El Salt del Cavall

En un racó d’ aquesta Vall de Segó però pròxima a Quart de les Valls es troba la Font de Quart, des d’ ací encetem una ruta que ens ha de portar al Salt del Cavall. Camps de taronges i un dia que es va despertant a poc a poc. Primer un suau pendent asfaltat per via rural fins al Barranc de l’ Arquet, la concavitat del seu llit ens protegeix d’ una centellada apreciable per moments, alguns pins abatuts pel vent o per l’ edat entrebanquen un agradable recorregut per on seria una imprudència anar en dies de tempesta. Ens disposem a fer un agut gir cap a la dreta després d’ haver guanyat uns escassos 50 metres de desnivell en 3 quilòmetres, hem travessat la partida del Coronat deixant el turonet del mateix nom a la nostra esquerra. L’ ascens per senda es fa més dur, de vegades graonat fins que coronem l’ Alt de Frontera, superant un desnivell de 300 metres que avança ja unes vistes dels voltants privilegiades. L’ anticicló ens ha fet la feina perquè pugam gaudir d’ un matí assolellat per uns paratges de vegetació característica mediterrània amb una garrepa població arbòria. La Muntanya de la Frontera arriba als 378 metres d’ altitud; no hem patit dificultats rellevants fins ara. Ens espera un cordal llarg, com el llom d’ un cavall. Els quasi esquelets de les figueres de pala alteren una mica un paisatge monòton lluny de l’ exhuberància vegetal del barranc de l’ Arquet. El fet de realitzar el recorregut en aquesta direcció ens garanteix millors vistes, tot i patir l’ enlluernament del sol que es va fent gran i el plaer de vore un mar Mediterrani tantes vegades present en aquestes rutes prelitorals. En el cordal del Salt del Cavall gaudim d’ unes extraordinàries panoràmiques de les Serres Calderona al sud i Espadà al nord, el perfil ocre i triangular de l’ escarpat Pic Bellota no ens passa desapercebut. A un costat i a altre del cordal pobles de la Vall se Segó, Benavites, Quartell, Quart, i els siamesos Faura i Benifairó. Fanecades i fanecades del cítric monocultiu. Per la cara nord La Vall d’ Uixò es fa gran, Almenara a llevant. A falta d’ una densa vegetació o fonts són les vistes el gran atractiu d’ aquest tram de la ruta que frega els tres-cents metres d’ altitud. En la façana sud d’ aquest cordal i aprofitant una vertical paret calcària una enorme creu blanca es molt apreciable desde molts punts de la vall. En el descens per la cara sud del Salt del Cavall trobem un mar de romaní i un cementeri de figueres de pala, oliveres centenàries abandonades i garroferes de semblant perfil, la baixada és perillosa per la pedra solta i el pendent pronunciat. Fosc barranc el de Romanelles, dominat per una vegetació quasi selvàtica i de nou al punt de partida, es tanca el recorregut circular. La creu blanca ha volgut continuar sent visible. Invisibles xiquets i majors que en una Pasqua normal de ben segur “peten” un paratge tan bonic con el de la Font de Quart.