El Taga i Puig Estela des de Ribes de Freser i tornant per Pardines

Download

Trail photos

Photo ofEl Taga i Puig Estela des de Ribes de Freser i tornant per Pardines

Author

Stamen Miroslavov

with 1 trail buddy

2,443 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 17.94 mi
Elevation gain: 4,833 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 4,833 ft
Max elevation: 6,742 ft
TrailRank: 57
Min elevation: 2,647 ft
Trail type: Loop

Time: 9 hours 19 minutes
Coordinates: 32056
Uploaded: February 7, 2022
Recorded: February 2022

1 Clap

near Ribes de Freser, Catalunya (España)

Viewed 214 times, downloaded 4 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
Apunt: la ruta és molt senzilla, i l'únic tret a destacar és el fort ascens inicial des de Ribes al Taga, salvant més de 1000 metres en pocs kilòmetres. Llevat d'això, tot surt fluid i rodolat.
_______________________________________________________________________________________

El Taga i Puig Estela des de Ribes de Freser i tornant per Pardines

Escapada d'un dia que vam fer mig improvisant la ruta - va ser fàcil triar el Taga, donat que podem anar-hi en tren. L'últim cop el vam pujar des de Ripoll, aquest cop però, el farem des de Ribes mateix, de manera que tindrem més temps per fer una volta més gran per la Serra Cavallera. Portant més de dos mesos sense fer pràcticament res de muntanya, el cos ens demanava fortament una porció de Prepirineus.
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Nosaltres hi hem anat en tren - s'ha d'agafar la R3 de Rodalies. De Barcelona-Sants a Ribes de Freser són 2h30 aproximadament, i el cost del bitllet és de 9'3€.

Si s'accedeix amb cotxe, ja venint del Nord-Oest (Puigcerdà) o del Sud (Ripoll, Campdevànol), s'ha d'agafar la N-260 que porta directament a Ribes de Freser.
_______________________________________________________________________________________

ORIENTACIÓ:
Hem portat el mapa de Puigmal - Núria d'Alpina-25. En el mapa no apareix la Serra Cavallera ni cap dels seus cims, però sí que apareixen Ribes de Freser i Pardines, i els camins entremig. La ruta es podria fer només amb això, donat que el camí per la serralada és obert i força clar, així com la mateixa ascensió al Taga. Tot i així, vam haver de consultar el GPS i Wikiloc en alguns punts.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

En baixar del tren a Ribes de Freser, cal creuar el poble per la seva llargària i cal anar a buscar el camí de pujada en el seu extrem Est (Nord-Est). Hi ha diverses formes de pujar a la Font de Santa Caterineta, però la més senzilla és pel Parc del Brollador. Des de la font, el camí queda ben senyalitzat i cal seguir el sender tot amunt i vers l'Est, tot a través del bosc. És en la Collada del Manter on es surt en descobert i on s'agafa una direcció general Sud-Est. Es segueix el PR C-190 fins als Plans de Conivella, on de nou es manté el Sud-Est, buscant d'encarar la carena de la Serra de Conivella. La pujada és forta en tot moment, però la carena eventualment ens porta a l'emblemàtic cim del Taga.

A partir del Taga, seguim tota la serralada - des d'amunt resulta fàcil, donat que hi ha molta visibilitat. Mantenim l'Est i creuem la Portella d'Ogassa, el Puig de Coma d'Olla i finalment l'altre cim estrella, el Puig Estela. Després continuem a l'Est fins al Coll del Pal, on remuntem per la Vall de Pardines, de baixada i al Nord-Oest. El camí aquí pot ser incert, però l'objectiu és sempre el Nord-Est, de manera que fins i tot creuant camp a través és fàcil orientar-se, degut a la bona visibilitat. En el nostre cas acabem agafant el Camí de Pòrtoles al costat del Clot de Pòrtoles, i aquest ens va portant - Pla de les Arenes, Pla del Gorg, Barraca de l'Orri Vell, Collet de Puigllangord, el Pla de l'Estany... tot avall fins a Puigsac i Vilaró. Des d'allà hi hauria l'opció de pujar a Pardines en sí, però escollim seguir per un camí diferent - tot a l'Oest.

Mantenint l'Oest, creuem el riu on el Molí d'en Gilet, pugem per la pista i on el Mas Ventós tornem a ficar-nos dins el bosc, buscant de seguir la "Ruta camí antic entre Pardines i Ribes", senyalitzada per punts o fletxes grogues, així com per senyals metàl·liques amb verd. Aquesta ruta passa pel Pont de Can Perpinyà i el Prat Negre, després el Pont de Coma i la Prada, i finalment pel Prat Rodó i pel costat del Càmping de Ribes, abans d'arribar a Ribes mateix. Per tal de saber que anem pel camí correcte en tot moment, sabem que ens hem de mantenir prop del riu Segadell i a més hem de tenir visibilitat a la carretera en gran part del tros.

Un cop a Ribes, tan sols ens falta creuar el poble de nou (fent una parada en una cafeteria), fins a arribar de nou en l'estació de tren.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

Estació de Rodalies de Ribes de Freser: 10:22
Parc del Brollador: 10:40 i esmorzem durant uns 15 minuts en la plaça de dalt.
Font de Santa Caterineta: 10:59
Collada del Manter: 11:22
Plans de Conivella: 11:56
El Taga: 13:02 i ens hi quedem a dinar fins les 14:19.
Portella d'Ogassa: 14:41
Carena amunt: 14:45
Puig de Coma d'Olla: 15:04
Puig Estela: 15:30
Coll del Pal: 15:59
Clot de Portoles: 16:22
Barraca de l'Orri Vell: 16:43
Puigsac: 17:13
Vilaró: 17:21
Molí d'en Gilet: 17:33
Mas Ventós: 17:41
Dreta: 17:48
Palanca: 17:56
Pont de Can Perpinyà: 18:02
El Segadell: 18:22
Prat Rodó: sobre les 18:35
Café-bar Núria: sobre les 19:00 i ens hi quedem fins les 19:27.
Estació de Rodalies: Sobre les 19:40.
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Cel seré al matí i molta visibilitat al llarg del dia. A mitja tarda, els núvols s'agrupen i cobreixen el cel, però sense perills de pluja. Bastanta calor durant el dia sencer per ser Febrer, només ja cap a la nit es nota la frescor amb intensitat.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Unes bones botes i suficient roba de protecció contra el vent.

Important portar frontal, donat que al vespre es fa fosc aviat - nosaltres el vam haver d'encendre en la darrera mitja hora de bosc.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Molt important!!! Cal portar bastanta aigua, ja que en tota la Serra Cavallera no hi ha cap torrent. Nosaltres no en vam portar suficient i en un punt donat ens estàvem morint de set.

Hi ha fonts tant en Ribes com en Pardines (tot i que no vam passar per Pardines). A més, per la Vall de Pardines trobem diversos torrents i riuets, tot i que si són molt avall potser no són la millor opció.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: força lleuger, potser 4-5kg repartits entre roba, menjar i aigua.

Waypoints

Photo ofEstació de Rodalies de Ribes de Freser

Estació de Rodalies de Ribes de Freser

El tren ens deixa en l'estació a mig matí - avui no hem volgut matinar massa massa, però encara hi haurà bastantes hores per endavant. Com altres vegades, al davant es veuen els cims emblanquits de Núria, tot i que no hi ha gaire gaire neu tampoc.

Parc del Brollador

Sortim de l'estació i tot just davant hi ha un forn de pa, per on passem per agafar una bona barra artesana de mig, i un deliciós croissant. Tot seguit, creuem el poble en diagonal, passant per damunt del riu en la primera ocasió i seguint pel passeig principal fins a arribar al Parc del Brollador, on hi ha una font (ara congelada) i uns quants bancs. Aquí tirem amunt a la dreta.

Font de Santa Caterineta

Ens parem just a la plaça de damunt, després de travessar per sobre de la via de la cremallera. Allà hi ha uns quants bancs i una escultura. Ens hi estem uns 15 minuts, gaudint de l'esmorzar i del sol que ens il·lumina de ple.

Després, tan sols continuem pel mateix passeig que parteix de la placeta, i al poc arribem a una placeta diferent, on es troba la Font de Santa Caterineta. Des d'aquí surt la ruta al Taga, amunt i a través del bosc.

Collada del Manter

El camí puja amb celeritat, mantenint un zigzagueig de grans dimensions, sempre per dins del bosc. En un moment donat s'apropa a una zona més oberta, sense arribar a sortir del tot, i allà mateix hem de tirar a la dreta , per un pendent encara més fort, de nou per dins del bosc. Aquesta pujada forta no es fa pesada, però i aviat sortim per la Collada del Manter, on sí que ens acabem trobant en obert. La collada és molt ampla, amb bones vistes avall, cap a la vall de Planoles. Les vistes són tan agradables que ja ens trobem gent fent-se fotos per aquí. Seguim cap amunt, respectant el senyal.

Plans de Conivella

Anem amunt, mantenint-nos sempre en la mateixa pista de terra. Sense pèrdua, tan sols caminem i caminem pel mateix PR C-190, i una estona més tard arribem als Plans de Conivella, que com el seu nom indica, és una zona ampla i més plana. En aquest punt hem de seguir amunt i amunt, per la carena de la muntanya. Al fons, es veu el cim del Taga, ja queda menys, tot i que el que resta són uns bons 600 metres d'ascens.

El Taga [2040 m]

I seguim i seguim, travessant zones boscoses i clarianes, però sempre de pujada i per la carena de la Serra de Conivella. En un moment donat ens creuem amb un caçador assegut, prenent el sol - l'escopeta que porta espanta una mica. Encara més a dalt, la carena es fa més pronunciada i molt més clara, i ens hem d'enganxar al tancat que la segueix contiguament. L'ascensió és molt empinada i brutal. Trobem a faltar la verdor, però és obvi que en Febrer no hi haurà gaire vegetació nova. També trobem a faltar la crema solar que ens hem oblidat de portar, i el sol es nota amb certa intensitat.

Així, justament 1 hora després dels Plans de Conivella, tal com indicava el senyal, arribem al cim del Taga, el qual trobem abarrotat de gent - no és sorprenent que tothom volgués aprofitar el bon dia! Encara que falti verdor, les vistes tenen un cert encant, en especial les capes blavoses que es formen en mirar cap al Sud i cada cop més en la llunyania. A l'altra banda, els cims nevats del Parc del Ter i el Freser destaquen, tot i que encara falta que caigui més neu.

Mentre ens disposem per dinar, bromejo amb la Lu sobre quin de tots els cims que es veuen és el Balandrau - l'encerta amb facilitat!

Portella d'Ogassa

Havent dinat i descansat (la Lu s'ha pegat una bona becaina), toca continuar. Seguim cap a l'Est, per la carena, i per això ara toca baixar cap a la següent collada - la Portella d'Ogassa. Hi arribem amb lleugeresa, mentre anem recordant experiències agradables de colònies estivals de la nostra infància. Aquestes memòries donen un toc bastant especial a la caminada.

Carena amunt

Des del darrer punt, bordegem el petit sortint que ve després de la collada, i arribem a una segona collada més petita. Aquí agafem la carena directa, aquest cop més estreta, però igualment transitable amb facilitat, i tirem cap amunt.

Puig de Coma d'Olla [1938 m]

Coronem el següent cim de la serralada, el Puig de Coma d'Olla, mentre seguim recordant experiències. Més enllà es veu el Puig Estela amb claredat.

Puig Estela [2013 m]

Coronem també el Puig Estela [2013 m], on ens trobem amb un piló enorme de pedres, i un petit pessebre enganxat allà. No som els únics - trobem unes quantes persones més aquí també, tothom immers en el paisatge. Aquest és el darrer punt alt del dia.

Coll del Pal

Seguidament, preveig que podrem continuar amb facilitat per la serralada fins a la següent collada i baixar cap a la zona de Pardines per allà. Des d'aquí amunt sembla que el camí allà abaix és senzill de seguir, i no hauria d'afegir-nos més d'uns 3-4 km de més. Així doncs, prosseguim a l'Est, de baixada per la mateixa carena de la Serra Cavallera, fins que mitja hora després arribem al Coll del Pal.

En aquest coll, decidim baixar directe avall, pels camins de vaca i restes de torrents, molt fàcilment transitables, tot i que hi ha un altre camí, potser un pèl més directe, que se'n va a l'esquerra pel vessant Nord del Puig Estela, però que no acabem escollint perquè en el seu inici confon una mica, degut a que puja uns metres en comptes de baixar. De totes maneres, ambdós camins s'acabaran trobant en el mateix punt, més avall, i la diferència tampoc no serà gaire gran, així que aquí es pot escollir.

Clot de Pòrtoles

Així doncs, ens anem obrint camí de forma directa vers el Nord-Oest - resulta fàcil ja que tot és pelat i les marques de camí de vaca es veuen clarament. En algun moment ens trobem amb alguna fita solitària. Una estona més avall, ens trobem amb la marca d'un sender transversal i l'agafem cap a l'Oest. Travessem camp a través un xic més, fins que acabem cara a cara amb el Clot de Pòrtoles. Parem un moment i omplim l'ampolla amb la gèlida aigua - feia estona que teníem molta set i per fi ens sentim alleujats! En aquest punt, just en creuar el torrent, comença el Camí de Pòrtoles, el qual haurem de seguir, mantenint l'Oest.

Barraca de l'Orri Vell

El Camí de Pòrtoles és una pista de terra molt ampla i es segueix amb suma senzillesa. La pista descriu un gran arc per la zona del Pla del Gorg, però simplement ens hi mantenim, ja que fins i tot amb la volta resulta el camí més fàcil.

Havent descrit l'arc, en el seu extrem arribem en la barraca de l'Orri Vell, la qual resulta ser una construcció força gran. Es troba oberta, tot i que no hi fiquem el nas a dins, però suposadament es podria fer servir com a refugi d'emergència. Seguim per la mateixa pista, avall i al Nord.

Pla de l'Estany

Seguidament tallem el camí avall i evitem fer unes quantes voltes més, fins que arribem al Collet de Puigllangort i allà seguim per la pista, tot al Nord-Oest. En aquest tros la pista descendeix amb un pendent força abrupte. Uns minuts més tard, sortim per la zona del Pla de l'Estany, on el senyal informatiu ens avisa de continuar avall, encara més al Nord-Oest.

Puigsac

Prosseguim per la pista, després,on el Serrat Negre agafem una drecera a través del bosc empinat, i després ens retrobem amb la pista de nou, just per a entrar en el "barri" de Puigsac. A partir d'aquí ens tocarà més camí asfaltat. Evitem el camí que se'n va al Nord per a després pujar a Pardines - com anem amb el dubte de si arribarem a temps, decidim que no passarem per Pardines en sí, sinó pel costat, i per això continuem vers l'Oest.

Cal esmenar, però, que molts dels senyals aquí donen una orientació temporal massa alta (al voltant de 3 hores fins a Ribes), i això pot confondre molt - en realitat, amb 2 hores i sense anar a un ritme alt, s'hi arriba molt bé a Ribes.

Vilaró

Ràpidament arribem a la següent petita població de Vilaró, on ens cenyim a la pista asfaltada principal. Recordo haver estiuejat aquí, a Vilaró, ja fa bastants bastants anys, probablement per allà el 2007.

Molí d'en Gilet

Passat Vilaró, per un moment ens desenganxem de les marques de PR, però ens mantenim a la pista i aviat ens trobem on el Molí d'en Gilet, on haurem de creuar per un pont per sobre del riu. En aquest punt tornem a trobar les marques.

Mas Ventós

Pugem per la pista - no hi ha altres camins possibles. Vigilem amb els cotxes que vénen i van. En la primera volta gran que fa, prop del Mas Ventós, el camí marcat es separa i marxa bosc endins, de baixada. Hem de seguir els senyals i entrar en el bosc també, sense seguir la pista. La pista acabarà pujant a la carretera principal, però agafant el camí marcat serà molt més tranquil.

De nou, els senyals donen una sensació temporal inexacta: posa que hi ha unes 2h20 fins a Ribes, quan en realitat en una hora aproximadament hi podem ser.

Dreta

El sender baixa amb rapidesa per un terreny pedregós. En diversos punts sembla que surtin altres senders cap a la dreta, però no és sinó quan arribem al senyal pertocant, que haurem de girar a la dreta. Pot confondre, però en realitat el camí és força senzill a seguir. Ens mantindrem en la "Ruta camí antic entre Ribes i Pardines".

Palanca

El sender es va fent estret i en uns minuts arribem a una caseta blanca. Per sota d'aquesta hem de creuar una tanca, i un metres més avall hi ha una palanca de pedra força estreta. La creuem amb compte, el riu està a uns quants metres per sota i no seria bonic caure's.

Pont de Can Perpinyà

En pocs minuts, el camí a través del bosc ens porta a un altre pont, el Pont de Can Perpinyà, el qual haurem de travessar també. Les marques grogues es perden durant un moment, però uns 50 metres més enllà del pont, en el punt on el camí descriu una corba gran envoltant un prat, hem de creuar la tanca i ficar-nos a través del prat.

El Segadell

Creuem el prat en diagonal, mantenint l'Oest i en poc desemboquem en un prat encara més enorme (Prat Negre). Aquest també l'hem de creuar per tot el llarg, sempre a l'Oest, fins trobar-nos amb el riu Segadell de nou. Arribem a un lloc on hi ha una mena de centraleta, tot just allà haurem de creuar el riu i continuar per l'altra banda. Hi ha un pont estret (Pont de la Coma), molt semblant a la palanca que vam creuar abans, tot i que decidim saltar de pedra en pedra i travessar el riu així, de forma més divertida. La posta del sol en el fons converteix l'escenari en una imatge molt bonica.

Prat Rodó

Passat el riu, seguim endavant, tot cap al Sud-Oest, bordejant el següent camp (la Prada, o també la Parada de Can Nadal) pel seu costat esquerre. És un camp força llarg també. Després, creuem alguna tanca més i en poc sortim al Prat Rodó (o també Camp Mascaró). Aquí hi ha un camí que baixa a la dreta, però ràpidament ens adonem que no és on toca anar, i en comptes d'això pugem a l'esquerra. Atenció, no hem de pujar massa tampoc, ja que la pista de terra es perd per allà amunt, però en canvi el sender que ens interessa es troba a mitja alçada, creuant el camp. En el fons, està senyalitzat, però degut a la foscor triguem una estona en adonar-nos. Com n'era fosc, tampoc no vaig fer cap foto del moment.

Café-bar Núria

Un cop hem agafat el sender que toca, la resta és senzilla - passem per damunt del Càmping de Ribes, i en el seu extrem, on la Roca del Sucut, emprenem el sender avall, el qual ens porta directament en la part de dalt de Ribes de Freser.

En efecte, el camí no ens ha pres les diverses hores que marcaven els senyals, sinó força menys, de manera que encara queda una bona estona fins el proper (i últim) tren a Barcelona. Així doncs, creuem Ribes amb calma i fins i tot ens parem en el café-bar Núria, al costat de la plaça major, per a prendre un suc i una infusió, begudes ultra necessàries en aquest moment. Més tard, ja sortim i acabem de creuar la resta de Ribes en uns quants minuts, fins a arribar de nou en l'estació.

Comments

You can add a comment or review this trail