El Tossal de la Creu ( 100 cims essencial ) des de Can Millet

Senzilla ruta per assolir el cim del Tossal de la Creu, pertanyent a la llista de cims essencials de la FEEC.

Prop del "Cor de Catalunya", a pocs quilòmetres de Torà i a cavall de les comarques de la Segarra i el Solsonès, trobem una extensa zona agrària, solcada de masies en funcionament com a modernes granges (unes poques) i d'altres abandonades com a record del passat (la majoria). Son unes contrades amb suaus turons, entre ells el Tossal de la Creu, que s'eleva modestament sobre aquesta estesa de camps com a talaia privilegiada de la zona.

Des de la carretera LV-3005a, prenem una desviació per pista de terra (en perfectes condicions), que mena a una estesa de masies de la zona, i després de poc més de mig quilòmetre, quan ja tenim a la vista la granja de Can Millet, trobem un trencall on podem deixar el cotxe a una banda de la pista.

Comencem a caminar tot dirigint-nos a Can Millet, una estesa d'instal·lacions en plena activitat. La pista és ample en tot aquest tram de la caminada. Deixem enrere Can Millet mentre anem guanyant altitud amb molta moderació. A la dreta, veiem en un turonet la Casa Nova de Puig-redó, i poc després a l'esquerra el Soler de Puig-redó, per on passarem després de baixar del Tossal de la Creu. Estem rodejats per extensos camps a banda i banda, en algun tram hi ha algun petit alzinar, però poc espès i no gaire extens.

Arribem, sempre per pista fins aquí a tocar d'una altra masia, les Freixes, aquesta abandonada. La passem de llarg i poc després haurem de girar a la dreta en el que sembla l'accés a un camp i des d'allà mateix veurem les primeres fites del corriol de pujada cap al Tossal de la Creu. Aquest estret corriol s'enfila amb força, però la pujada és curta, així que de seguida arribem al capdamunt del tossalet.

En el cim, hi trobem la creu de Pedra i Ferro que li dona nom, i separat per pocs metres un vèrtex geodèsic a l'altra banda. Des del cim, les vistes, són cap als camps que ens rodegen, tot i que en la meva visita, s'havien més d'intuir que no pas veure, perquè com és típic a l'hivern en aquestes contrades, hi havia boira.

Marxem del cim seguint el corriol, que va planejant o baixant moderadament per dalt del tossal en direcció sud. És un agradable tram de corriol que està constantment fitat. Més endavant les fites ens porten a davallar i a passar per un bonic tram entre grans blocs de pedra, per anar de seguida a petar en una pista que ens deixa de seguida a tocar de l'espectacular masia del Soler de Puig-redon.

Ja només ens queda retrobar la pista que havíem seguit en l'anada i retornar encreuant altra vegada pel mig de Can Millet fins el punt inicial de la ruta.