El Montcau ( Roca del Moro) pujant per la Canal de Sant Jeroni

Sortida circular que tenia com objectiu la grimpada al cim del Montcau ( Roca del Moro) a Montserrat.




Hem sortit d’un aparcament que hi ha a escassos 100 mts. de Santa Cecília. Aquest aparcament ens deixa al començament de la Canal de Sant Jeroni. Aquesta canal es llarga, entretinguda i bastant fàcil de seguir en molts trams del seu recorregut, però té trams en que es perd la traça. Cal estar molt atent i no desviar-se del seu trajecte més adequat. També vam trobar molt malmesa la part superior d’aquesta canal.




Un cop superada la Canal de Sant Jeroni ens vam dirigir cap a l’est per anar a buscar l’helioport que hi ha al peu del Montcau. Des d’allà ens dirigim a la cara sud d’aquesta agulla. Des del seu peu es veu la bretxa que hi ha a la part superior de l’agulla. Per superar aquesta petita bretxa trobarem una cadena que ens deixarà pràcticament al cim. Pujar al Montcau no es fàcil ( però tampoc es una grimpada d’extrema dificultat) pels que no estem acostumats a escalar. Son 40-50 mts de grimpada per bona roca i bones preses, tot i que si et mous de la línea més senzilla et trobes amb preses més fines, per una pared que té una bona inclinació. Veure per on has pujat un cop ets a dalt, impresiona una mica. Per descomptat que per a un escalador es tracta d’una escalada molt senzilla, però pel comú dels mortalses difícil. Pel que he vist a alguna ressenya d’escalada es considera que la dificultat es de grau II fins quasi a la meitat de la grimpada, per pujar a grau III fins que s’arriba a la cadena. El tram de la cadena sería difícil si no hi fos aquesta però amb ella perd la seva complicació tècnica i es puja fàcil.




Nosaltres vam baixar degrimpant per on haviem pujat però al peu de la cadena hi ha una anella que permet posar-hi una corda per fer el descens en ràpel o ajudats per una corda.





Acabada l’activitat a la Roca del Moro ens vam dirigir cap al Camí Nou de Sant Jeroni per continuar pel Camí de la Serra de les Lluernes, la Canal Plana i el Camí de l’Arrel fins arribar a on teniem el cotxe.




La Canal Plana no en té res de plana, que ningú que no hagi passat es pensi que es una canal fàcil. La realitat es que al seu començament es molt dreta i demana que es vagi amb molt de compte. Al final del seu recorregut ja es torna mès amable. La resta de l’itinerari pel Camí de l’Arrel es relativament còmode