El Puig Neulós i el Castell de Requesens

Ruta interessant que comença en el pont de l'Anyet, a nou-cents metres del Castell de Requesens.

Es reculen uns metres després del pont i, de seguida, es veu una drecera a la dreta que s'anirà enfilant per la Costa dels Pallers, un bosc amb exemplars excel·lents d'alzines sureres, fins al petit nucli de Requesens de d'on s'albira est enllà el formidable Castell de Requesens, últim punt d'aquest recorregut.

Es passeja per les ruïnes de Requesens gaudint dels camps i del misteri que acompanya en la solitud òrfena de les darreres cases del nucli. Requesens, un indret pràcticament abandonat.

Sortint de Requesens es troba una bifurcació; cal agafar la pista que puja per la dreta i que segueix un senyal que indica cap a "Catalunya nord". El camí puja sense pèrdua entre boscos de roures i de castanyers, i exemplars de vaques de l'Albera que peixen pacífiques i sorpreses per la nostra aparició enmig de la boira. La boira, aquest element innecessari, ens va acompanyar pràcticament en tota la ruta; cosa que va fer que no poguéssim gaudir-la com es mereix. Una llàstima.

El camí arriba a Coll Forcat i d'aquí cal agafar una de les dues dreceres que giren a la dreta (la de més a l'esquerra) i pujar entre arços i plantes antipàtiques fins al Coll Forcadell on la boira i l'aire comencen a ser agosarats amb nosaltres.

Des del Coll Forcadell anem seguint sempre al costat de tanques, tant de pedres com de filat, que ens van pujant, sense vistes per la boira, per Les Colladetes fins al Roc dels Tres Termes, un Roc immens que la boira no ens va deixar gaudir.

Des d'aquest Roc fins al cim, la pujada és molt més suau i afortunadament va desaparèixer la boira i vam poder gaudir d'una estoneta de sol i de vistes. Ara el camí puja pel Coll del Pou i va fent la carena fins al Puig Neulós, el primer cim del Pirineus amb més de mil metres si sortim de l'est. La boira ens va privar de gaudir del mar i de la plana empordanesa; però no va poder evitar que gaudíssim dels cimalts de la zona que, valents, treien els pics enmig de l'espessor: el Canigó, el Bassegoda, el Puig de les Bruixes i el Comanegra es podien fotografiar confiats enmig de l'adversitat meteorològica.

A partir d'ara, es baixa sempre en direcció sud-est pel Pla i el refugi de la Tanyareda, el Puig Pregon, el Puig Atalaiador, el Coll del Faig, el Collet del Vent fins al Coll del Castell. Poc abans d'aquest coll es pot veure una Plaça Carbonera i un Forn de Calç. La baixada, entre la boira espessa, és pràcticament a l'atzar (sense el gps encara estaríem fent voltes per les fagedes), tot i que no ens va evitar de gaudir i de captivar-nos per la majestuositat dels fajos, uns exemplars gegantins.

Des del Coll del Castell ja es veu a prop el Castell de Requesens i una drecera a la dreta indica el caminoi que ens hi ha de portar. S'arriba al Castell, un castell enorme, solemne, molt ben cuidat... un plaer històric que cal visitar amb molt de temps.

Del final del Castell es baixa per dreceres sense pèrdua fins a un mas gran i abandonat: el Corral Nou. A partir del Corral Nou s'agafa la pista que mig quilòmetre enllà porta fins als cotxes i al final del recorregut.

La boira no ens va deixar gaudir de les vistes però sí que ens va fer omplir de misteri les nostres ments perverses. Els Senyderistes iLusos us convidem a fer-la i a riure, com sempre, en la pau i la quietud d'aquestes muntanyes.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!