El Pont Cabradís

Des de Feners pel coll de Castellar. Retorn per Bonner i el camí de les Fraus.

El Pont Cabradís o Quebradís és una meravella geològica de primer ordre. El riu de Gósol s’engorja en travessar el congost entre les serres del Verd i d’Ensija. En la part més profunda i abrupte de l’afrau, passa per dins d’un llarg pont natural.
Envoltat d’altíssimes cingleres de conglomerat, salta i s’entolla ens un grogs on adquireix un to turquesa bellíssim. Pren el nom d’Aigua de Valls en entrar al terme d’aquest poble, un dels set que conformen el municipi de Guixers al Solsonès. Finalment desguassa al riu Cardener, al pantà de la Llosa del Cavall.
En aquestes contrades a cavall entre el Berguedà i el Solsonès, els rius s’anomenen pròpiament «aigua» —Aigua de la Corba, Aigua de Valls, Aigua de Llinars, que més endavant rep el nom d’Aigua d’Ora— els cingles «cints» i les feixes que els solquen «rues».
És un indret força concorregut, especialment a l’estiu. Podem accedir-hi des del sud pel Solsonès: el més habitual és seguint el curs del riu, bé des del nucli de Valls o bé des de la Bauma de les Pintes. Per aquesta banda una alternativa ben recomanable és el camí dels cints
L’altra opció és des del nord pel Berguedà, a partir de Feners, terme de Saldes. Però presenta més dificultats que la del Solsonès. Si bé bona part del camí d’anada és per pista i el retorn pel deliciós camí de les Fraus, l’accés i eixida de l’afrau cal fer-lo per camins rosts on s’hi han equipat diversos trams amb cordes i trobarem passos de grimpada fàcils (màxim II). El conglomerat ofereix abundants preses de peus i mans. Malgrat tot és delicat, sobretot en cas de mullena. Recomanable únicament a gent habituada a trescar.

Accés
A Faners hi accedim per la B-400 des de la C-16 en direcció a Gósol. Passat Saldes i el coll de la Trapa trobem el mirador de l’Espà. Del costat mateix en parteix una estreta pista pavimentada que baixa a Feners. Deixem l’accés al nucli i continuem uns tres-cents setanta metres fins a un pont. Poc més enllà, al costat d’una resclosa, hi ha prou espai per aparcar-hi diversos vehicles.

Feners-resclosa (1198m)
És la captació pel canal d’abastament de la central hidroelèctrica de la Collada, aigües avall del Molí d’en Güell. Prou més avall, passat el Pont Cabradís, a la Corriu, hi ha una altra central.
Continuem per la pista per on hem vingut seguint el GR 107.1. Davallem fins al pont del Malpàs i pugem al Túnel de l’Avi que forada el Corro Morro, partió entre Saldes i Gósol terme pel que transitem a partir d’aquí. La pista segueix bifurcant-se més endavant en direcció a Moripol o Vilacireres, però nosaltres la deixem per una altra a mà esquerra en direcció a Bonner. Davallem decididament fins a retrobar el riu al Molí d’en Güell.

Molí d’en Güell (1117m)
Ruïnes d’un molí fariner de finals del s. XVII o primeries del XVIII, propietat de la veïna masia de les Collades. Molt actiu durant tot el s. XIX i fins a primeries del XX. S’abandonà poc després de la Guerra Civil. De la mateixa època que el molí és el pont vell de l'antic camí ral de Gósol a Berga, substituït per la pista que hem seguit. Fou eixamplat adossant-li una part de formigó per permetre el pas de vehicles. Al peu d’un dels pilars hi raja una font de déu generosa.
Guanyem alçària allunyant-nos del riu per atènyer el coll de Castellar.

Coll de Castellar (1245m)
Deixem la pista per la que hem pujat i amb ella el GR i comencem a davallar per una altra precària a mà dreta que abandonem al cap d’uns cent-seixanta metres per un corriol que surt pel mateix costat. És un camí molt rost en el que ens cal ajudar-nos amb les mans en diversos punts. Quan s’aplana carenegem pel Serrat Llarg fins al morral on hi ha el primer tram equipat amb cordes. Trobem dos trams equipats més, rebutgem un corriol a mà dreta que baixa a la llera i més avall un altre a l’esquerra que puja a Bonner. Aviat atenyem la font que raja al peu de la soca d’un freixe. Aquí arriba el camí més habitual que hi mena des del nucli de Valls pel marge esquerre. Som a sobre del pont i continuem davallant per guanyar el marge dret. Una altra sirga protegeix un flanqueig. Un rètol a la roca ens senyala el camí dels cints que arriba per aquest marge i, poc més avall, un tram mixt de cadenes i corda ens deixa a la llera, just al costat de la sortida d’aigües del pont.

Pont Cabradís (1032m)
Es considera que l’origen d’aquesta meravella geològica és deguda a grans blocs despresos encastats entre les parets de la afrau, propiciant una gran formació de tosca per sota de la qual s’hi esmuny el riu, en un pont natural d’uns cinquanta metres de llargària. Perquè el Pont Cabradís (o Quebradís, i altres denominacions semblants) no solament és l’aigua del riu el que el travessa, també se n’escorre i en raja de les parets i el sostre. Això fa que sigui especialment espectacular a l’hivern, amb els caramells penjant.
Desfem el camí d’anada fins a la bifurcació anterior a la font. Ens enfilem per un corriol prou fressat, amb antics senyals de pintura verds i la mateixa tònica que el de baixada però amb la particularitat que al primer tram augmenta molt l’exposició: una caiguda d’un centenar de metres sobre la llera, mesurada des d’un flanqueig sobre una lleixa protegida amb corda i sirga (precaris) al darrer dels passos equipats de l’itinerari.
El corriol acaba sobre una pista de treure fusta. La mateixa que hem pres al coll de Castellar.

Pista (1235m)
Un antic camí parteix a mà dreta, en trobem indicis de tant en quan, però en perdem al rastre fàcilment i acabem fent el porc seglar entre herbei, boixedes i esbarzers per accedir al llogaret de Bonner que albirem sobre la carena. De forma que NO RECOMANEM AQUESTA OPCIÓ (1).

(1) Si volem visitar Bonner i retornar pel camí de les Fraus és millor continuar per la pista fins al coll de Castellar (sis-cents setanta metres sense a penes desnivell) i seguir a la dreta per la que hi hem pujat pel GR 107.1 (set-cents vuitanta metres fins al camí de les Fraus i dos-cents cinquanta més per Bonner). O retornar al coll pel camí de l’anada.

Bonner (1330m)
Ruïnes d’un petit nucli d’origen medieval −n’hi ha constància d’ençà el 1029− situat en una balconada sobre l’aiguabarreig del Torrent Fondo amb l’Aigua de Valls. És un lloc assolellat amb bones panoràmiques de l’engorjat i els entorns. L’esglesiola romànica dedicada a Santa Eulàlia i Sant Miquel, a finals del segle passat encara romania sencera.
En marxem per la pista que hi passa ben a prop i dos-cent cinquanta metres més enllà la deixem pel camí de les Fraus.

Camí de les Fraus (1313m)
Camí de bast de Bonner a Feners obert a mitja alçada del vessant ponentí entre la carena de la Roca del Saüquer i el Portet. Ben fressat i senyalitzat amb pintura groga. I en bona part ombrívol.
Guanyem alçària en suau pendent fins a la cota màxima de l’itinerari, per sobre l’esperó on s’alçava el Castell Fraumir. A partir d’aquí comencem a davallar i el camí s’eixampla fins a retornar-nos al punt d’inici.

Itinerari relacionat: Pel camí dels cints
Cartografia: Ed. Alpina. Rasos de Peguera, Serra d’Ensija o Vall de Lord, Port de Comte (1:25000)

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/CEoentWanBKfBfNy6