El Valle, el Chocó. Colombia. Ruta per la selva vorejant el mar fins a la cascada del tigre i tornada amb barca.

Ruta caminant son uns 10 kilòmetres, la resta son amb barca.

Ahir vam anar al parc natural d'Utria, però com estava diluviant no vam poder acabar els plans d'anar per la selva degut la possibilitat de crescudes de rius així que ens vam quedar amb el monillo de provar la selva Chocoana.
Vam valorar d'anar a la cascada del tigre pel nostre compte, vam decidir (i ben fet) d'agafar un guia.
A les 8 del matí sortim del hostel l'Elena, jo i el guia Gentil, un home d'avançada edat.
El Gentil es un gat vell ple de saviesa. Podríem dir que es com el típic pagès de poble un pèl tímid de poques paraules, però a la vegada nosaltres li preguntàvem i el feiem parlar i a ell li agradava explicar-se.
Sabía un munt de coses, a mesura que anavem caminant i veien coses ens explicava sobre plantes, arbres, animals, etc. Ell podria sobreviure sense menjar ni aigua en aquell terreny. Es coneixia les coses comestibles i les que no, ens va ensenyar un arbre que per dins està ple d'aigua i quan li tallaves una branca per les dues extremitats treu tota l'aigua que te dins i es bebible (almenys per ell, nosaltres no ho vam provar per si de cas). Ens va ensenyar curiositats varies molt interessants.
Ens va explicar coses de la seva vida, es veu que abans era caçador de jaguars i altres animals, que sabia seguir rastres d'animals i en fi era tot un crac de la supervivència. Ara diu que només caçava un parell de cops a l'any ja que tenia una edad mes avançada i que ara es dedicava a la construcció i al turisme. Al final han entrat a la roda del turisme i segurament cobra mes fent de "guia" i mostrant coses que per ell son el dia a dia.

A primera hora del matí quan vam sortir estava la marea alta i per tant avien trams que anavem per platja on abien de fer filigranes i fent una mica el mono oer les roques per passar-hi sense mullar-se.

Un cop a la platja del tigre i la seva cascada la vam visitar, però el mes interessant va ser el camí per arribar-hi acompanyat de les les explicacions del Gentil.
Per tornar, vam fer-ho amb barca.

Com a curiositat va venir una gosseta des del hostel fins al final de la ruta. Com casi totes les parts de Colombia on vam estar avien gossos pataners que viuen al carrer i saben sobreviure. Aquest era com el guia, un supervivent. Quan vam agafar la barca ens va fer molta pena de deixar-la allà perquè no havia ningú i estava molt lluny d'on veniem i el Gentil ens deia que ja tornaria sola. A la nit quan tornàvem del poble cap al hostel amb els frontals i pensant en ella va i ens apareix allà tant panxa.
A nosaltres ens deixen sols en aquella selva i durem un dia, i si vinguessim amb les nostres mascotes també. En canvi tant la gent com els animals que s'han criat allà sobreviuen a tot.