. Els anys 1984 i 1992 es van realitzar tractaments de conservació-restauració a les pintures murals de l'església. Aquestes pintures, juntament amb el parament exterior de l'absis, van ser restaurades de nou entre els anys 1999 i 2000. Igualment, els grafits de la cisterna van ser restaurats l'any 1999.

EL CASTELL DE LA MUGA:

El Baix Penedès està ple d’ edificis historicistes; a l’ Arboç hi ha Ca n’Urgell, Cal Barreres, Torre del Bellesguard i La Giralda; Llorenç del Penedés te el Castell, però a prop de Calafell, en el terme de Bellvei, hi ha la Muga. Li diuen "el Castell de la Muga".

En el catàleg dels Bens Culturals de Bens Nacionals és diu que és un mas Medieval, “reconstruït amb els materials medievals de l'antic casal, ara es troba abandonat i enrunat. Està situat al cim d'un turó, a 154 m d'altitud sobre el nivell del mar. Presenta encara alçades tres torres. A la banda lateral dreta en veiem dues de cilíndriques i emmerletades que presenten una torratxa i una sèrie de matacans sostinguts per cartel·les. A l'esquerra es pot veure una torre de tipus quadrangular rematada per merlets i amb un matacà. Malgrat estar molt enderrocat encara es poden observar una sèrie de finestres rectangulars. L'edifici està realitzat en maó i ferro”.

Respecte a las noticies històriques es diu que “l'antic mas de La Muga és documentat ja en el segle XI. El mas fou objecte d'una restauració poc afortunada precedida d'una destrucció per tal d'aprofitar els materials. El castell obtingué un aspecte carrincló. Avui dia el seu aspecte és deplorable ja que, en ser abandonat, ha envellit molt de pressa a causa del temps i la incúria”.

En efecte, el topònim Muga, que tal vegada vol dir "fita" o "frontera", apareix per primera vegada en un document signat el 19 de juliol de l’ any 1036 i que era una concòrdia entre Guitart, l’ abat de Sant Cugat del Vallés i Bernat Odger referent als termes dels castells de Santa Oliva, Calders i Castellet. En aquest document, os es van delimitar els termes, Bernat Odger defineix els seus dominis dient que “anaven des de la Serra on fou feta una Creu, a la roca que es alli, baixa pel Paladol, i va fins a la calçada i el torrent, on hi ha una senyal en una gran roca, que hi ha allí va a la Serra sobre el Coll Collet, situat sota la Muga i des d’allí va fins al cim de la muntanya de Kalafell y d’aquí baixa al mar”

No sabem res més, de la Muga, excepte que va esdevenir un mas medieval; s’esmenta esporàdicament en la documentació posterior i, com a anècdota, sabem, gràcies a una noticia publicada per Rius i Morgades al Baix Penedès ( núm. 1224, de 14 setembre de 1929) que el general Espartero, regent de la corona, en el camí de la Muga, se li va trencar una roda i va bolcar la carrossa on viatjava i el van ajudar la gent de Bellvei; el general i el seu secretari van haver d’ajudar a empènyer, mentre el rector i el batlle, assabentats de tant il·lustre viatger, van anar a rebre’l, tot i que el mossèn coneixia la poca simpatia que el general els tenia als capellans.

El mas, amb tot la seva finca, a finals del segle XIX - concretament el febrer de 1896, va ser objecte d’ un comentari publicat en El Vendrellense, que ens diu: Ha sido cotada y vedada de la caza la finca conocida por “La Muga” situada en el término de Bellvey, propiedad de Ramón Mayner y Socias.
Aquest era doncs el propietari; va ser ell qui va concebre la idea de remodelar l’ antiga masia i transformar-la amb castell? En Ramón Mayner havia nascut al Vendrell a l’ any 1862, però va anar de jove a Reus al casar-se amb una reusenca, Isabel Boulé Oliva, filla de Josep Boule, un important comerciant i empresari francès. D’ aquesta manera va esdevenir una de les figures principals del ram del comerç del vi. Va exercir diversos càrrecs polítics: militant republicà federal, va ser diputat per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1905. A les eleccions generals espanyoles de 1907 va ser diputat de Solidaritat Catalana per Tarragona. Va ser novament escollit a les eleccions de 1910. Era membre de la Cambra de Comerç, de la junta del Centre de Lectura i de la d'Obres del Pantà de Riudecanyes, i també del consell d'administració de "La Electra Reusense SA", Saltos del Segre, i "Transnacional de Exportación e Importación SA", successors de l'empresa del seu sogre. La seva fitxa com a diputat en la legislatura de 1907 – plena de dades errònies, com l’ any i el lloc de naixement- deia que “Abogado y comerciante. Versadísimo en asuntos comerciales, a que principal ó exclusivamente dedica su clara inteligencia y su actividad toda, le coge ó le aprisiona la política, más que por otros enlaces, por el sentimiento, por el sentimiento vivo y hondo que le inspira el pueblo, en cuyo trato diario vive, y cuyos progresos y mejoramientos cree que dependen de substituir la Monarquía por la República y de llegar á «la gobernación del pueblo por el pueblo». També diuen en el Congrés de Diputats que: “Con tal fuerza se acumulan los sentimientos en su alma, que la manifestación de ellos en los debates parecen explosivos que estallan. Sus interrupciones, cargadas de indignación, y desconcertantes para el que habla, son famosas y características en el Congreso. En el trato es bondadoso como un niño. Ocupa un lugar muy distinguido entre los grandes exportadores de vinos catalanes, y su posición social y sus aficiones le permiten intervenir en importantes empresas para el progreso público. Su nombre y su influencia tienen muchas raíces en el sufragio popular de Reus. Fué Diputado en las Cortes de 1903 y 1905. Pertenece al matiz gubernamental de la Unión Republicana”.

Un perfil així, encaixa amb la transformació del vell mas en un Castell. Tots aquests grans homes de negocis, tenien sempre l ‘ambició d’ ennoblir-se, i seguin una moda dels rics d'Europa, volien tenir algun castell medieval, i si no el tenien el feien fer. Però res sabem del cert sobre quan ho va fer construir ni qui va ser l’arquitecte. Alguns dels edificis historicistes de la comarca van ser obra de Joan Baptista Pons i Trabal, però no sabem si aquest també ho va ser.

El castell es va mantenir fins a meitat del segle següent, en que els seus propietaris el van desmantellar per vendre teules, bigues i altres materials. L’ estat actual es una ruïna, abatuda pel temps i pels humans. Està declarat com a Bé Cultural d’ Interès Nacional.